Més futbol

L'Alavés forada el seu sostre

Copa. El conjunt basc domestica un Celta irrecognoscible, i un gol d'Édgar Méndez en el tram final li dona l'accés a la primera final de copa de la seva història, on s'enfrontarà al Barça

ALAVÉS 1 (1) CELTA 0 (0)

ALAVÉS:Fernando Pacheco, Kiko Femenía, Laguardia, Zou Feddal, Theo Hernández, Manu García, Marcos Llorente, Víctor Camarasa, Ibai Gómez (Vigaray, 87'), Toquero [Édgar Méndez, 78' (Alexis Ruano, 93')] i Deyverson.CELTA:Sergio Álvarez, Hugo Mallo, Cabral, Roncaglia, Jonny, Radoja, Chelo Díaz (Guidetti, 83'), Pablo Hernández, Wass (Rossi, 85'), Bongonda (Pione Sisto, 73') i Iago Aspas.GOLS:1-0 (82') Édgar Méndez.ÀRBITRE:Mateu Lahoz (col·legi valencià). Targetes grogues a Zou Feddal, Chelo Díaz i Iago Aspas.COMENTARI:

“El 27 de maig buscarem la glòria, però això ja és història.” Emocionat, coneixedor del patiment del club tant a segona B com a segona en els últims anys, el capità Manu García va copsar el moment amb sentiment. Ascendit fa tot just 9 mesos, l'Alavés encara no ha baixat del núvol i el pròxim 27 de maig, quan es complirà tot just un any del seu retorn entre els millors, jugarà la seva primera final de copa després deixar a la cuneta un Celta transparent ahir a Mendizorrotza.

Consolidat en la idea, més que solidificat en tan sols 6 mesos de competició, l'Alavés, un equip que va canviar d'entrenador a l'estiu i que va incorporar fins a 18 futbolistes nous, ha trobat un confort competitiu molt elevat i fins i tot en situacions de pressió coneix perfectament el camí a seguir. Ben armat per Pellegrino, el conjunt basc va saber gestionar amb més naturalitat els nervis que emmarcaven el partit. Va sortir amb peu fort i mirada tranquil·la. Amb tensió competitiva per anticipar-se sempre, per quedar-se amb tots els rebots i per limitar el marc d'actuació d'un Celta amb moltes dificultats per retenir la pilota, per fer fluir un joc que sempre requereix creativitat i iniciativa. L'Alavés va concedir poc marge de maniobra.

Protegit sota una cuirassa resistent, amb Marcos Llorente blindant els dos centrals i amb dos acompanyants també sacrificats com són Manu García i l'omnipresent Camarasa, el conjunt de Vitòria va estar sempre en millor predisposició per pressionar. Al Celta li costava enllaçar dues passades. És cert que va avisar amb dues fuetades de Iago Aspas, una que va aturar providencialment Pacheco i una altra que va acabar al sostre de la porteria alabesa, però la tònica del partit alimentava la set de final de Mendizorrotza, que vibrava amb la capacitat de treball de Toquero, amb la fe insaciable de Deyverson en cada pilota i amb el bon peu d'Ibai Gómez, que va acaronar la creueta del marc de Sergio Álvarez amb una falta molt ben tocada.

El Celta no estava còmode. Mai ho va estar, i després de la represa va sumar a les seves inseguretats alguna pèrdua de pilota conflictiva, que podria haver canviat el signe de la semifinal, però ni Ibai Gómez, que va topar amb Sergio, ni Deyverson, no van tenir prou perícia per aprofitar l'avinentesa.

Pla, previsible i amb poques alternatives, el Celta no va poder exhibir la seva personalitat habitual. Berizzo va intentar posar una marxa més amb l'entrada de Pione Sisto; però, amb l'internacional danès encara agafant la temperatura al partit, l'Alavés va concretar el cabàs de bones sensacions que havia acumulat en un gol històric. Un dels més importants en els 96 anys de vida de la institució alabesa. El va fer un canari, Édgar Méndez, que, aprofitant una pentinada intel·ligent de Camarasa, va deixar en el camí Cabral i va sortejar la sortida de Sergio Álvarez amb un xut creuat. Una explosió de joia a les tribunes de Mendizorrotza i a les profunditats d'un club que en pocs mesos s'ha reencarnat de les seves cendres tornant a primera divisió i que ara somia a escriure la pàgina més daurada de la seva història. L'espera una vetllada contra el Barça, la nit del 27 de maig.

FRASES

Això ha estat un regal de la professió, estic agraït al grup, ens toca disfrutar i seguir creixent
Mauricio Pellegrino
ENTRENADOR DE L'ALAVÉS

DADA

Aquesta afició ha patit molt, ens ha empès i nosaltres hem sabut aguantar i ser efectius
Manu García
CAPITÀ DE L'ALAVÉS
5
semifinals
de copa ha jugat l'Alavés en la història (1928, 1939, 1997, 2003 i 2017). Serà la seva primera final.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)