El Real Madrid viatjarà a San Paolo amb una xarxa de seguretat. El campió d'Europa trepitjarà Nàpols amb l'eliminatòria a les mans després d'enfonsar el pit a un Nàpols entranyable, retòric amb la pilota, amb valentia, però que va acabar acusant l'intercanvi de cops contra un dels equips més contundents del planeta.

Dominador de grans escenaris, sabedor del temor que genera el Bernabéu a Europa, el Madrid va gastar la carta intimidatòria només començar, amb un atac ràpid i la primera aparició de la versió àgil de Karim Benzema, que després de partits divagant, d'encaixar crítiques, va recuperar el frac de la Champions. En la primera ocasió, però, va topar amb Pepe Reina.

El Madrid va ensenyar les dents, però el Nàpols no va fer un sol pas enrere. Al contrari, en va fer tres endavant, exhibint amb naturalitat que és l'equip més entretingut de la Serie A, sense guardar-se res, acceptant el risc, mirant-lo als ulls. Fins i tot sent un punt temerari, però sempre amb una convicció latent. El conjunt partenopeu juga amb vivacitat, a un o dos tocs, surt sempre escalonat, buscant punts de suport per progressar, i ràpidament va sorprendre un Madrid que quan s'endinsava en territori italià donava símptomes de perill, però que també patia per una esquena intimidada per Callejón, Insigne i Mertens, els tres menuts del Nàpols i amb l'arribada de la segona línia de Hamsik.

El Nàpols va comprar un partit trepidant, una navalla de doble tall, i va començar dominant l'eliminatòria amb una errada de Keylor Navas que, després de sostenir el Madrid dissabte a Pamplona, va incórrer en el mateix error del dia de la lliga al Sánchez Pizjuán, quan Jovetic el va agafar descol·locat del centre de gravetat de la seva porteria. Aquesta vegada va ser Insigne, napolità, jugador de carrer, de sang calenta, qui va veure el costa-riqueny lleugerament desplaçat a la seva esquerra i el va acabar penalitzant amb un xut llunyà i tou, però intel·ligent.

Trepidant, emocional, el Nàpols va sacsejar la calma del Bernabéu. Avançar-se no va minvar el seu ímpetu, però complint amb el guió original, recuperant els seus traços històrics, el Madrid va recuperar el fil del partit ràpidament, amb una centrada magnífica de Carvajal amb l'exterior de la dreta que Benzema, ahir integrat al joc, participatiu, va impulsar al fons de la porteria.

Al Nàpols ningú li podrà retreure que es va trair. Va jugar amb desimboltura i descarament, però va passar per caixa, va acabar pagant els excessos amb un Madrid que és una piconadora i que va donar una queixalada a l'eliminatòria només començar el segon acte, primer amb una bona definició de Toni Kroos i després amb una canonada de Casemiro inaccessible per a Reina.

Insubornable, el Nàpols mai va perdre la tònica del seu partit. Va jugar igual amb el 0-0, que amb el 0-1 i el 3-1. Atacant. Però li va faltar clarividència en controls i passades definitives i tampoc va tenir la contundència habitual a l'àrea rival. Serri va posar pólvora fent entrar Arkadiusz Milik, recentment recuperat d'una greu lesió, però el polonès no va poder agitar la tranquil·litat d'un Madrid que, amb la seva autoritat habitual en la rèplica, va tallar les ales a un equip tan plàstic com vulnerable i que s'haurà d'encomanar a l'embruix del San Paolo per aixecar l'eliminatòria.