ORIOL ROMEU
MIGCAMPISTA DEL SOUTHAMPTON
“Ho passo fatal si deixo l'equip en calces”
Assentat a Southampton, el migcampista d'Ulldecona lluitarà demà per un títol a la gespa de Wembley contra el Manchester United
“Si no arribo al tall ja no hi vaig, amb el temps he après a ser més contundent i intel·ligent”, afirma
He après de tots els meus entrenadors, fins i tot d'aquells que no m'han ensenyat
Demà es juga a Anglaterra la final de la copa de la lliga, la copa petita, un títol que per a bona part dels anglesos “ja només importa a Mourinho”. I la juga el Manchester United contra el Southampton d'Oriol Romeu (Ulldecona, 1991), que jugarà a Wembley per primera vegada en la seva vida. Ja hi va guanyar una final amb el Chelsea, però des de la graderia. Aquesta vegada, amb el 14 a l'esquena i el cap rapat, serà titular.
Criat en les categories inferiors del Barça, va debutar amb el primer equip mitjançant Guardiola el 2011 i va tenir temps de guanyar una supercopa d'Espanya contra el Sevilla i una lliga abans d'encetar un periple de vivències que l'ha acabat de forjar com a futbolista: va marxar rumb al Chelsea i, posteriorment, va ser cedit a Alemanya i al València per, finalment, ser traspassat fa dos anys al Southampton, on ha trobat estabilitat. Viu amb la Sònia, la seva xicota, i dos gossos, Cleo i Lluna (un bigdail i un brac de Weimar), en una de les ciutats amb més sol d'Anglaterra. Ja té un càntic entre els aficionats dels saints i ha estat escollit tres vegades millor jugador del mes per l'afició. Per alguna cosa deu ser.
Aquest reconeixement, el nombre de partits que acumula, el seu joc, i ara, trepitjar Wembley, fan d'aquesta la seva millor temporada?
Ser nomenat millor jugador del mes diu que l'afició està contenta, i ho agraeixo. Estic jugant bé, estic bregant molt i no he baixat el llistó en tot l'any, ho noto. En temporades anteriors havia tingut moments de bon rendiment, però tants mesos a aquest nivell de confiança no els havia tingut. Estic content i molt a gust.
Vostè ha fet més voltes que un rellotge. Què n'ha après?
Tinc 25 anys i ja he voltat mig Europa, és veritat. He jugat en dos equips a Espanya, a Alemanya, en dos a Anglaterra. Això em dona cert bagatge. Per la meva edat, són força experiències. Ho va generar les circumstàncies. M'hauria agradat assentar-me abans, però un no sempre escull com va la seva carrera.
Ha tingut d'entrenadors Luis Enrique, Guardiola, Villas-Boas, Benítez, Koeman, Di Mateo, Pizzi, Puel… La nòmina és impressionant. El seu gran mèrit és no haver-se tornat boig?
Cada entrenador és un món, demana una cosa, té les seves exigències... Uns et reclamen mes atenció tàctica, uns altres valoren més la pressió que la posició, uns prioritzen la sortida de la pilota i t'esbronquen si la perds, altres estan més pendents de les tasques defensives... Uf, cadascú és un món. I t'has d'adaptar al que et demanen perquè estiguin contents, clar. Però no és qüestió de tornar-te boig o no, el que he tractat és d'aprendre de tots ells. I de tots n'he après, l'hi puc ben assegurar.
No li preguntaré qui és el millor, però tots li van deixar alguna cosa, de debò?
Sí, tots, i seria injust no reconèixer-ho. Qui és el millor és molt relatiu. Perquè cadascun depèn d'unes circumstàncies. A un el vaig conèixer amb 18 anys, algun ha confiat més en mi que algun altre, però segurament pot ser que jo li hagi donat més motius, així que tampoc tinc perquè guardar-li rancúnia. I no és el mateix arribar al Barça que al Southampton, així que no és el mateix valorar el temps amb Pep que ara amb Puel... Fins i tot he après dels que no m'han ensenyat. M'agrada molt fixar-me en els entrenadors, com gestionen.
Per la seva posició, el seu gran objectiu és ser útil a l'equip?
Sí, no hi ha res que em dolgui més que deixar tirat l'equip, perdre una pilota, perdre la posició i que ens costi car. Si la meva zona està buida, l'equip pateix, sortim a la pressió i ens superen fàcilment. No els puc deixar tirats, l'objectiu és ser consistent i regular. No puc jugar un partit de deu i tres de cinc. Haig de ser fiable i constant.
Ara és més intel·ligent o més agressiu que quan va sortir del filial?
Les dues coses, i totes dues són bones. Em costa definir-me. M'agrada guanyar la disputa, però no perdre la pilota. Ho passo fatal si deixo el meu equip en calces, no m'ho perdono. Intento ser bo en les dues coses. Ja no vaig a la disputa d'una pilota que no puc guanyar. Abans, amb l'ànsia, arribava tard i descuidava la posició. Ara ho evito. Calculo millor quan he de fer un tackle o no, quan he de fer una falta o no. Crec que això m'ho ha donat la continuïtat.
És el quart jugador en el rànquing de recuperacions de pilota dels futbolistes de la Premier League. Què vol dir això?
Això explica la manera de jugar de l'equip, d'entrada. Un mig centre de l'Arsenal o del City recupera menys pilotes. Però estar allà és un elogi al meu joc, significa que ho estic fent bé, que estic ben col·locat, que arribo bé i fort... Té a veure amb el fet que penso, i amb la col·locació i la intuïció. És un exemple que no només es tracta de córrer. Això és el que intento: pensar i ser-hi. Si veig que el central refusa la pilota, intento retrocedir un parell de metres per estar en la segona pilota. Si veus que juguen per dins, avances per fer la pressió. Això ho donen els partits.
És cert que estudia el rival i que això l'ajuda?
Sí, és veritat, surto al camp sabent molt del rival. I això em dona avantatge. Acostumo a mirar partits sencers del rival. M'agrada saber com és la seva tendència d'atac, el costat pel qual solen conduir més... aquests detalls els vull saber. Avançar-te una mil·lèsima és molt. A còpia d'observar i veure partits ho pots aconseguir.
A Southampton, s'ha trobat a si mateix?
A Southampton m'he trobat molt millor del que m'imaginava. Hi va haver un moment, quan vaig deixar Alemanya, que tenia dubtes sobre si podria arribar al nivell que jo havia pensat que podria aconseguir. Dubtava si podria estar on volia, que era competint en la Premier.
Va perdre la confiança en vostè mateix?
No, però et genera dubtes no saber quin és el teu veritable nivell. En aquest nivell no havia jugat mai i ara penses, “cony, crec que fins i tot puc donar més”. L'objectiu és treballar per aconseguir-ho o, almenys, per seguir mantenint el nivell, no relaxar-me, seguir treballant. Això em permetrà saber si podré millorar o si aquest és el meu límit. Però almenys he arribat fins aquí.
Que queda del futbolista que va debutar al Barça amb Guardiola?
La il·lusió de jugar a futbol i de ser important. Les mateixes ganes que tenia. Però he canviat molt.
Ja no el comparen amb Busquets… Li fa la sensació que s'ha fet un nom?
Ara parlava amb un veí i em deia que l'any passat quan conversava amb els seus amics i els deia “soc veí de Romeu” no sabien qui era. Ara diu que ho saben, crec que em coneixen, però tampoc crec que em tinguin per un dels millors. M'hauré guanyat el respecte al camp, això sí, perquè ara els àrbitres coneixen el meu nom i els rivals també.
Propera parada, Wembley, contra el United. Final. Què espera?
Una festa del futbol, un partit difícil i bonic. Però no hi anem només a competir, hi anem a guanyar. És una final i volem aquest títol.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Notícies
Dijous,25 abril 2024