“No he tingut mai un jugador com Sergi Enrich. És un fenomen, perquè encara que no faci res tot ho fa per a l'equip, no fa res egoistament.” Són paraules de José Luis Mendilibar, rendit al triomf d'un futbolista sacrificat i treballador que ha encaixat a meravella en la filosofia de club de l'Eibar. La fe cega i la confiança que tant l'entitat navarresa com el mateix Mendilibar van mostrar en ell des del primer dia han permès que el davanter menorquí hagi assolit als 27 anys la maduresa esportiva i s'hagi convertit en el màxim golejador de la història del club a primera.

Format en les categories inferiors del Mallorca, el seu futbol agressiu i directe ben aviat va encisar Gregorio Manzano, que no va dubtar a donar-li l'oportunitat de debutar amb el primer equip en la màxima categoria del futbol espanyol. “Com a preparador del Mallorca sempre donava un cop d'ull als futbolistes que podien tenir possibilitats de pujar. Així va ser i en aquell moment en Sergi era l'home que més qualitats tenia per ser a prop del primer equip. Tot i que disposàvem d'una davantera de nivell, ell treballava de valent cada diumenge amb el filial amb uns resultats més que positius. Amb aquells progressos, era lògic pensar que en un futur podria arribar dalt de tot, com així va ser”, destaca per a L'Esportiu el tècnic andalús, rendit a l'hora de lloar la personalitat d'Enrich. “El recordo com un noi molt noble, reservat i respectuós. En els entrenaments sempre estava molt atent a tot el que se li indicava quant a moviments i situacions de treball. En definitiva, era un jugador que des del primer dia va deixar clar que era en aquest món on volia estar i que lluitaria per aconseguir-ho.”

Amb un excel·lent joc a l'espai i un instint golejador notori tot i partir en els seus inicis des de la banda, les seves bones prestacions no passarien desapercebudes entre alguns clubs de segona. El Recreativo de Huelva, la temporada 2011/12, i posteriorment l'Alcorcón, el curs 2012/13, van aconseguir els seus serveis abans que l'ariet aterrés al Numància. Sota la direcció d'Anquela, la reubicació de Sergi Enrich en la punta d'atac va permetre al de Ciutadella signar dues temporades a gran nivell, i salvar l'equip de Sòria del descens a segona B en dues ocasions, després d'anotar 10 i 16 dianes, respectivament.

Va ser aleshores quan l'Eibar, després d'un primer intent fallit en el mercat d'hivern, va aconseguir els seus serveis la temporada 2015/16. “L'estàvem seguint cada setmana. Vam tenir una conversa amb ell abans que acabés el curs per saber les seves intencions atès que era un jugador que quedava lliure i tenia altres ofertes. Per sort, la insistència que vam posar-hi i el perfil de club que tenim, que s'adaptava a les seves característiques, ens van permetre convèncer-lo del nostre projecte”, rememora a aquest diari Fran Garagarza, director esportiu de l'entitat navarresa. Formant un duo letal amb Borja Bastón –26 gols entre tots dos– en el 4-4-2 que predicava Mendilibar, la marxa del madrileny al Swansea no albirava bons presagis per a la zona ofensiva de l'equip. Res més allunyat de la realitat.

Amb l'arribada de Pedro León i la consolidació d'homes com Adrián González i Dani García, Enrich s'ha convertit en la referència d'un equip que aquest curs aposta per un 4-2-3-1 amb el balear com a únic punta. “Parlant d'ell amb uns companys el comparava amb un jugador que també vaig tenir al Mallorca i que també està fent un treball impressionant, com és Aduriz. Si deixem de banda la diferència d'edat, en Sergi és un home d'àrea potent i bon rematador, d'aquells que tant ens falten últimament en aquest país.” “És una persona que ha millorat en aspectes de mobilitat i finalització i que, a part, té un sentit del joc col·lectiu que no és fàcil de trobar en un davanter. Per a nosaltres és un luxe tenir-lo, cada dia que passa està més identificat amb el club i el poble”, rebla Garagarza.