Ha estat un dels xocs estilístics més estridents de la Premier League en els últims anys: el futbol acadèmic d'Arsène Wenger contra els rudimentaris mètodes de Tony Pulis. “Els seus equips juguen a rugbi”, va etzibar un dia l'alsacià, que, en ple debat sobre la seva continuïtat al nord de Londres, va rebre una nova punyalada a la moral per part de l'antagònic Pulis.

El seu West Bromwich Albion només va necessitar un 23% de possessió per ficar-se el triomf a la butxaca i, dels tres gols que va marcar, dos van ser de córner, en què l'Arsenal va tremolar i els gegants dels baggies van dominar l'espai aeri de The Hawthorns. Sobretot el lateral dret del West Brom Craig Dawson, que va perforar la porteria gunner en dues ocasions, una per obrir el marcador i una segona per tancar-lo, amb un Arsenal ja cansat de moure la pilota i de ser incapaç de desarmar l'entramat defensiu dissenyat per Pulis. Només ho va aconseguir una vegada, gràcies a una desatenció de Chadli que va permetre a Alexis Sánchez, amb molta calma, afusellar Ben Foster. Però, a partir d'aquí, a l'equip de Wenger li va costar definir jugades i el West Brom, sense necessitat d'assumir riscos ni protagonisme, va acabar plasmant el seu pla de la millor manera. Robson-Kanu, entrant des de la banqueta, va trencar l'empat provisional i Dawson, amb el seu tercer gol de la temporada, va decantar la rivalitat Pulis-Wenger en favor del gal·lès i va obrir una miqueta més la ferida de l'alsacià.