El futbol esperava des de fa temps Gerard Deulofeu (Riudarenes, 13 de març del 1994). Tot i tenir només 23 anys, fets aquest mes, ja semblava que aquest enorme talent, format al planter del Barça, no acabaria de fer eclosió, però des que va aterrar a Itàlia en aquest mercat d'hivern no ha fet una altra cosa que demostrar el contrari. En un dels Milan més descafeïnats de la història, l'extrem català s'ha convertit en un referent, en la sensació, en un bri d'aire fresc per al conjunt dirigit per Vincenzo Montella, al qual ha aportat descarament i desimboltura en atac, i que es troba ara en línia ascendent: acumula quatre victòries en les últimes cinc jornades de lliga. El seu extraordinari rendiment en els escassos deu partits que ha jugat amb la samarreta rossonera li han servit perquè Julen Lopetegui l'hagi cridat amb la selecció espanyola, amb la qual va enlluernar dimarts a Saint-Denis contra França, amb un penal provocat i un gol en 23 minuts de joc amb què va decidir el partit. “No estava tenint continuïtat al seu anterior equip, però amb la seva arribada a Milà ha agafat un protagonisme important, està a bon nivell i ha progressat en les coses que enteníem que havia de progressar”, va indicar el seleccionador estatal, que el coneix bé de les categories inferiors, per justificar la seva convocatòria.

Aquestes “coses” a les quals es referia Lopetegui, han estat les que han impedit que Deulofeu no hagi enlluernat abans en l'elit. “Té una manera de ser molt personal –no parlem d'indisciplina–, i això pot fer que xoqui amb algun entrenador”, explica a aquest diari Albert Benaiges, excoordinador del futbol de base del Barça. “De vegades no és fàcil portar-lo, té el seu caràcter i llavors és molt complicat lligar-lo en una estructura tàctica molt forta”, diu el tècnic. De fet, des que és jugador professional, els preparadors que l'han dirigit sempre li han trobat com a principal dèficit el treball sense pilota; quan el seu equip no tenia la possessió es desentenia del joc. “Està molt bé en atac, però ha de millorar molt en defensa”, va assegurar Luis Enrique Martínez durant la pretemporada 2014/15 amb el Barça, en què després d'un notable a l'any a l'Everton, Deulofeu no va convèncer el preparador asturià per quedar-se a l'equip i va acabar cedit al Sevilla. Tampoc va funcionar al club andalús, a les ordres d'Unai Emery: “Té unes qualitats increïbles, però també té moltes carències. Pots posar-lo a fer un contra uns, però fer-lo jugar amb companys en un camp gran és complicat. Encara no té la maduresa o la capacitat de sacrifici”, va afirmar aleshores l'entrenador basc en una entrevista a The Guardian. “En els partits podem veure-li una jugada que ens fa aixecar del seient i uns altres vint minuts sense constància ni intensitat. Ha de ser productiu sense ser ell l'únic protagonista”, va indicar Emery. “Ha de córrer més, pressionar més. De vegades és difícil, perquè aquest tipus de jugadors creatius són una mica descuidats en aquest aspecte”, va asseverar Ronald Koeman, el seu últim entrenador a l'Everton. “Les seves característiques de vegades no entren en plantejaments defensius, però és un geni del futbol, i a la llarga es parlarà d'ell, com està passant ara”, reivindica Benaiges.