Internacional

CLAUDIO BRAVO

PORTER DEL MANCHESTER CITY

“Si el City guanyés un títol seria bo per al futbol”

“No vaig fitxar pel City per ser segon, volia el premi gran. Ara hem d'assegurar la Champions i guanyar la Cup”

“M'ha sorprès la seva proximitat, sempre et pots asseure a xerrar amb ell”

Tenir el control del joc aquí és difícil, perquè el rival sempre busca pilotes llargues
Sóc porter perquè em cansava córrer darrere d'una pilota. M'avorria molt

Claudio Bravo (Viluco, Santiago de Xile, 13-04-1983) va canviar l'estiu passat el FC Barcelona, després de dues temporades plenes d'èxits, pel Manchester City. S'ensumava que podia ser suplent al Camp Nou i va preferir arriscar en el nou projecte que encetava Pep Guardiola, que buscava un porter de les seves característiques. La temporada no li ha anat tan bé com es preveia i fins i tot va perdre la titularitat algunes setmanes, però gràcies al seu caràcter s'ha refet i demà buscarà la classificació per a la final de la Cup contra l'Arsenal.

Vostè per què és porter?
Perquè em cansava córrer darrere d'una pilota. M'avorria. No hi veia premi. I ningú volia posar-s'hi, però a mi em semblava que era una responsabilitat maca. El porter és diferent, és fort de cap, viu el futbol de manera especial. El porter és el mes valent de l'equip. No tots poden ser porters. Convius molt amb el teu cap. Has d'estar sempre fort i alerta. No tothom pot ser porter. Quan fas un gol, n'hi ha deu que s'abracen i tu et quedes sol amb la tovallola i l'ampolla d'aigua. Un porter és solitari. Molt solitari.
Aquest any s'ha sentit més sol que mai?
No, més acompanyat que mai. Ni tan sols he notat que es perdés la confiança en mi. Jo soc dels que pensen sempre que la propera l'aturo. No soc de baixar els braços. Mai, ni quan les coses van bé. Sempre aspiro a més i mai em conformo. No hagués guanyat tot el que he guanyat sense aquesta manera de pensar.
Ha rebut critiques cruels, ha encaixat molts gols... Fins a quin punt ha estat fonamental l'experiència per tirar endavant?
Vaig sortir campió amb la Real i vaig estar un any sense competir. Aquell ensenyament em va ajudar a veure la pel·lícula d'una altra manera. L'entorn, quan competeixes i quan no, canvia molt. També m'ha ajudat molt la presència de Mancisidor, a qui coneixia de la Real Sociedad, perquè en el dia a dia m'ha acompanyat molt.
Arribats a aquest punt, quin és el seu plantejament personal?
La sensació és la d'aspirar a més, sempre. En l'aspecte personal i també pel que fa al grup. Tinc la sensació que el futbol és de vegades molt capritxós. Així que només queda creure en el que estem fent, creure en aquest projecte que segur que donarà resultats. Som un equip en construcció i no és fàcil canviar algunes coses. Tenir el control del joc aquí és difícil perquè el rival busca arribar amb pilotes llargues, com a molt amb una segona opció. I canviar-ho de la nit al dia no és fàcil. A mi m'agrada la idea que pretenem imposar, de jugar la pilota, de construir des de molt enrere, d'elaborar molt el joc, que és el que treballem durant la setmana. Quan ho aconseguim és meravellós, però sabíem que el procés no seria fàcil. Hi hem de continuar creient perquè tard o d'hora donarà fruits.
L'exemple seria el gol del Kun contra el Hull, en què hi vam participar tots…
Aquest és el camí, aquesta és la idea. Aquest gol crida l'atenció per la seqüència llarga, però si mires enrere, hi ha partits en els quals donem cinc o sis tocs sortint d'un servei de porteria i això parla de com hem treballat durant la setmana. Volem ser un equip fort des de la pilota, treballem per això.
Però vostè ha estat víctima d'aquest estil de joc...
Si, però a mi em van portar per fer aquest treball, i tracto de fer-ho tan bé com sigui possible. En futbol són onze els que juguen. No em preocupa la crítica, moltes vegades hi ha un grau de buscar coses que no són. Si burxes i analitzes les raons, veus perquè venen segons quines crítiques. Jo tracto de fer bé el meu treball. Per això no m'afecten segons quines crítiques.
Ha hagut de canviar molt la seva manera de jugar per culpa de la particularitat del joc anglès?
No, només alguns detalls en les pilotes aèries. Aquí pateixes perquè no et xiulen faltes a l'àrea petita, aquí no se li xiula res al porter. Però no es juga amb una pilota quadrada, ni amb dues pilotes. Segueix sent futbol, amb les seves particularitats…
La mística del futbol anglès existeix?
És una de les grans coses d'aquesta lliga; el que tenen els camps anglesos no ho veus en altres llocs, la lliga espanyola és la millor del món, però el que et donen els camps anglesos és únic.
Guardiola ha dit que aquest equip és tou a les àrees. Sumen 18 pals, no els han xiulat molts penals clars, si mires les rematades rebudes i els gols encaixats, és brutal el percentatge…
Ha estat una temporada atípica, estranya. Et poses a mirar dades i el global d'ocasions de gol amb els marcats no es correspon. I ens arriben poc i ens converteixen molt. L'equip ha de millorar aquesta consistència. Arribar menys i marcar més i que no ens converteixin tantes ocasions. Necessitem millorar aquest equilibri, que ens ha resultat tan nociu.
Què ha descobert de Guardiola?
A banda que et dona material perquè s'engrandeixi a l'hora del joc, he descobert un tipus molt proper. No només és futbol, és mes coses, i és vital per aconseguir coses. M'ha sorprès la seva humilitat, la proximitat, et pots asseure a xerrar amb ell en qualsevol moment, no és necessari trucar a la porta del despatx. La seva capacitat com a entrenador és enorme.
Els rumors diuen que el City vol Alexis Sánchez. Li aniria bé un futbolista de sang xilena, amb caràcter?
Alexis és un jugador molt gran. Estem parlant d'un jugador especial, amb caràcter, ja sabem el que ens pot donar, i s'adaptaria bé al nostre joc perquè sense pilota ens donaria molt. Necessitem gent amb gol però que sense la pilota se sacrifiqui per a l'equip, que si ha de fer deu cobertures, les faci. Aquests detalls marquen molt.
Classificar-se per a la Champions, que és molt car, seria per a vostè gairebé com guanyar un títol?
Un sempre aspira a ser campió. No vaig venir aquí per quedar segon, vaig venir per al premi gran, però a dia d'avui les pretensions passen per aconseguir aquesta plaça, tenim el Chelsea lluny. I per guanyar la copa, que seria molt maco. I crec que aquest equip ho s'ho mereix, seria bo per al futbol que el City guanyés un títol. De moment, intentarem eliminar l'Arsenal i jugar la final, que és un d'aquests partits amb història, que marquen la carrera d'un futbolista.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)