Alemanya va esquivar tan bé com va saber les cornades d’una Xile furiosa, efervescent i agressiva per acabar pactant un empat que permet a totes dues potències, favorites per seguir vives en el torneig, ajornar el desenllaç del grup fins a la tercera jornada, en què s’enfrontaran amb rivals aparentment inferiors, el Camerun i Austràlia, respectivament.

Convençudes del plantejament, tossudes per definició, totes dues seleccions es van entestar a mantenir-se fidels al segell futbolístic que tan bé els ha acompanyat en els últims anys i, tant els alemanys com els xilens, van tenir moments per demostrar la validesa de les seves idees.

Entregada a la pilota, a la seva versió moderna, Alemanya va tenir enormes dificultats per ser fluïda, per trobar un bri d’aire en la pressió extrema dels xilens, en la determinació d’anar a buscar la pilota als antípodes de la porteria de l’equip de Juan Antonio Pizzi, un hàbit heretat de Sampaoli i que va néixer amb Bielsa.

Ahir amb Alexis Sánchez, de retorn a l’onze, i amb Arturo Vidal com a cresta de la pressió, la roja va entrar al partit com una exhalació i va portar al precipici una Alemanya ofegada, sense un segon per pensar i amb Ter Stegen, titular després de la qüestionable actuació de Leno contra Austràlia, davant un dilema en cada sortida de pilota.

Així, davant el frenesí xilè, qualsevol errada era risc de fuga, i Mustafi, poc net en una sortida des de la cova, en va cometre una i va topar amb la convicció d’Arturo Vidal, que, després de robar la pilota, va fer una paret amb Alexis Sánchez, i el tocopillano, amb una rematada més pròpia del futbol sala, amb la punta del peu esquerre, va deixar clavat Ter Stegen pel pal curt.

Amb la d’ahir, la seva 38a diana com a internacional, l’exatacant del Barça va superar Marcelo Salas com a màxim artiller del seu país. Tot era llenya al foc de la passió xilena i Edu Vargas va estar a punt d’incendiar la nit de Kazan amb un xut que va anar a petar violentament contra la fusta.

Però sempre amb peus de plom, sempre conscient de la rectitud del camí i amb una experiència impròpia del DNI dels futbolistes alemanys, la mannschaft va anar equilibrant el vent. De nou amb una formació de tres centrals i ahir amb Lars Stindl com a única referència ofensiva, la selecció de Joachim Löw va anar afermant-se en el partit, esquivant cada vegada amb més encert la pressió, obligant Xile a repensar-s’ho i recuperant l’equilibri emocional del partit gràcies a una acció coral: una pilota d’Emre Can a l’esquena d’Isla, a l’aparició d’Hector perquè el lateral del Colònia donés el gol mastegat a Stindl, que ja havia marcat en l’estrena contra Austràlia.

Tot i el desig insaciable d’aquesta generació de futbolistes xilens, la roja no va poder sostenir el seu ritme trepidant i, a sobre, en el tram final es va quedar sense un dels seus millors guerrers, Gary Medel, que es va fer una estrebada muscular. Sempre es va mantenir afilada amb espais, però ja no va poder robar tan lluny de la seva porteria i va mantenir també certa prudència i respecte contra una campiona del món sempre molt serena i competitiva que va acabar acceptant un empat que deixa un escenari prou convincent per a les dues seleccions.