Internacional

L’última ‘cassanata’

Serie A. Antonio Cassano es retira posant fi a una carrera marcada pel seu caràcter peculiar i en què fins a l’últim dia va fer parlar. “Vol estar a casa, i és una llàstima”, va dir el president de l’Hellas, el seu últim club

El món de la pilota es queda sense una de les seves figures més irreverents. Un d’aquells jugadors que hauria pogut arribar molt més lluny si hagués volgut. Maldecap per als entrenadors però personatge simpàtic per al gran públic. És Antonio Cassano, que va anunciar una retirada que, als 35 anys, sembla definitiva.

La manera com s’ha gestat l’adeu de Talentino pot servir de paradigma per entendre la seva trajectòria. L’atacant italià penja les botes deixant a l’estacada l’Hellas Verona. El jugador, incorporat per l’equip gialloblu aquest mercat després de passar-se un any en blanc a la Sampdoria, va dir que no volia seguir al Verona perquè no estava “mentalment motivat per jugar-hi”. En el breu període que Cassano ha estat futbolista de l’Hellas, però, li ha donat temps a anunciar la seva marxa dues vegades. En la primera, el club el va convèncer i el davanter se’n va desdir, i en la segona, només una setmana després, el president de l’entitat es va haver de resignar: “Aquest noi no pot amb el cap. No aconsegueix estar tranquil al grup, vol estar a casa. I és una llàstima, perquè estava treballant molt bé”, va dir Maurizio Setti. L’anunci de retirada tampoc ha estat exempt de confusió. La dona del futbolista va publicar a Twitter que el seu marit tan sols havia deixat l’equip, que no significava que es retirés, però Cassano va comunicar hores després que abandonava el futbol contradient Carolina Marcialis, amb qui té dos fills. Tot plegat, una cassanata més de la llarga llista que ha protagonitzat el 39 vegades internacional amb Itàlia en la seva carrera.

Cassano va irrompre en el panorama futbolístic mundial quan la Roma va pagar 30 milions per ell al Bari, equip de la seva ciutat natal i en el qual es va formar. Era l’any 2001 i el jove davanter arribava a la capital italiana per jugar en el que era el vigent campió de lliga. Allà el futbolista hi va passar quatre temporades i mitja, que van donar per a nombroses polèmiques. L’entrenador Fabio Capello, autor del terme cassanata per referir-se als actes controvertits del davanter, va viure la indisciplina del de Bari; absències injustificades, enfrontaments verbals o l’abandonament d’una sessió perquè no li van assenyalar una falta a favor són alguns exemples. Talentino també va tenir problemes amb la resta d’entrenadors amb els quals va coincidir a la Roma, a més dels mantinguts amb el president, fet que, de retruc, va provocar que es trenqués la bona relació que Cassano tenia amb Totti. El seu company De Rossi, arribat el dia, va celebrar públicament la seva marxa: “Per fi es respira un aire bo.”

Si a la Roma va signar alguns bons cursos, l’aventura de Cassano al seu pròxim destí, el Madrid, és recordada pels afers extraesportius. Encara que, malgrat tot, guardava un bon record de Capello, amb qui va tornar a coincidir al conjunt blanc, la seva relació es va acabar després que l’entrenador no el fes jugar en un partit contra el Nàstic. La reacció de Cassano va motivar que fos apartat dels entrenaments per indisciplina. Talentino, anys després, va revelar què li va dir al tècnic: “Ets un merda i més fals que els bitllets del Monopoly.” El seu sobrepès, una alimentació poc cuidada i afers extraesportius diversos resumeixen el caràcter dispers envers el futbol que el davanter va exhibir al Bernabéu.

Retorn a Itàlia

Cassano va saber treure benefici mediàtic del seu personatge i va publicar dos llibres autobiogràfics en els quals explica milers d’anècdotes sense tallar-se ni un pèl. Curiosament, ho va fer en l’etapa més tranquil·la de la seva carrera, durant els cursos del seu primer periple a la Sampdoria. A l’equip genovès, el jugador va estar centrat i va rendir, fet que li va obrir de nou les portes de la selecció italiana, amb la qual va disputar l’Eurocopa 2008. Posteriorment, el Milà –en el qual va patir un ictus isquèmic del qual es va recuperar satisfactòriament–, l’Inter, el Parma i de nou la Samp van ser els seus destins, en els quals ja no va trobar la continuïtat mostrada a Gènova. Malgrat tot, aquests cursos li van permetre disputar l’Eurocopa 2012 i el mundial 2014.

Si no s’ho torna a repensar, Cassano abandona el professionalisme havent estat, per bé i per mal, fidel a la seva manera de ser. La d’un futbolista diferent tant dins com fora del camp.

VIST I NO VIST

“No estava mentalment motivat ”, va assegurar el futbolista

TRAJECTÒRIA SINGULAR

L’italià ha durat dues setmanes a l’Hellas Verona, on no ha arribat ni a debutar

EL MOTIU

Amb Fabio Capello –a Roma i a Madrid– hi va tenir una relació particular
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)