Un estadi de luxe per a un club obrer. Per quarta vegada en els seus 114 anys de vida, l’Atlético de Madrid fa les maletes per canviar de casa. Un viatge de 20 minuts cap a l’est de Madrid a la recerca d’una nova vida, d’una nova història.

Eixugades les últimes llàgrimes pel Vicente Calderón, el club colchonero fa un pas al buit amb l’esperança de continuar dimensionant el seu bon present. Ha estat mig segle d’acampada a la vora del Manzanares, 51 anys en què el club havia construït una mística especial al Calderón, i l’havia convertit en un dels estadis amb més encís del planeta. Però Diego Pablo Simeone, l’home que canalitza les emocions entre la gent de l’Atlético, fa el pas sense titubejos. “La passió no es negocia, els sentiments es transmeten i estic segur que la mateixa gent que omplia el Calderón serà amb nosaltres al Wanda”, ha proclamat el tècnic, que tot i néixer i criar-se al barri portuari de San Nicolás, a Buenos Aires, a l’altra punta del planeta, encarna com pocs la simbologia d’un club acostumat a sacrificar-se, a construir la seva història amb la suor del seu front.

Fruit d’un impuls desesperat, d’una decisió més popular que convençuda, de l’enèsim gir de timó d’un club que caminava tort l’any 2011, El Cholo ha canviat la vida a l’Atlético, sempre amb un missatge de sacrifici proper a l’esperit i la història del club, amb un estil batallador també molt afí i un grup de futbolistes que senten la samarreta, els Gabi, Koke, Saúl o Torres, a més de nouvinguts com Griezmann o Diego Godín, que tot i no haver crescut al Vicente Calderón han copsat el que representa. “No vaig néixer colchonero però ja soc un més. Esperem viure moments carregats d’emocions, plens d’il·lusió i de positivisme. Esperem omplir el nou estadi de bons records”, ha proclamat l’uruguaià.

Amb Simeone han arribat títols, estabilitat i un projecte ambiciós, capaç d’impulsar el Wanda Metropolitano, un escenari amb capacitat per a 68.000 espectadors (13.093 més que el Calderón) i que ha requerit una inversió de 300 milions d’euros, dels quals 170 han sortit directament de la butxaca del club, que espera amortitzar l’esforç en un termini d’unes set temporades i amb el suport econòmic de la venda dels “drets d’edificabilitat del Vicente Calderón”, segons ha explicat durant l’estiu el conseller delegat de la institució, Miguel Ángel Gil Marín.

El Wanda, que obrirà les portes a les set de la tarda, una hora i tres quarts abans que comenci a rodar la pilota contra el Màlaga, serà el cinquè estadi on l’Atlético exerceix de local, després del camp del Retiro (1903-1913), l’O’Donnell (1913-1923), el Metropolitano (1923-1966) i el mateix Calderón (1966-2017). Situat en una parcel·la de 88.150 metres quadrats, el nou feu colchonero s’ha ideat amb l’esperança d’incrementar la seguretat i la comoditat de l’aficionat, però sense disminuir la simbiosi entre l’equip i la grada. De fet, les tribunes són més a prop del terreny de joc que al Calderón (al Wanda la gespa està per sota dels 10 metres de distància, cosa que no passava al Manzanares) i, si bé les files de seients estan situades a més distància les unes de les altres, la coberta, que protegirà el 96% dels assistents de la pluja, ha de produir una gran sonoritat per a una de les aficions més sorolloses de l’Estat. “Una olla de pressió amb tapadora”, segons l’ha definit Antonio Cruz, un dels dos arquitectes de l’estadi. A més, la coberta està impregnada de llums LED, amb la possibilitat d’il·luminar l’estructura de 16 milions de tonalitats, una tecnologia capdavantera que segueix la línia dels últims estadis inaugurats en la lliga, com ara el RCDE Stadium i el nou San Mamés.

“Volem que sigui una olla de pressió, al·lucinaran quan entrin i vegin com n’és d’impressionant el Wanda”, va proclamar ahir Simeone, que es va permetre el luxe de marcar el primer gol a la nova casa de l’Atlético en l’entrenament. “L’oficial m’és igual qui el faci, però fem-lo perquè el necessitem”, va cloure.