Carregat de dramatisme i amb l’agonia pròpia que implica el moment crític que viu. Així va arribar el primer triomf de la temporada del Màlaga de Míchel. Quasi mig any després, concretament 175 dies, i de nou contra el Celta, el conjunt andalús va sumar tres punts d’una tacada, i va frenar així la perillosa inèrcia que havia agafat el nou projecte malagueny, en entredit des de l’estiu passat.

La sortida d’homes cabdals –Sandro, Camacho i Fornals–, el procés d’adaptació que estan vivint els nouvinguts i el notori distanciament entre Al-Thani, propietari del Màlaga, i Míchel no auguraven una campanya tranquil·la a La Rosaleda.

Amb un punt de 27 possibles i a set punts de la permanència, el duel contra el Celta s’albirava clau per al futur immediat d’un Míchel molt qüestionat i que amb el xiulet final no va poder amagar la seva alegria per un triomf que, si bé no assegura res, permet alliberar els futbolistes de la pressió dels darrers dies. “No tinc cap part de culpa de la victòria, la tenen els meus jugadors; les decisions, la personalitat i el caràcter no els els puc posar amb una injecció, ho tenen ells, però han de treure-ho i és més fàcil fer-ho quan l’equip és regular que quan hi ha nervis i mals resultats”, va destacar el preparador madrileny, que va donar tot el protagonisme a la seva plantilla després d’explotar contra ells cinc dies abans a Sòria en caure derrotats contra el Numància en la copa. “És un alliberament per a tots, a vegades entres en una espiral de negativitat i de pensar que no pots fer les coses. Fer-les fa que sapiguem on es troba el nostre nivell. A vegades, una passa més del que sigui sembla molt poc, però és molt i et dona la seguretat i la confiança per guanyar partits. Hem fet prou coses per tenir més de quatre punts.”

El triomf contra el Celta, assolit amb una agònica pena màxima transformada pel capità Recio a set minuts del final, va permetre albirar la versió més competitiva d’un Màlaga que ja no és cuer i que s’aferra a primera.