Internacional

El protagonista

Aliou Cissé

El Senegal recobra l’orgull

Capità i emblema d’aquell combinat que va fer història a Corea i el Japó el 2002, l’ara seleccionador Aliou Cissé ha conduït el país africà al seu segon mundial

“La nostra generació ja va fer història, ara els correspon a ells escriure la seva”, explica el preparador francès

País de rica tradició musical, els tambors tornen a sonar amb més força que mai al Senegal. Coneguts com els lleons de la teranga en referència al caràcter amable i hospitalari del seu poble, el combinat africà ha viscut orfe d’alegries esportives des de la marxa del desaparegut Bruno Metsu. Francès de naixement però acollit com un senegalès més a principi d’aquest segle, Metsu es va guanyar el cor de tot el país conduint el Senegal a uns històrics quarts de final a Corea i el Japó (2002), en la que va ser la primera participació del combinat africà en una cita mundialista. Amb una generació de futbolistes que quasi en la seva totalitat disputava la lliga francesa i que quatre mesos enrere s’havia proclamat finalista de la copa d’Àfrica, el Senegal va ser capaç de repetir la gesta del Camerun a Itàlia 90: superar en el partit inaugural la vigent campiona, França, i completar el millor paper d’una selecció africana en una cita mundialista. “El que ara importa és que els nois gaudeixin d’aquesta classificació. La nostra generació, amb Lamine Diatta, Tony Sylva i d’altres, ja va escriure la seva història, ara els correspon a ells escriure la seva”, rememorava recentment als mitjans locals Aliou Cissé, capità d’aquell històric equip del 2002 i responsable directe de la classificació del Senegal per a Rússia, ara com a seleccionador. Un bitllet històric i no exempt de polèmica obtingut contra Sud-àfrica una jornada abans del final de la lligueta, en el que va ser la repetició del partit disputat el novembre del 2016, anul·lat per la FIFA després que el màxim organisme del futbol mundial suspengués de per vida l’àrbitre ghanès Odartei Lamptey per influir en el desenllaç d’un matx que va acabar amb triomf dels sud-africans (2-1). “És un orgull per a mi i per a tots els entrenadors africans. A ells els dedico aquesta classificació, i també als meus companys que treballen infatigablement. En les últimes hores he rebut trucades d’arreu del continent felicitant-nos i encoratjant-nos. Veure l’alegria de la gent de la capital, però també del Senegal més profund, és el meu gran orgull”, remarcava cofoi Aliou Cissé, “satisfet” d’haver pogut dirigir la generació formada per Koulibaly, Keita Baldé, Kouyaté i Sadio Mané, la gran referència dels lleons de la teranga.

Amb un combinat més globalitzat respecte al de 2002, la trajectòria i experiència d’Aliou Cissé ha permès bastir un equip dotat de grans qualitats individuals, però encara sense la solidesa d’antuvi. “Amb el nivell d’alguns jugadors, hauríem de poder posar aquestes qualitats individuals una mica més al servei del col·lectiu. Hem de guanyar maduresa i intel·ligència en el joc i d’aquesta manera tenir més control i avançar en el camí marcat, la nostra gran dificultat”, reconeix Cissé quan falten set mesos per posar rumb a Rússia amb un únic objectiu marcat entre cella i cella: recuperar el prestigi perdut.

Les xifres
0
copes
d’Àfrica té el Senegal. El segon lloc assolit, precisament el 2002, és el seu millor paper en la competició africana.
16
anys
feia que els ‘lleons de la teranga’ no participaven en una cita mundialista (Corea i el Japó 2002).
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)