Internacional

‘CHEMO’ DEL SOLAR

EXINTERNACIONAL I EXSELECCIONADOR DEL PERÚ

“Gareca s’ha guanyat el compromís del futbolista peruà”

“Durant la repesca, ha costat jugar per l’ansietat, però voldria que a Rússia es veiés un Perú alegre, amb un futbol atractiu, fidel a la seva història”

Ho va intentar fins en quatre ocasions, i mai va aconseguir gaudir d’una experiència mundialista amb el seu país, un Perú en plena eufòria després de classificar-se per al primer mundial des del 1982. Tot i això, Chemo del Solar és un dels futbolistes més ben considerats al seu país i és el peruà amb més partits de la lliga espanyola a les seves espatlles (148 entre el Tenerife, el Salamanca, el Celta i el València).

El que ara celebra tot el Perú, és una espina que du clavada de la seva època com a jugador?
Ho assumeixo amb naturalitat. M’hauria agradat jugar un mundial amb el Perú, evidentment, però em va tocar viure una època no gaire fructífera per al país. Sobretot en les dues primeres fases de classificació, per a Itàlia 90 i els Estats Units 1994, jo era l’únic futbolista peruà jugant a l’estranger i ens va costar fins i tot competir. Després, per al 1998 i 2002, ja vam aconseguir un equip més potent, però hi havia menys places per als sud-americans i era molt complicat.
Què ha canviat des d’aleshores perquè el Perú torni a un mundial?
No en sabria fer un diagnòstic. Ha estat una sorpresa la classificació, i la realitat és que en l’àmbit de clubs el Perú segueix sent un país secundari a l’Amèrica del Sud. I bona prova d’això és que en la copa Libertadores els nostres equips segueixen quedant eliminats en la fase de grups, però sí que pel que fa a la selecció hem ajuntat un equip jove i de futbolistes que han sortit a fora a guanyar competitivitat i als quals Ricardo Gareca ha sabut convèncer que es podia lluitar per un objectiu comú.
Tan important ha estat Gareca en aquesta fita?
Molt, s’ha guanyat el compromís del futbolista peruà, els ha fet creure que junts podien assolir qualsevol objectiu que es proposessin. Els ha fet creure en les seves possibilitats. Personalment, encara crec que el Perú és un país de bons futbolistes, un viver de bon talent, potser no en tanta quantitat com en altres països, perquè la realitat és que no exportem tant com l’Argentina, el Brasil, l’Uruguai o fins i tot Xile, però sí que els que surten són de qualitat. I Gareca ha sabut ajuntar-los a tots i compartir una mentalitat.
Històricament el Perú, per estil, sempre s’havia considerat el país més talentós rere el Brasil... Queda alguna cosa d’allò?
La selecció actual ha tingut moments en què hem vist bon futbol, en què ens hem entretingut. És veritat que durant la repesca no s’ha vist un nivell tan estimulant, però també s’ha d’entendre que hi havia una dosi d’ansietat i de nerviosisme que ha condicionat els futbolistes. Però anteriorment hem vist una selecció de bon gust, de pilota al peu, d’intentar tenir molt la pilota, amb futbolistes tècnicament ben preparats. Durant la classificació sí crec que el Perú ha estat fidel a la seva història.
Què creu que veurem a Rússia 2018?
Personalment, m’agradaria veure un equip que empeny en aquesta direcció, perquè sempre ha estat la meva manera d’entendre el futbol. A mi sempre m’ha agradat elaborar molt, intentar construir amb la pilota al peu i m’agradaria que el Perú ens representés en el mundial d’aquesta manera, per sobre del resultat que es pugui donar.
És especialment complicat guanyar una plaça mundialista a l’Amèrica del Sud?
És un altre món. Costa una barbaritat treure punts, fins i tot quan va a jugar una selecció petita a Buenos Aires, per exemple, a l’Argentina no li és gens fàcil. O quan toca anar a La Paz a jugar amb condicions meteorològiques adverses. I després hi ha el factor folklòric i extrafutbolístic, recordo que quan vaig arribar al Tenerife i feia els primers desplaçaments a domicili, esperava el moment en què ens tirarien una pedra a l’autocar o ens insultarien... El futbol, a l’Amèrica del Sud, es viu a una intensitat desorbitant.
Sent nostàlgia de la seva època en el futbol espanyol?
Viatjo dues o tres vegades a Europa i segueixo moltíssim la lliga. La disfruto molt. Per exemple el joc del Barça, que encara que guanyi o perdi, sempre intenta apostar per un estil molt seu. Té una proposta molt clara, marcada des de fa molts anys per Cruyff i que té sintonia amb aquell Tenerife de Valdano i d’Ángel Cappa que jo vaig viure amb molta intensitat.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)