Més futbol

Política i esport

El club de la revolució

Tot i que importants sectors volien prohibir el futbol en considerar-lo un esport burgès i competitiu, finalment les autoritats revolucionàries en van beneir la pràctica

Els treballadors de la línia entre Moscou i Kazan van crear un club que, durant un període efímer de temps, va ser batejat com el Club de la Revolució d’Octubre

La Guerra Mundial, va aturar el futbol. L’aturada es va mantenir, en bona part, després de la Revolució d’Octubre

Ara fa tot just un segle, la nit del 7 de novembre de 1917, per bé que per a la història ha quedat la data del 25 d’octubre fruit del calendari julià que aleshores encara utilitzava Rússia, el Palau d’Hivern va caure a mans dels bolxevics, que, liderats per Lenin, van donar així inici a la coneguda com a Revolució d’Octubre que va suposar la construcció del primer estat socialista del planeta. Aquell esclat revolucionari va transformar l’imperi rus de cap a peus. Al marge de retirar el país de la Primera Guerra Mundial, l’accés al poder dels bolxevics va comportar canvis en tots els àmbits de la vida, inclòs, òbviament, l’esportiu. La Revolució va tenir un impacte important sobre el futbol rus, que s’havia començat a desenvolupar, de manera embrionària, a finals del segle XIX en els escassos focus industrials del país gràcies a l’arribada de capital i d’empresaris estrangers. Això havia suposat la creació dels primers clubs de futbol i de les primeres competicions, restringides a un àmbit territorial molt local, com és el cas del campionat pioner del futbol rus que va veure la llum, el 1901 a Sant Petersburg, en el qual participaven diversos clubs de la ciutat.

Tot i un arrelament encara tímid, el futbol rus va progressar de manera notable al llarg de la primera dècada del segle XX i, el 1912, va veure néixer la Unió de Futbol de totes les Rússies, la federació futbolística de l’imperi tsarista que aquell mateix any va ser admesa a la FIFA i va participar en el seu primer torneig internacional, els Jocs Olímpics d’Estocolm de 1912, en què va encaixar dues humiliants derrotes. La primera, contra una Finlàndia que era aleshores precisament part de l’imperi rus; i la segona, encara més deshonrosa, en caure per 16-0 contra un imperi alemany amb el qual els russos s’enfrontarien poc després al camp de batalla durant la Gran Guerra.

L’esclat, el 1914, d’aquesta Primera Guerra Mundial va aturar la pràctica del futbol a Rússia, una aturada que es va mantenir també, en bona part, després de la Revolució d’Octubre. De fet, les primeres institucions sorgides de l’esclat revolucionari es van mostrar molt contràries a la reproducció de les pràctiques esportives desenvolupades a la Rússia tsarista. A causa de la guerra civil que el país afrontava, les estructures esportives que la revolució bolxevic va posar en marxa tenien com a finalitat principal la preparació militar. Tot i així, els teòrics que pregonaven la necessitat d’articular una nova cultura proletària, agrupats en la Proletkult, una institució que defensava l’eradicació de tot vestigi burgès al nou estat socialista, van defensar la conveniència d’eliminar els esports burgesos com ara el futbol, arribat a Rússia de la mà dels capitalistes estrangers i considerat una disciplina massa competitiva per representar els valors socialistes.

Fruit d’aquesta posició de la Proletkult, el futbol va ser prohibit en moltes de les trobades esportives organitzades durant els primers anys de la Revolució d’Octubre. Malgrat tot, la seva aquesta posició estava lluny de ser hegemònica en el si del moviment revolucionari. Ho demostraria la creació, el 1922, amb l’aval del Partit Bolxevic, del Consell Suprem de la Cultura Física, l’organisme que assumiria la direcció de l’esport en la futura Unió Soviètica. Aquest consell va adoptar una posició força més pragmàtica que la de la Proletkult i va acceptar la pràctica d’esports competitius, inclòs el futbol. Aquesta decisió va coincidir gairebé en el temps amb la fi de la guerra civil i, per tant, amb una certa normalització d’un país que havia viscut en guerra de manera gairebé continuada des de 1914.

Això va propiciar el sorgiment dels primers clubs de futbol russos després de la Revolució d’Octubre que van substituir les entitats nascudes a finals del segle XIX o a principis del segle XX i que, igual que la Unió de Futbol de totes les Rússies, van ser eliminades amb el triomf revolucionari en ser considerades portadores dels valors del tsarisme que la revolució volia esborrar. Curiosament, el primer dels nous clubs inspirats per la doctrina soviètica que avui encara existeixen no va néixer a Moscou, sinó el 1921 a la remota localitat caucàsica de Vladikavkaz, a Ossètia del Nord, amb el nom d’Unitas, quan la guerra civil ni tan sols havia acabat. A la creació d’aquest club, que dos anys després seria batejat amb el nom de Joventut Comunista Internacional de Vladikavkaz, s’hi va succeir la creació de clubs diversos a les principals ciutats soviètiques. Un dels primers, l’anomenat Kazanka de Moscou (per bé que el seu nom oficial era el de Cercle de Futbolistes del Ferrocarril Moscou-Kazan) que agrupava els treballadors ferroviaris de la línia de tren que unia la capital russa amb Kazan, la ciutat del Tatarstan que fruit de la seva incipient industrialització havia esdevingut un altre dels principals focus revolucionaris durant la revolta de 1917. Aquest Kazanka, que va debutar en les categories inferiors de la lliga de Moscou el 23 de juliol de 1922 guanyant per una àmplia golejada el partit que el va enfrontar amb l’Izmailovo, el club d’un dels barris de l’est de la capital russa, va tenir una vida efímera amb el seu nom original, ja que el 1923 va ser batejat amb la denominació oficial de Club de la Revolució d’Octubre (KOR, d’acord amb el seu acrònim rus).

El fet que el Kazanka estigués format per obrers ferroviaris i que, per tant, representés a la perfecció els valors que pregonava la Revolució d’Octubre va ser un fet clau per tal que les autoritats soviètiques decidissin batejar l’entitat amb el nom de KOR en un moment en el qual començaven a crear-se a Moscou els principals clubs de la ciutat, com és el cas del Dinamo (vinculat a la Txecà, la policia política), el CSKA (associat a l’Exèrcit Roig) i l’Spartak (creat amb el nom de Cercle d’Esports de Moscou i lligat als sindicats), si bé tots ells, a diferència del KOR, trobaven part de les seves arrels en entitats que ja havien existit durant la Rússia tsarista.

El Club de la Revolució d’Octubre només va sobreviure vuit anys amb aquesta pomposa denominació. Potser precisament perquè les autoritats soviètiques no volien que la Revolució i els seus valors s’associessin a una única entitat esportiva van decretar-ne un nou canvi de nom el 1931 quan el KOR va esdevenir novament el Kazanka de Moscou. Una apel·lació que tampoc tindria un excessiu recorregut, ja que, el 1936, l’antic Club de la Revolució d’Octubre esdevenia el Lokomotiv, una qualificació d’inequívoques referències ferroviàries.

Va ser aquell 1936 quan les primeres competicions futbolístiques de la Unió Soviètica es van consolidar. El maig d’aquell any naixia la primera lliga d’abast soviètic i s’estrenava, precisament, amb un partit entre el Dinamo de Leningrad amb el Lokomotiv de Moscou. La creació de competicions que aplegaven clubs del conjunt de l’URSS certificava el triomf de les posicions del Consell Suprem de la Cultura Física sobre els partidaris de la Proletkult que havien planejat suprimir els esports que, com el futbol, consideraven competitius i burgesos. Poc s’imaginaven aquells representants de la cultura proletària que poc després sorgiria a Moscou un club amb el nom de Club de la Revolució d’Octubre. Una entitat avui gairebé centenària d’un inequívoc caràcter obrer.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)