L’essència de l’actual Inter no s’entendria sense Mauro Icardi. L’ariet argentí, ànima i pulmó neroazzurro, és l’àncora que marca el termòmetre i l’estat d’ànim d’un equip que, aquest cop sí, pot haver trobat la tecla. En una nova classe magistral davant de porteria, Icardi –13 gols en tretze jornades– va resoldre el triomf de l’Inter amb un doblet contra l’Atalanta que li permet sobrepassar la Juve i situar-se segon lloc, a dos punts del Nàpols. Contra un rival amb la lliçó apresa del 7-1 encaixat la temporada passada, l’inici autoritari de l’Inter no va traduir-se en gols tot i dues clares accions del mateix Icardi. Amb Borja Valero aïllat i amb problemes per generar joc, els locals xocaven una vegada rere l’altra contra un Atalanta ordenat i amb superioritat numèrica al darrere. Fins que va emergir el factor Icardi. Enrabiat després de perdonar una tercera ocasió poc després de la represa, l’argentí va tornar a posar de manifest que actualment és un dels millors finalitzadors del planeta futbolístic amb dues dianes en menys de deu minuts. En els dos casos, exhibint una classe de finalització en el joc aeri a l’abast de pocs, primer anticipant-se a tota la defensa en el primer pal i recollint una precisa falta lateral de Candreva i poc després marcant els temps i trobant l’espai al punt de penal per superar de nou Berisha. Lluny de rendir-se, l’Atalanta no va perdre la cara al partit, però la falta de claredat en els metres finals va condemnar-lo.