Internacional

L’ex més inesperat

Lass Diarra, que va jugar durant tres cursos i mig al Real Madrid i que, amb 32 anys i després de passar pels Emirats Àrabs, va aterrar per sorpresa al PSG en el mercat d’hivern, s’entreveu titular en el duel que madrilenys i parisencs disputaran demà al Santiago Bernabéu

Els duels Juve-Tottenham i Basilea-City enceten avui els vuitens

Lass Diarra (París, 10 de març de 1985) tornarà demà al Santiago Bernabéu. Un retorn contra tot pronòstic, defensant la samarreta del París Saint-Germain, un dels equips més potents d’Europa, amb 32 anys i després d’haver jugat als Emirats Àrabs. Ningú esperava ja Lass ni en la més alta competició ni en un partidàs com el que disputaran demà el Madrid i el PSG, però allà hi serà el menut migcampista, que no es cansa de ressorgir i que va aterrar per sorpresa a París aquest mercat d’hivern. “Ara depèn de mi donar-ho tot, aportar tota la meva experiència i les meves ganes de jugar al més alt nivell per tal de demostrar al club que no s’ha equivocat”, va dir.

Lass ha estat una solució d’emergència. La lesió de Thiago Motta, l’únic pivot defensiu de l’equip, amb la cita contra el conjunt blanc a l’horitzó, va inquietar Unai Emery, que va demanar la incorporació d’un especialista per a la posició. A l’estiu, el club parisenc no va reforçar aquesta demarcació, ja que té una plantilla farcida de migcampistes que en un moment donat hi poden actuar, com Lo Celso, Rabiot i Verratti, però al tècnic guipuscoà li passa pel cap que als tres jugadors els falten fonaments defensius per a un duel de màxima exigència com uns vuitens de final de la Champions League, i per això es van reforçar amb Lass. El migcampista reunia tots els requisits futbolístics que demana la posició i, a més, estava sense equip, condició indispensable per al club presidit per Nasser al-Khelaifi, en el punt de mira de la UEFA després dels traspassos de Neymar i Mbappé i que no podia invertir més diners en un altre jugador sense vendre’n cap. D’aquesta manera, Lass va signar amb els parisencs fins al juny del 2019 i, tres setmanes després, en les quals ha jugat quatre partits, s’entreveu titular demà en l’anada contra els blancs. Emery va descartar dissabte Motta per a la titularitat, fet que obre les portes de l’onze a l’exmadridista, que en l’últim partit dels parisencs va disputar una hora. “A Lass el vam signar per les lesions de Motta, però en aquesta posició també hem treballat amb Rabiot i Lo Celso, així que ells també hi podrien jugar”, va assegurar per despistar l’entrenador dels francesos.

Supervivent etern

Lass és un com un gat amb set vides. Ho ha demostrat al llarg de la seva carrera tornant a la primera línia quan ja semblava oblidat. Natural de París, va despuntar al Le Havre, en la segona categoria del futbol francès, i va cridar l’atenció del Chelsea (2005-2007), en què el va dirigir José Mourinho, abans de canviar de barri londinenc per anar a l’Arsenal (2007). Tampoc amb Arsène Wenger va rutllar i va decidir fer una passa enrere, una de les moltes que ha fet, i amb 21 anys va fitxar pel Portsmouth (2008/09), on va exhibir condicions, i el Madrid no s’ho va pensar.

Va jugar de blanc tres cursos i mig (2009-2012), en els quals va tenir temps per protagonitzar una destacada extravagància, com ara lluir el número 10 durant una campanya, un dorsal molt impropi per a un futbolista de les seves característiques, i també per tornar a coincidir amb Mou, amb qui va formar part del recordat triple pivot, juntament amb Xabi Alonso i Khedira –batejat pel tècnic portuguès com a “triangle de pressió alta”–. I del Madrid va anar a Rússia, primer a l’Anji (2012/13) i després al Lokomotiv de Moscou (2013/14), d’on va ser acomiadat per desavinences amb el club i, inhabilitat, es va passar quinze mesos sense jugar.

Semblava ja molt difícil que el migcampista tornés a l’elit, però sí, hi va tornar: va fitxar per l’Olympique de Marsella (2015-2017) i, a còpia de portentoses actuacions, es va guanyar la convocatòria amb França després de cinc anys sense jugar-hi. Va ser l’enèsima resurrecció de Lass, encara que no l’última, ja que de l’OM va posar rumb a l’Al-Jazeera (2017) dels Emirats Àrabs, abans d’emergir de nou per defensar la samarreta del PSG.

Vull aportar tota la meva experiència i les meves ganes de jugar alt més alt nivell
Lass Diarra
MIGCAMPISTA DEL PSG
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)