Internacional

Ensenyen l’escut

El Madrid capgira el gol inicial de Rabiot en un final ple de rauxa i viatjarà a París amb l’optimisme que li ha faltat tota la temporada

L’entrada de Lucas i d’Asensio va insuflar oxigen als blancs en el tram decisiu

R. Madrid 3 PSG 1

PSG:Aréola, Dani Alves, Marquinhos, Kimpembe, Yuri Berchiche, Lo Celso (Draxler, 84’), Verratti, Rabiot, Neymar, Mbappé i Cavani (Meunier, 66’). REAL MADRID:Keylor Navas, Nacho, Varane, Sergio Ramos, Marcelo, Casemiro (Lucas Vázquez, 79’), Toni Kroos, Modric, Isco (Asensio, 79’), Benzema (Bale, 68’) i Cristiano Ronaldo. GOLS:0-1 (33’) Rabiot. 1-1 (45’) Ronaldo de penal. 2-1 (83’) Ronaldo. 3-1 (86’) Marcelo.ÀRBITRE:Gianluca Rocchi (italià). Targetes grogues a Nacho, Isco, Rabiot, Lo Celso, Neymar i Meunier.

Els tòpics són realitat. La història, l’escut i el pedigrí. Una relació única amb una competició que sempre li dona una bola extra i que ahir va picar una vegada més l’ullet al Real Madrid en un partit viu, d’un bategar intens, elèctric per moments, sense una tònica clara, però que es va acabar tenyint de blanc en un final de partit molt propi del Bernabéu, amb el cor a la mà i i els tambors de guerra empetitint un rival que va acabar sentint el rigor d’una història coneguda i d’uns canvis de Zinedine Zidane que van acabar donant l’última puntada a una nit plena d’emocions.

Malgrat viure dins d’una olla a pressió, cap dels entrenadors va triar la decisió fàcil, confortable i van optar pel camí valent. Acusat de presidencialista des que es va asseure per primera vegada al tron del Bernabéu, d’entregar-se a la BBC per predilecció de Florentino Pérez, Zinedine Zidane va desmarcar-se del prototip per recuperar una versió més associativa del conjunt blanc, intentant aixoplugar-lo en un control de pilota que Isco sol garantir. Assenyalat per una temporada precedent catastròfica i per un cartell de conservador gens popular, Unai Emery va inflar el pit davant la grandesa de Chamartín i va desfer el gran enigma que portava de París amb gosadia: era o el treball i l’experiència de Lass Diarra per compensar el pes del seu trident o la refinada mirada futbolística de Giovani Lo Celso. I va ser l’argentí l’escollit, un mitjapunta reinventat a mig centre davant la seva primera titularitat europea.

A més, Emery va remoure el confort del seu PSG asseient el seu capità, Thiago Silva, per donar volada a l’estimulant Kimpembe i, davant les molèsties de Kurzawa, va donar ales a Yuri Berchiche i la seva bona sintonia amb Neymar.

Els dos equips es van declarar una batalla refinada, de bones intencions ja des del vestidor, abans que la música de la Champions contagiés el Bernabéu d’una aroma especial, una mescla de nostàlgia i d’un judici final anunciat amb antelació. Sobretot per al Madrid, obligat a rescatar una temporada en la penombra. Obsessiu, quasi histèric, el conjunt de Zizou va presentar-se en la nit com un llamp, disposat a ofegar cada possessió d’un París Saint-Germain a qui no arribava l’aire als pulmons. Però tan evident era la voluntat del Madrid com impossible sostenir el pla. Havia de baixar el soufflé i tornar-se més recognoscible un partit que va ser com s’havia esbossat en la prèvia, amb dos equips molt més optimistes mirant cap endavant que cap enrere. El Madrid amb més pilota, recolzant-se en Isco com havia imaginat Zidane, fent mal a un PSG imprudent en la sortida, amb un Lo Celso errant en algunes decisions. Però els parisencs, intimidadors a cada sortida, a cada arrencada de l’estilitzat Kylian Mbappé i amb les floritures d’un Neymar sempre escumós. En l’intercanvi de propostes, el primer revés el va encaixar el Madrid, víctima d’una sortida ràpida que acabaria trobant Adrien Rabiot, més llest que ningú per llegir la segona jugada i afusellar Keylor Navas, ja en una situació d’urgència.

En una mar menys agitada, el partit hauria anestesiat la moral d’un Madrid de mal borràs enguany, però en plena tempesta, no li va quedar més remei que nedar. No va tenir temps per lamentar-se en un frenesí constant, en què Cristiano Ronaldo va rematar alt un regal de Yury, en què Casemiro va avortar d’urgència una mitja volta de Cavani i en què Aréola va volar per rebutjar una rematada enverinada de Toni Kroos. El partit estava viu, bidireccional independentment del resultat i la inseguretat defensiva dels uns i els altres dibuixava un escenari incert. Però amb la seva mística habitual, amb l’empara de les nits importants, el Madrid va trampejar el neguit gràcies a una acció maldestre de Lo Celso que, encara que de forma lleugera, va posar la mà amb evidència sobre l’espatlla de Kroos tombant-lo dins l’àrea i convidant Gianluca Rocchi a assenyalar el punt fatídic, des d’on Ronaldo no sol perdonar vides. Ahir tampoc va fer presoners.

El partit palpitava a cada acció. Cada jugada insinuava possibilitats. Tot eren oportunitats, per als uns i per als altres. Curiosament quan va fer un canvi defensiu, asseient Cavani i fent entrar Meunier per avançar Dani Alves, el PSG va semblar que s’assentava en el partit, que empenyia el Madrid cap a Keylor Navas. Però l’última paraula va ser blanca. L’as a la màniga va ser per a Zidane, que amb l’entrada de Lucas Vázquez i Asensio va insuflar un últim atac de rauxa al seu equip que pot valer l’accés als quarts de final, una alenada d’oxigen regeneradora després que Cristiano Ronaldo, aprofitant una pilota solta dins l’àrea, i Marcelo, afusellant Aréola després d’una passada enrere d’Asensio, foradessin la moral d’un PSG que haurà de remar fort, Sena amunt, en la tornada a París.

Vuitens
Anada
Real Madrid - PSG
3-1
Porto - Liverpool
0-5
Basilea - Man. City
0-4
Juventus - Tottenham
2-2
Chelsea - Barça
20/2
Bayern - Besiktas
20/2
Sevilla - Man. United
21/2
Xakhtar D. - Roma
21/2
Amb Isco buscàvem més control de la pilota i crec que ho hem aconseguit
Zinedine Zidane
ENTRENADOR DEL MADRID

Emery apunta al col·legiat

Visiblement afectat pel resultat, Unai Emery va reconèixer a la fi del xoc que el seu equip no va saber controlar l’últim atac de rauxa del Madrid –“sabíem que tindrien moments d’eufòria així i no hem sabut gestionar-ho quan millor estàvem”, va dir– però també va apuntar clarament a la figura de Gianluca Rocchi per explicar el resultat. “Per remuntar necessitarem que les decisions arbitrals també caiguin del nostre costat”, va dir el tècnic basc, que va qüestionar sobretot el penal de Lo Celso sobre Kroos, visible però no excessivament contundent, i unes mans de Sergio Ramos en la seva àrea també en la primera part.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)