Es presumia una de les temporades més il·lusionadores dels últims anys a Zubieta. Amb una de les plantilles a priori més potents del campionat combinant futbolistes contrastats amb altres joves promeses, la Real Sociedad d’Eusebio estava cridada a tenir un paper destacat aquest curs. Emparat per uns registres que no oferien cap dubte i amb l’habitual proposta futbolística en què el bon tracte de la pilota era un element indispensable, res feia pensar en una altra cosa que no fos la consolidació d’un projecte esportiu a l’alça des de l’arribada del preparador val·lisoletà a la banqueta txuri-urdin el novembre del 2015. Res més allunyat de la realitat.

Així, el que semblava una prometedora campanya –i encara més després d’una estrena brillant en què l’equip va ser capaç d’igualar el millor inici històric signat la temporada 81/82 en la màxima categoria del futbol espanyol– s’ha acabat convertint en una temporada decebedora que s’ha acabat traduint en la sortida d’Eusebio i Loren, els dos caps visibles del projecte txuri-urdin. Sempre amb l’aval de disposar de la plena confiança del president Aperribay i de Loren, el seu gran valedor, que diumenge passat va presentar la renúncia després de gairebé una dècada com a director esportiu, els resultats han acabat condemnant un Eusebio que no ha pogut trobar la regularitat i la consistència necessàries per redreçar el rumb d’una Real completament ofuscada en aquesta segona volta. Amb l’exigència i la dificultat que suposa fer front a tres competicions i molt allunyat de l’habitual capacitat resolutiva dels darrers anys, cada compromís a Anoeta s’havia convertit en un judici sumaríssim.

La pobra imatge donada en la darrera derrota (1-2) contra el Getafe, a més, va provocar la primera gran xiulada dirigida al tècnic val·lisoletà, incapaç de donar continuïtat a un bloc que ha perdut competitivitat amb les sortides d’homes clau com Yuri Berchiche, Carlos Vela i la més recent d’Íñigo Martínez.