Així és, res passa perquè sí. Guanyar la Premier és molt complicat si estàs en totes les competicions i nosaltres, l’any passat, vam arribar a semifinals de la FA i a quarts de la Champions, vam jugar molts partits. Quan només vam tenir lliga, vam volar. L’any passat, a mitja temporada, vaig veure que en Pep havia aconseguit que el jugador se sentís feliç fent el que feia. I amic, això és el més important. Llavors vaig saber que anàvem pel bon camí.

És cert, no vam guanyar. Vam estar prop de jugar la final de la FA, molt a prop, però no vam guanyar, però això és part del joc. Competeixes, guanyes i perds, és la grandesa de l’esport. T’aixeques i ho tornes a intentar. No hi ha més. És estrany guanyar sempre. Però l’any passat vam acabar jugant molt bé. I vam tenir premi: en una lliga tan dura com aquesta ficar-te en la Champions ja és molt, però molt. Mira com està el pati aquest any, l’Arsenal es queda fora de les places europees, l’any passat s’hi va quedar el United. Però la sensació quan va acabar l’any és que havíem jugat molt bé molts partits, i li vaig dir a en Pep: “No hem guanyat, però pots estar orgullós. I sense recórrer aquest camí no hauríem arribat on som avui.”

No gaire, al final són detalls. Teníem més de dotze jugadors que passaven dels 30 anys. Necessitàvem frescor, fam. Necessitàvem tres o quatre jugadors nous. I madurar.

Mai. No coneixes en Pep? Persistir. La idea, la voluntat de dominar els partits a través de la pilota és intocable. Sabíem que a Anglaterra el risc de jugar com volem és molt gran i calia minimitzar-ho a les àrees. Arribàvem molt i ens faltava gol, érem massa fràgils. Aquest any ho hem millorat amb els gols de Sterling, de Sané, de De Bruyne… Amb gent que ja hi era… I l’arribada de Walker, de Danilo, ens ha ajudat molt, ens ha donat consistència. Per això hem guanyat tants partits, perquè hem millorat l’encert. O la temporada espectacular de Stones en la primera fase, la d’Otamenti tot l’any, al final la contribució de Kompany i l’arribada de Laporte… Hem crescut. Tenim jugadors molt joves que, lògicament, s’han anat polint, han crescut respecte a l’any passat i han donat un rendiment espectacular. En Pep ha demostrat que el futbol és transversal, que es pot jugar bé en qualsevol lloc. Hem guanyat la lliga des de la pilota amb el Barça, el Bayern i a Anglaterra. Amb matisos, és cert, però des d’una mateixa manera d’entendre el joc i amb jugadors molt diferents. El que ha fet en Pep a Anglaterra, pels que sabem què és això, té molt mèrit. Hem jugat molt bé i hem estat molt a prop de fer-la grossa. Però ens va faltar una miqueta, o ens van sobrar vint minuts contra el Liverpool. Perquè la resta és extraordinari.

Ara no perdré el temps amb això. Sabem el que va passar. Ell també ho sap. Punt.

També deien que era fàcil amb Messi, que era fàcil fer-ho al Bayern. Jo veig treballar en Pep, jo he vist l’esforç dels jugadors, el seu compromís. N’estic orgullós. De diners en tenim tots. I no hem fet cap bogeria gastant. No em posaré a jutjar ningú, perquè no és el meu problema. Amb diners no n’hi ha prou. Això d’en Pep és una altra cosa i jo li reconec la seva grandesa.

Nosaltres l’ajudem. Però el mèrit és seu. Ell decideix, és el cap. Li he dit que ho valori i ho gaudeixi perquè el que ha fet és impressionant. Ha demostrat que el bon futbol no té fronteres.

Ja saps que soc soci de tots dos. I tots dos m’han donat una bona alegria. El Girona ha superat totes les expectatives. Impressionant. M’ha fet molt feliç i només puc felicitar Delfí, Quique i Machín. I el del Barça té un mèrit enorme. L’altre dia vaig escoltar coses increïbles, com que es posava en dubte si s’havia de celebrar aquesta lliga. Però com que no s’ha de celebrar? Però si no han perdut ni un partit. Saps com n’és, de difícil, això? Si la guanyes en l’últim minut sembla que guanyis una final de la Champions. Em sembla increïble el que ha fet aquest any Ernesto Valverde, em trec el barret.