Amb els ulls tancats i cantant l’himne de la Juve mentre s’escalfa. Sempre posseït per una vehemència exagerada, per una passió que només ell sap transmetre. La mateixa amb què quasi se li disloca la mandíbula quan entona els acords del Fratelli d’Itàlia. O quan ho feia. Perquè Gigi Buffon (Carrara, Itàlia, 1978) no tornarà a defensar la porteria de la selecció italiana i demà, contra l’Hellas Verona, serà el darrer partit amb la samarreta de la vecchia signora. “Serà l’última, avui és un dia particular, ric en emocions, però hi arribo amb serenitat, felicitat i alegria”, va argumentar el porter, que després de 17 temporades sent bandera de la Juve i encara amb l’etiqueta de ser el porter més car de la història, tancarà una etapa plena d’emocions. D’èxits inquantificables, de 19 títols tenyits de bianconero, i també de llàgrimes per no haver aconseguit l’anhelada Champions. Les últimes, vessades sobre la gespa del Bernabéu amb aquell penal sobre Lucas Vázquez que va acabar amb ell expulsat en l’últim moment. Un final similar al de Zinedine Zidane en la final del mundial del 2006, just quan Buffon va conquerir el cel de Berlín amb una copa del món que l’equipara a l’eterna silueta de Dino Zoff.

Potser encara queden pàgines per escriure. “No sé què faré, tinc propostes interessants”, va avançar ahir. Però cap serà ja en clau azzurra: “A Itàlia hi ha grans porters i és just que facin la seva experiència.” Ni tampoc com a bianconero. “És una bona manera d’acabar aquesta grandíssima aventura, guanyant. Tenia por que això s’acabés amb el motor fos i el club suportant-me, però per sort he arribat als 40 anys amb capacitat d’oferir unes prestacions a l’altura del que mereix una institució com la Juve”, va argumentar Gigi, a qui la vecchia signora va adquirir del Parma el 2001, a canvi de 52,88 milions d’euros. “Aleshores la Juve va comprar un gran talent [riu], però realment van ser ells els que han ajudat a consolidar-lo”, va defensar Buffon, un dels referents que es va quedar a la plantilla per reflotar l’equip del descens del 2006, amb l’escàndol del Moggigate, i que ara té una proposta del club piemontès per ser dirigent. “Encara no sé què faré, fins fa quinze dies la idea era deixar-ho, em sentia ja un exfutbolista, però han arribat propostes estimulants, tant per seguir dins com fora del terreny de joc”, va explicar Gigi, que sí que va aclarir que no jugarà en cap club italià: “La Juve és la meva família.”

Buffon marxa amb 655 partits de bianconero a l’esquena, en què ha encaixat 518 gols i sobretot ha deixat un munt d’intervencions. Lliurarà el braçal de capità a Giorgio Chiellini, amb qui tantes batalles ha lliurat. La porteria a Wojciech Szczesny, a qui ahir va elogiar –“és un porter de valor excels i en plena maduresa”–, i tancarà una porta que ningú a Torí oblidarà i que el consagra com un dels millors porters de la història del futbol.