Internacional

El mur de les lamentacions

Molt previsible, l’Argentina s’enreda en l’entramat defensiu de la disciplinada selecció islandesa i cedeix un empat en l’estrena

Messi, ben tapat, és incapaç de decantar el partit des del punt de penal en el tram final

Els temors viuen sota la pell en la selecció argentina, just on s’acaba la samarreta albiceleste. I quan sorgeix el primer dubte, proliferen amb la mateixa facilitat amb què els seus aficionats són capaços de creuar el planeta, d’inundar les tribunes de sigui l’estadi que sigui, ahir l’estadi Spartak de Moscou. D’il·lusionar-se i desencantar-se. D’entonar càntics i de veure com s’apaguen els somnis. El de Rússia 2018 continua latent, però, ahir, l’equip de Jorge Sampaoli va patir un bany de realitat, incapaç de canviar-li el semblant a una Islàndia rígida i sòbria, humil però convençuda, que va esgarrapar un empat a una de les potències mundials en la seva estrena en una copa del món, com la nació amb menys població a fer-ho, i va frustrar les intencions d’un Leo Messi que va viure enmig d’un mar de cames durant tot el partit, incapaç de trobar aire a esquenes dels migcampistes islandesos, i que quan va tenir la porteria a onze metres, sense més destorb que Halldórsson, va topar amb el gegant escandinau, allargant el seu viacrucis des del punt fatídic en el pitjor moment.

Messi havia anunciat, feia unes setmanes a peu de gespa, en l’últim amistós de preparació a la Bombonera, que el vagó albiceleste no era dels capdavanters camí de la copa del món. “No som favorits”, va confessar. I l’actuació de la seva adorada Argentina ho va corroborar quan va arribar l’hora, amb una prestació plana i previsible, sense camins alternatius. Tampoc Sampaoli va posar de la seva part per oferir registres als seus seleccionats. Se sabia des del dia del sorteig que els islandesos plantejarien una tarda feixuga, atrinxerats sobre la seva àrea, arriscant poc amb la pilota i ofegant els espais interiors. Però lluny de la lectura més previsible, el seleccionador va acabar reculant de la seva aposta pel jove Lo Celso per refugiar-se en la parella formada per Mascherano i Biglia, guerrers de mil batalles, però sense els atributs futbolístics que reclamava el partit.

L’Argentina va tenir la pilota tant com va voler, però això no li va garantir controlar el partit. Els vikings, sense necessitat d’acumular passades, van tenir un pla de ruta molt més enfocat, i fins i tot quan l’escenari amenaçava amb esmicolar-se, quan Agüero, pessigant una pilota dins l’àrea, va trobar el forat amb una fantàstica mitja volta, van tenir la capacitat per reaccionar i, tan sols quatre minuts després, l’oportunisme de Finnbogason va neutralitzar l’avantatge argentí.

A aquelles hores, la vigent campiona del món ja dubtava. Messi jugava amb el gest canviat, incapaç d’intervenir on més li agrada. Mascherano va ser el futbolista que més passades va completar (132), una més que tot l’equip islandès, i seguit pels quatre defenses del seu equip, símptoma que l’Argentina tenia la pilota, però lluny d’on volia. Els escandinaus, en canvi, amb atacs ràpids, van poder inquietar els encontorns de Caballero, amb un xut inicial de Bjarnason que va marxar per poc o la lucidesa de Gylfi Sigurdsson, que va obligar el porter del Chelsea a posar una mà decisiva.

Ni connectava per dins ni profunditzava per fora l’equip de Sampaoli, amb Salvio i Tagliafico tímids, i sense el desequilibri de Meza i Di María. El gol d’Agüero va ser una illa en la foscor i només després de la represa, quan el cronòmetre constrenyia, Sampaoli va buscar respostes al darrere seu, primer enviant a la gespa un voluntariós Banega i un fogós Pavón, ídol actual del Boca Juniors, i que com a mínim va acreditar que pot ser un agitador en moments d’embús, provocant un penal que l’àrbitre no va concedir. Sí ho havia fet abans, en una acció més dubtosa sobre Meza. Però ni així Messi va tenir la paraula definitiva per empènyer el vaixell del seu país. El 10 del Barça, davant l’atenta mirada de Maradona en una llotja privada, va exhibir la mirada impotent d’altres tardes vestit d’albiceleste. Una falta fora, dues a la tanca i un darrer intent que va marxar per poc van ser les credencials de Leo en una tarda sense continuïtat i en què el de Rosario va poder comprovar que el seu camí cap a la immortalitat farà pujada. Com de costum.

132
passades
va fer Mascherano, una més que entre tots els jugadors de l’equip islandès
Tenim una sensació de frustració. És important que trobem més variants ofensives de cara al futur
Jorge Sampaoli
seleccionador argentí
Messi és humà; tots tenim dret a fallar. Això no s’atura, ara l’únic que podem fer és pensar en Croàcia
Sergio Agüero
davanter argentí
Crec que l’Argentina arribarà lluny en el mundial; per això aquest és un resultat extraordinari per a Islàndia
Heimir Hallgrimsson
seleccionador islandès
Jo vaig començar un mundial perdent [Itàlia 90] i vam arribar a la final. Cal seguir empenyent la selecció
Diego A. Maradona
exjugador argentí
No ha estat el nostre millor dia, però això acaba de començar. Està prohibit abaixar els braços. Hem de continuar
Javier Mascherano
migcampista argentí
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)