Internacional

La nova musa argentina

Grup D. El triomf de Nigèria contra Islàndia manté vives les possibilitats de classificació d’una Argentina que, no obstant això, no depèn de si mateixa

Somriu Nigèria i, sobretot, respira l’Argentina. Al límit de l’eliminació després de sumar un sol punt en les primeres dues jornades, el combinat de Sampaoli disposarà d’una última vida extra per intentar accedir als vuitens de final. I tot gràcies a la figura d’Ahmed Musa, l’heroi inesperat i ídol per un dia de la parròquia argentina. Suplent en l’estrena contra Croàcia, l’hàbil davanter del CSKA de Moscou va reclamar la seva quota de protagonisme signant un doblet en el segon temps que deixa Nigèria segona de grup de forma provisional, a l’espera del duel a vida o mort que protagonitzaran precisament contra l’Argentina dimarts vinent. D’aquesta manera, l’albiceleste estarà en els vuitens de final sempre que sigui capaç de vèncer Nigèria en l’última jornada i Islàndia no guanyi Croàcia. En el cas de triomf dels islandesos, el pas a la següent fase es decidiria pel goal-average (-2 de balanç per als europeus i -3 per als sud-americans).

Conservadorisme

Conscients que un triomf suposava donar un cop d’efecte absolut en el grup, tant Nigèria com Islàndia van presentar un onze amb canvis de cromos i en el dibuix. El conjunt escandinau, més ofensiu que de costum suprimint un dels seus mitjos centres habituals –Halfredsson– i els africans, que van passar a jugar amb una línia de tres centrals apostant per Musa i Iheanacho en la punta d’atac, van oferir una primera meitat molt conservadora i sense gaire transcendència en el joc. Si els tres punts podien deixar l’accés als vuitens de final a tocar, una derrota gairebé condemnava a l’eliminació un dels dos equips; potser per això el neguit va anar apoderant-se de tots dos combinats amb el pas dels minuts.

Pragmàtica i amb la seva habitual disciplina defensiva, Islàndia va cedir la iniciativa a un rival que, tot i tenir el control de la pilota, no va ser capaç de generar accions clares de perill. Amb molts problemes per treure la pilota des del darrere i sense claredat en la línia de creació, Nigèria va entestar-se sense èxit a assortir de pilotes aèries els seus dos atacants. El combinat de Hallgrímsson, per la seva banda, tan sols va ser capaç d’inquietar la porteria contrària al límit del descans amb dues accions d’estratègia, primer amb una erràtica rematada de Finnbogason i poc després amb un innocent cop de cap de Bödvarsson.

El to físic, clau

La pilota aturada, una de les grans armes d’Islàndia, va ser el que acabaria condemnant l’equip nòrdic poc després de la represa. I és que, d’un servei llarg servit per Gunnarsson va originar-se una rapidíssima transició en què els africans no van perdonar. Aprofitant el forat deixat precisament per l’absència del seu mig centre, Moses va conduir fins a l’interior de l’àrea abans d’habilitar Musa, que després d’un control majestuós va afusellar Halldórsson. L’1-0 va esperonar els ànims de Nigèria, molt superior en l’aspecte físic en el tram final del duel contra una Islàndia desarborada i trencada pel mig. Així, la història es repetiria a quinze minuts del final, en un altre contraatac després d’una gran cursa novament de Musa, guanyant per velocitat el seu marcador i superant la sortida del porter abans de marcar entre els dos centrals. El duel semblava vist per a sentència, quan de nou el VAR va tornar a ser protagonista rectificant la decisió inicial del col·legiat de no xiular un clar penal d’Ebuehi sobre Finnbogasson. Sigurdsson, però, va enviar la pena màxima als núvols, i qui sap si les possibilitats d’Islàndia.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)