No es pot dir que diumenge fos un dia radiant per a l’Ajax. Però per a un club en què el resultat no sempre és la resposta a tot, segur que quedarà en la memòria. Tot i encaixar una derrota dura, un bany de realitat contra el PSV Eindhoven just en la temporada en què conquerir la lliga forma part de la seva llista de comptes pendents, el club d’Amsterdam va trencar la closca d’un nou aspirant a fer-se un nom en el món del futbol. Res de nou sota el paraigua d’un club en què la joventut mai és una excusa i en què, per exemple, el capità (De Ligt) no arriba als 20 anys. El cas de Ryan Gravenberch (Amsterdam, 2002), però, fins i tot supera la normalitat d’un dels grans formadors del futbol mundial. I és que amb 16 anys, quatre mesos i set dies, el precoç migcampista es va convertir en el debutant més jove de la història de l’Ajax, arrabassant el rècord a Clarence Seedorf.

Van ser tan sols nou minuts i escaig de joc, però Gravenberch, de físic imponent, va exhibir naturalitat per actuar en una situació compromesa, per no amagar-se en l’adversitat i contra un rival de la magnitud del PSV. I malgrat que alguns diaris holandesos han criticat Erik ten Hag per haver enviat al front un noi tan jove en una situació complicada, per a Gravenberch va ser el paradís. “Al principi estava nerviós, quan em van enviar a fer escalfament. Sabia que el partit era difícil, però quan vaig entrar vaig entendre que havia de mostrar les meves habilitats”, ha exposat la nova gran esperança ajacied.

De sang surinamesa, precisament com Seedorf, Gravenberch du l’Ajax a la sang. Es va criar als carrers d’Amsterdam Oost, districte al cor de la ciutat, i no va trigar a entrar en el radar del club. “El nostre pare ens va transmetre la passió pel futbol i el recordo ja de molt petit amb una pilota. Amb tres o quatre anys ja era als camps de futbol sala”, narra el seu germà, també futbolista i format a l’Ajax, Danzell. Va ser el 2010 quan el club ajacied el va veure defensant la samarreta de l’AVV Zeeburgia i va proposar-li emprendre una aventura junts que diumenge va viure el capítol més intens. “Des de fa quatre mesos imaginàvem que podia convertir-se en el debutant més jove, que estava a prop del primer equip. I quan dijous ens va dir que no jugaria amb el filial, que anava amb els grans, ja vam saber que estàvem davant un cap de setmana especial”, explica Danzell, que analitza el seu germà com un futbolista complet. “Té físic però alhora domina els peus. Els futbolistes alts no solen ser hàbils, però ell ho és i això el fa diferent”, afirma. “És el típic producte de l’escola de l’Ajax. Pensament obert, valent, tècnicament bo i de bon físic. Veure’l jugar dona gust”, ha expressat recentment Ten Hag sobre un futbolista que, amb tan sols nou minuts de joc, ja és història de l’Ajax.