A Usain Bolt (Sherwood Content, Jamaica, 1986), l’home més ràpid de la història, posseïdor de dos rècords del món, guanyador de vuit ors olímpics i d’onze títols mundials, li queden encara reptes per fer; vol convertir-se en futbolista. El jamaicà, un apassionat de la pilota, mai ha amagat el seu amor envers ella i, de fet, ha explicat en més d’una ocasió que de petit no li passava pas pel cap córrer, sinó jugar a futbol i també a criquet, els dos esports que més li agradaven. Al seu Sherwood Content natal, de nen, Usain passava l’estona amb el seu germà Sadiki jugant a pilota a prop de la botiga de comestibles dels seus pares, i ara, un cop retirat, convertit en una llegenda absoluta de l’atletisme i de l’esport, recupera aquesta antiga aspiració als 32 anys. “Sempre he somiat jugar a futbol a nivell professional”, confessa.

I l’exatleta no està de broma. S’ha pres el repte seriosament i des del mes d’agost que està a prova amb el Central Coast Mariners, un conjunt de la primera divisió d’Austràlia. És el quart equip en què ho prova després del Borussia Dortmund (Alemanya), el Sundowns (Sud-àfrica) i l’Stromsgodset (Noruega), però el primer en què s’ha vestit de curt per jugar, encara que, de moment, només hagin estat amistosos. “Estic molt content amb el progrés que estic fent”, explica Bolt, que en el seu debut com a titular amb els Mariners va anotar un doblet. Tot i això, el club vol esperar un temps més, fins al mes de gener, segons va assegurar l’entrenador de l’equip, Mike Mulvey, per deixar-lo créixer, per veure’l i per prendre una decisió.

I és que el pas que ha fet Bolt no és trivial. L’atletisme, la velocitat, té poc a veure amb el futbol. “L’atletisme es basa en les qualitats físiques exclusivament, mentre que en el futbol es depèn molt més de la qualitat tècnica”, assegura a aquest diari Ricardo Diéguez, entrenador velocista al CAR de Sant Cugat. “Bolt és un portent físic, però no necessàriament ser molt ràpid li donarà molt d’avantatge. Els grans futbolistes no destaquen per la seva condició física, sinó per la seva condició tècnica”, argumenta. “A més, té l’hàndicap de l’edat, ja que té poc temps per aprendre totes aquestes condicions psicomotrius que un futbolista va adquirint des de petit fins que arriba a un rendiment òptim”, manifesta el preparador. En aquest sentit, el plusmarquista mundial ja ha manifestat que el que més li està costant és moure’s sense pilota. “El més important és entendre com juguen els companys, on haig de ser quan la pilota està en un punt determinat del camp. Estic aprenent això i comporta temps. Mentre més jugo, més escolto i més m’entreno, més milloro”, expressa. Del que no hi ha dubte és que si Bolt aconseguís traslladar la seva velocitat al tartà a un terreny de joc es convertiria en un jugador imparable, però, evidentment, tot no és tan senzill. “Jugant d’extrem, si li llancen una pilota llarga a l’espai serà el primer a arribar-hi, però després ha d’ajustar aquesta velocitat amb la frenada, controlar la pilota i tenir encert en el colpeig”, explica Diéguez. “Una cosa és el que s’anomena velocitat de desplaçament, en què és el millor del món, però en el futbol hi ha d’altres tipus de velocitats importants com la de canvi de sentit, la de frenada, la d’arrencada o la gestual”, continua. “El futbol és un esport en què sovint hi ha presa de decisions molt ràpides, en espais molt reduïts on la velocitat de desplaçament no és rellevant”, assevera l’entrenador.

En els Mariners però, mentre maduren si li ofereixen fitxa, es mostren satisfets amb l’evolució del Llampec. “Són molt diferents els moviments del futbol i els de l’atletisme, però està mostrant habilitat, ho està fent bé. Ara, ha d’obtenir la condició física adequada pel futbol: frenades, arrencades, canvis de direcció, i amb això va a poc a poc”, diu el tècnic Mike Mulvey. “És un bon noi, no li falta confiança, però no és arrogant”, indica Mulvey d’un Bolt que està centrat en l’objectiu i espera resposta: “Tot el que puc fer és seguir-me provant. Ja han vist del que soc capaç, com m’estic entrenant, i necessiten anàlisi per determinar si soc prou bo per al club. Haig de treballar per seguir millorant, sé el que haig de fer, necessito temps.”