Aferrat a un gir de guió que li permetés desviar les crítiques que podrien haver acabat dirigint-se contra la llotja, a Florentino Pérez li ha tornat a sortir bé la jugada. Fa tan sols dues setmanes es feia difícil pensar que el Madrid seria capaç de sortir de la tomba en què semblava immers. Amb un projecte qüestionadíssim gairebé des del primer dia i que tindria el seu punt final en el daltabaix rebut al Camp Nou, la destitució de Lopetegui i la posterior elecció de Santiago Solari com a “mesura provisional” han permès obrar el miracle a la casa blanca. “Estem molt contents i feliços amb ell, aquesta és la veritat. No hi ha dubte que va arribar en un moment molt particular i ha estat capaç d’aconseguir molt bons resultats”, destacava diumenge passat Butragueño, director de relacions institucionals. “Estem a totes amb Solari, és un gran entrenador i evidentment que volem que continuï”, va destacar també Odriozola.

Dues afirmacions que demostren de manera fefaent el sentir general del club envers la notable gestió realitzada pel preparador argentí. Tot i que el club de Chamartín encara no ha confirmat res de manera oficial, la RFEF hauria rebut ahir –data límit que marca el reglament per a la interinitat d’un tècnic– el contracte de Solari, tot garantint així la seva continuïtat fins a final de temporada, segons indicaven Reuters i AFP.

Amb el nou entrenador, el Madrid ha deixat enrere el que semblava una crisi de dimensions desconegudes. Més enllà de l’èxit sense pal·liatius assolit pel que fa als resultats –quatre triomfs en quatre compromisos–, tot i que no tant amb el joc ofert, Solari ha entrat amb molt bon peu a la primera plantilla madridista. Així, a banda d’una ratxa impecable fins ara que l’ha situat com el tècnic amb millor inici en els 116 anys d’història de l’entitat, reconduint així el pitjor inici de temporada en el campionat estatal des del 1948 que havia signat el seu predecessor, la seva gestió ha deixat un cúmul de certeses en aquestes dues setmanes. La primera, la notable millora realitzadora de l’equip. Amb una mitjana de 3,75 gols per partit fruit de les 15 dianes aconseguides en els quatre primers compromisos, l’equip ha aconseguit deixar enrere un dels mals endèmics que van acabar costant el càrrec a un Lopetegui que va establir la pitjor ratxa sense marcar en la història del club (475 minuts). A banda d’una millora també en l’aspecte defensiu –2 dianes rebudes en quatre duels, tots dos contra el Celta–, la seva arribada també s’ha traduït en una millora en el rendiment de determinats futbolistes que a priori estaven tenint un rol més secundari com és el cas d’Odriozola, Lucas Vázquez i especialment Vinícius, relegat al filial i gairebé inèdit amb Lopetegui i ara amb un protagonisme creixent en el primer equip. Tanmateix, Solari ha demostrat una notable personalitat des del primer dia apostant per joves del planter com ara Reguilón i Javier Sánchez i deixant a la banqueta homes com per exemple Isco i Asensio, jugadors que amb Solari encara no han acabat de fer el salt esperat. Una situació similar a la d’altres pesos pesants de l’equip com són Bale i Modric, que encara no han trobat el rendiment més òptim com sí que ha fet un Benzema que sembla que comença a recuperar el seu millor to.