Avui, a les 18 hores, dotze anys després de l’última vegada, la selecció argentina tornarà a la fase final del mundial femení. Ho farà en un escenari imponent, el Parc dels Prínceps de París, i contra una de les grans favorites del torneig, com és la selecció japonesa, l’actual subcampiona. Les albicelestes ja es van creuar en una fase final de mundial, el del 2003, amb el rival que trobaran aquesta tarda, i van encaixar un duríssim 6-0. Avui no s’espera, però, que la diferència sigui tan gran. El combinat sud-americà arriba renovat, després de la resurrecció que va iniciar fa dos anys, quan Carlos Borrello va tornar a la seva banqueta i amb ganes de trepitjar fort una vegada per totes en la primera línia del futbol femení mundial.

“És clar que el grup que ens ha tocat és molt difícil. Tenim el Japó i Anglaterra, dos grans equips, a més d’Escòcia, un equip debutant. Nosaltres estem fent, de nou, les primeres passes. Ens estem reconstruint i arribem amb les màximes expectatives”, manifestava Borrello els dies previs al mundial. Anglaterra, que ahir va sortir a escena en un històric duel contra Escòcia, serà un altre rival de consideració, el pròxim dijous, a l’estadi Océane de Le Havre. Les jugadores sud-americanes tindran, a més, un altre precedent de mal record per esborrar, ja que en la seva última aparició mundialista, l’any 2007, l’Argentina va caure contra Anglaterra per un dolorós 6-1.

Certament, el D no seria el grup més fàcil per assajar una reconstrucció. De fet, segons la classificació FIFA de desembre del 2018, que va determinar la posició de cadascuna de les seleccions en els bombos del sorteig de la fase final d’aquest mundial, és el grup més difícil. Anglaterra és la quarta de la llista, el Japó és la vuitena i Escòcia, la vintena. L’Argentina, que ocupa el lloc 38, haurà de superar-se, doncs, si vol aspirar a passar la fase de grups per primera vegada en la seva història. El seu seleccionador, en tot cas, ha viatjat a França carregat de moral: “Hi ha una set tan gran de revenja, d’explotar, de dir «Aquí estem nosaltres»... i això il·lusiona. Quina altra gran oportunitat hem d’esperar?”, comentava a la premsa del seu país.