A primer vista causa ja impressió pel seu físic, convertit en un dels principals maldecaps de les seves rivals. Abans de jugar contra França, Noruega va fer servir el seu cap de premsa –l’únic membre de l’expedició que podia simular la seva imponent alçada– per treballar la defensa de les accions a pilota aturada. És el sostre del mundial (1’87 m) i la defensa més dominadora dels últims anys, acostumada a viure també etiquetada com una de les millors futbolistes del món, un qualificatiu habitualment reservat a les jugadores d’atac. Però és que Wendie Renard [Schoelcher, Martinica, 20/07/1990] també té una enorme capacitat golejadora, com així ho ha demostrat ja en aquest mundial –dues dianes de cap, la seva especialitat, en l’estrena contra Corea del Sud, un altra dilluns des del punt de penal–, erigint-se en la desena màxima golejadora històrica de la selecció francesa.

Nascuda a l’illa de Martinica, territori d’ultramar francès, Renard és una força de la naturalesa impulsada per un caràcter fort i competitiu marcat per la mort del seu pare als vuit anys i una adolescència a gairebé 7.000 kilòmetres de casa. Als 16 anys va decidir fer les maletes per intentar recalar al centre nacional d’entrenament de Clairefontaine, tot i que qui li obriria les seves portes seria l’Olympique de Lió per començar plegades un camí ple d’èxits. Des d’aleshores, la capitana de les lioneses ha conquerit tretze vegades la lliga del seu país, vuit copes i sis Champions League i s’ha convertir-se en la millor central del món, que ara té entre cella i cella liderar una selecció que es troba davant una oportunitat daurada d’estrenar el seu palmarès a la copa del món.