L’exemple de Rapinoe

“Suposo que pel fet de ser dona i homosexual sento empatia respecte a les persones que no estan en una posició dominant. A mi em sembla una obvietat. Quan algú s’ofega, l’ajudes o et quedes a la llera?”, va dir Rapinoe, que va decidir copiar el gest de Kaepernick, i es va convertir en la primera esportista blanca a fer-ho. Les lligues i les federacions van intentar posar fre a aquest moviment; alguns, amb èxit, com ara a l’NBA, i d’altres, sense, com ara a l’NFL, que encara experimenta una reacció dels jugadors contra la repressió. La decisió de la Federació de Futbol va ser la d’imposar sancions si no es complien unes normes quan sonava l’himne nacional. “Respectaré la norma de la USSF (Federació nord-americana de futbol). Dit això, crec que hem d’utilitzar la nostra veu per lluitar per la igualtat”, va expressar, un any després del gest, Rapinoe. La davantera, que és cocapitana i una figura cabdal en la selecció, ja no s’asseu ni clava el genoll al terra, però ha decidit, durant el mundial, no cantar l’himne com fa la resta de les seves companyes. Es tracta d’una altra forma de protesta, més discreta, però que continua generant crítiques, com ara les del president Trump, que va qüestionar una de les reivindicacions de Rapinoe i les seves companyes: que les remuneracions de la seva selecció siguin equitatives respecte a les de l’equip masculí.