Internacional

Adrián emergeix del no-res

Supercopa d’Europa. El porter andalús, que fa una setmana no tenia equip, aprofita la lesió d’Alisson per convertir-se en heroi del Liverpool, aturant el darrer penal en la tanda al Chelsea

liverpool 2 (5) chelsea 2 (4)

LIVERPOOL:Adrián San Miguel, Joe Gómez, Matip, Van Dijk, Robertson (Alexander-Arnold, 91’), Fabinho, Milner (Wijnaldum, 64’), Henderson, Oxlade-Chamberlain (Roberto Firmino, 46’), Sadio Mané i Mohamed Salah.CHELSEA:Kepa Arrizabalaga, Azpilicueta, Christensen (Tomori, 85’), Zouma, Emerson, Jorginho, Kanté, Kovacic, Pedro Rodríguez, Pulisic (Mount, 74’) i Giroud (Abraham, 74’).GOLS:0-1 (36’) Giroud. 1-1 (48’) Sadio Mané. 2-1 (95’) Mané. 2-2 (101’) Jorginho, de penal. Grogues a Henderson i a AzpilicuetaPENALS:Firmino (gol). Jorginho (gol). Fabinho (gol). Barkley (gol). Origi (gol). Mount (gol). Alexander-Arnold (gol). Emerson (gol). Salah (gol). Abraham (falla).ÀRBITRE:Stéphanie Frappart (francesa). Grogues a Henderson i Azpilicueta.

Adrián San Miguel, que fa una setmana no tenia equip, es va veure de sobte al cim d’Europa. Fitxat a última hora pel Liverpool, elevat a titular per la lesió d’Alisson, el porter andalús va emergir per decantar en la tanda de penals una final d’enorme mèrit del Chelsea, aturant el darrer llançament al jove Abraham i empenyent el Liverpool a encetar la temporada tocant metall

Conscient de les fortaleses de l’equip de Klopp i potser prudent després de patir el rigor de les transicions del Manchester United a Old Trafford, Lampard va dissenyar un Chelsea com a antítesi de les virtuts del rival. Tot i que el decàlec del seu nou entrenador parla de pressió elevada i intensitat per recuperar ràpid, per moments va preferir acular el bloc i obligar el campió de la Champions a jugar amb espais. La premissa era clara: que no corrin. I des d’aquest pilar, el conjunt londinenc va cimentar una primera meitat de menys a més, en què va començar contenint i va acabar atacant amb determinació, impulsat pels pulmons de Kanté, il·luminat per Pulisic i per un genial Pedro i confirmat per un Olivier Giroud que, poc després de que el canari estavellés una pilota al travesser de la porteria d’Adrián San Miguel, titular per la lesió d’Alisson, va aconseguir superar el porter andalús amb un xut creuat, culminant una acció coral amb Pulisic i empenyent el Liverpool a una situació incòmoda, en joc i resultat.

I en l’adversitat, Klopp no va trigar a abraçar les bases, enviant a la gespa Firmino i recuperant la seva equació original, amb el brasiler fent jugar a l’equip vestit de vermell. No duia ni dos minuts sobre la gespa el 9 del Liverpool quan va pescar una pilota dins l’àrea per entregar el gol en safata a Mané.

Però tot i l’impacte d’un inici de segona part de clar domini scouser, amb Firmino com a eix d’operacions, el Chelsea no es va descosir, va tenir en Kepa el seu àngel de la guarda desbaratant una doble rematada de Salah i de Van Dijk i Lampard va saber revitalitzar l’ambient amb l’entrada de Tammy Abraham i sobretot del talentós Mason Mount, que va foradar la porteria d’Adrián amb un xut encreuat, una rematada invalidada per fora de joc i que va ser el darrer highlight abans de desembocar en una pròrroga.

Alternatives fins al final

Incapaços de domesticar el partit, de fer valer els seus avantatges, reds i blues van seguir repartint-se moments en l’afegit. De nou Mané, va posar per primer cop en avantatge el Liverpool, ara posant l’interior del peu amb tota la perícia per culminar de forma incontestable una passada enrere de Firmino, allotjant la pilota a dalt, lluny de Kepa. Però incorregible, ja conscient que independentment del títol s’enduria una alenada d’autoestima important per com va competir, el Chelsea va tenir rèplica imminent gràcies a un penal forçat per Abraham i convertit amb fredor per Jorginho.

Trepidant, de fuetades a tots dos bàndols, el nus de la final es va haver de desfer des del punt de penal després que el Chelsea tingués els dos darrers rampells del partit amb xuts de Mount i de Pedro. Ja des dels onze metres, el Liverpool va convertir els cinc llançaments i Adrián, heroi sorgit del no-res, va aturar el darrer a Abraham per coronar supercampió d’Europa els reds.

XIFRA

El Palmarès
1972
Ajax
1973
Ajax
1975
Dinamo Kíev
1976
Anderlecht
1977
Liverpool
1978
Anderlecht
1979
Nottingham Forest
1980
València
1982
Aston Villa
1983
Aberdeen
1984
Juventus
1986
Steaua de Bucarest
1987
Porto
1988
Malinas
1989
Milan
1990
Milan
1991
Manchester United
1992
Barça
1993
Parma
1994
Milan
1995
Ajax
1996
Juventus
1997
Barça
1998
Chelsea
1999
Lazio
2000
Galatasaray
2001
Liverpool
2002
Real Madrid
2003
Milan
2004
València
2005
Liverpool
2006
Sevilla
2007
Milan
2008
Zenit
2009
Barça
2010
Atlético
2011
Barça
2012
Atlético
2013
Bayern
2014
Real Madrid
2015
Barça
2016
Real Madrid
2017
Real Madrid
2018
Atlético
4
supercopes
té el Liverpool, que iguala en el palmarès el Real Madrid.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)