Visitar el camp del Castelló per primera vegada a la història no és una empresa fàcil. I fer-ho amb una plaga de baixes com la que tenia el Llagostera ahir –a més de les lesions de llarga durada, Èric i Crespo estan lesionats i Lucas i Sascha estaven sancionats– encara hi afegia més dificultat. Un dia més, però, els d’Oriol Alsina es van voler superar i ho van aconseguir perquè van assolir un valuós empat al Castàlia deixant, a més, una gran imatge.

El que es va demostrar una jornada més és que el Llagostera cada vegada s’adapta millor a totes les circumstàncies que es va trobant sobre el camp. Quan ha de defensar, cada vegada és més sòlid per molt que li falti un líder com Lucas Viale; i, quan ha d’atacar, ho fa amb perill i posant la por al cos al rival. En els primers minuts del partit d’ahir li va tocar la primera versió, i és que els locals van sortir amb l’empenta que els dona el lideratge. El domini va permetre al Castelló tenir les primeres arribades i va estar a prop del gol en una falta lateral de Jorge Fernández que David García va haver de treure sota pals. Però l’ensurt va esperonar el Llagostera, que es va treure el respecte de sobre i va trobar la manera de fer mal a la defensa local. La primera ocasió, la va tenir en un servei llarg de Marcos per Kuku que va acabar als peus de Cortés. L’extrem, sol però forçat dins de l’àrea, va xutar al ninot. La més clara de tot el partit va arribar poc després, en el minut 30, en un servei de banda que li va caure a Kuku al cor de l’àrea. El punta, titular per la baixa de Sascha, va controlar i va engaltar una volea amb tantes ganes que va anar alta quan ho tenia tot a favor per marcar.

En la segona meitat el Llagostera va canviar el guió, i és que va millorar encara més la seva versió defensiva però va deixar de banda l’aspecte ofensiu, i és que tot i disposar d’algun contraatac, sobretot en els últims minuts, no va arribar a trepitjar amb claredat l’àrea del Castelló en cap moment. La gran feina que van fer els llagosterencs va ser la de controlar l’atac local, que es va centrar gairebé tot en la figura de César Díaz. El golejador local ho va intentar tot, però la defensa el va tenir ben controlat fins al xiulet final i només va tenir sort amb xuts llunyans que no van acabar d’inquietar un Marcos molt segur.