Som a casa, sí, però encara es pot sortir pel carrer. A Qatar no està tan escampat com a altres llocs. D’uns 2,6 milions d’habitants, hi ha uns 400 casos.

Just fa una setmana que van tancar les escoles. Nosaltres teníem partit dimecres passat, el primer de quatre dies seguits amb quarts de final de copa. Un cop acabat l’últim partit, dissabte, ens van anunciar que es cancel·lava el futbol com a mínim fins al 29 de març. L’endemà ens van aconsellar no entrenar, tot i que no era una prohibició. Ens van donar tres dies de festa amb treball per fer a casa. És on som. Després veurem què fem, si treballem amb grups reduïts o com ho farem.

Sí, la gent va molt pel carrer. Però el metro i el bus ja es va tancar fa un parell de dies. Ara no hi ha transport públic. I d’aquí a dos dies tancaran l’aeroport d’entrada. Qui vulgui podrà marxar, però no entrar. Avui han tancat els restaurants per dues setmanes. I a les empreses, el govern les ajuda sense haver de pagar lloguer durant els tres mesos. És clar que és una dictadura, que segurament tot acaba sortint d’allà mateix.

Som en una urbanització, tota tancada. Un complex de cent cases. Hi ha les famílies de Xavi Hernández i tot el seu cos tècnic, més la meva. Som onze famílies i nosaltres no sortim d’aquí. Estem junts i, com que cap de nosaltres té símptomes, creiem que sols aquí no tenim risc d’agafar-lo. Ara no sortim d’aquí. I entre tots ens ajudem, perquè si no es fa una mica dur. Si estigués en un pis sol del centre, com tinc companys que hi són, seria més complicat. Ara acabo de sortir a córrer. La piscina i el gimnàs de la urbanització, però, estan tancats.

Sí, és el que fèiem fins ara. Però com que l’última setmana ja no hi ha hagut escola, estem més temps junts. L’escola també ens facilita material online, i tot és més fàcil.

La majoria de la gent que treballa en la construcció i a les carreteres són d’Índia i el Pakistan. Algun dia d’aquests que hi he passat amb cotxe els veus encara treballant, o amb furgonetes plenes de treballadors. No sé si no els ho han fet saber, o si els fan treballar. Aquesta és la preocupació que tens per aquesta gent, sobretot la que és al carrer. Museus, escoles i transports, tot tancat. I la gent que treballa pel club també ha parat; els aconsellen que estiguin apartats de grans grups de gent.

Sí. Els estadis estan a punt d’acabar-los tots. Són una passada. Serà un mundial força atractiu i diferent. D’un camp a l’altre, hi ha 15 o 20 minuts en cotxe, com a màxim una hora.

Ara s’està bé. Els primers partits de lliga els vam jugar en camps amb aire condicionat. Cap a finals d’octubre vam començar a jugar a fora, als estadis. Feia molta humitat i sí que m’havia trobat que em costava respirar, cosa que no m’havia passat. Però després, ja està. A partir de novembre, s’hi està bé.

Ve poca gent. Quan hi ha derbis, poden ser 8.000 o 9.000, però en altres partits, 1.000 o 2.000. Aquí el millor dia és el de la final de copa, amb 40.000 persones o més. Nosaltres tenim molta afició, és un equip històric, però fa 23 anys que no guanya cap títol.

Sí, poden entrar. La meva ve sempre; també els nens. No és com a l’Aràbia Saudita, que em sembla que van fer una cosa especial per la supercopa espanyola i res més. És diferent.

La lliga acabava a finals d’abril i després quedaven les semifinals i la final de la copa de l’emir, el 14 de maig. Van ajornar la Champions d’Àsia, que es deia que es podria jugar el dia 14. En qualsevol cas, cap jugador de cap equip pot marxar fins que s’acaba la final de copa. I ara no ho sabem. Queden cinc partits de lliga i dues copes, tot i que la menor potser es cancel·la. La lliga es pot resoldre en dues setmanes. En aquest sentit, crec que estan tranquils.

Sí que podríem. Justament, aquesta setmana teníem les companyes de Granell i Pere Pons, que havien de passar una setmana aquí i hi van estar tres dies per por que hi hagués problemes als aeroports. Veient com està la situació a Catalunya, vam pensar que no valia la pena tornar. A més, també han prohibit l’entrada a gent de l’estat espanyol. Si haguéssim marxat, es reprèn la lliga i no puc tornar, hauria tingut problemes amb el club. Ja li va passar a un company alemany, que no va poder marxar.

Sí, i si va tot bé i podem acabar-ho tot. Tampoc n’estem segurs. També pot ser que ens haguem de quedar aquí tot l’estiu. Al final, estem a casa nostra, ara vivim aquí, i no passa res. Entre el que hem vist de l’estat espanyol, d’Itàlia on també tenim companys, i que aquí es va passar de 15 infectats a 400, t’entra una mica el neguit. Assumim que ho haurem de passar la majoria, però no fa gràcia.

Sí, i tant. Tot el dia. Ara hem sabut que Quim Torra també ha donat positiu. Ens n’anem assabentant mirant TV3 i seguint les xarxes socials. També veiem les reunions dels consells de ministres, que et fan posar una mica nerviós. Per la gent, pels negocis que tenim... Tots a l’expectativa, tothom esperant.

De moment, força bé. Com a equip vam començar molt bé, líders les primeres jornades. Després vam baixar, però vam recuperar la bona dinàmica. Els tres primers accedeixen a la Champions, i el quart també si el campió de copa és dels tres primers. Som cinquens, a quatre punts del quart, i ens hi hem d’enfrontar. I estem a semifinals de copa després de 13 anys. Jo també vaig començar molt bé, després de fer tota la pretemporada amb el Girona. Com l’equip, potser em vaig relaxar una mica, i ara em trobava força bé, a bon nivell. A nivell personal, estic molt content. Els nens estant aprenent molt d’anglès i estem fent i reforçant amistats.

La temporada ha estat irregular, però són allà. Potser els altres equips el donaven molt per favorit i es motivaven molt quan s’hi enfrontaven. El més important és que acabin entre els sis primers. És clar que seria ideal l’ascens directe, però en partits com els del play-off la qualitat ha de sortir. I si hi ha Stuani, encara més.