Mèxic s’ha anticipat molt bé respecte a altres països. A dia d’avui, no hem palpat tants moments crítics com en alguns països d’Europa, tot i estar sempre en atenció. Pel que fa a la feina, fa dos mesos que no treballem a les instal·lacions, just abans que el virus estigués a punt d’arribar de ple. La federació ens va donar l’ordre de confinar-nos, treballar des de casa, i al centre d’alt rendiment només hi anaven a treballar els de seguretat i els de manteniment.

La sensació és que es va prevenir més que a Espanya. Les xifres exactes del que rodeja el virus mai sabrem si són les reals, però sí que sembla que no ha afectat tan fort com als Estats Units, a Espanya o a Itàlia. Hem tingut la sort de prevenir amb contundència i, a part, Mèxic és un país que ja ha viscut situacions una mica semblants amb la grip A, el 2009, una infecció que es va propagar i va matar força gent. L’experiència ha estat un valor afegit.

La meva família sempre ha vingut amb mi, la meva dona i ara també la meva filla de deu mesos. Al Kazakhstan i a Guadalajara, amb l’Atlas, i ara a Ciutat de Mèxic, mai he estat sol. Ha estat vital tenir-les al costat. A la feina s’han portat molt bé amb mi, ja que la meva dona està embarassada i em van enviar a casa de seguida. Hem estat dos mesos confinats i aixecar-te al matí, veure la dona, la nena i el gos… no té res a veure amb estar sol i contactar a molts quilòmetres per Skype; la situació hauria estat més estressant.

Volem que el nostre futur fill neixi aquí i volem tenir un control amb els metges d’aquí i un seguiment exhaustiu, tot i que sabem que a Mèxic també ho hauríem portat igual de bé. Hem tornat per una situació personal; la federació s’ha portat molt bé, ja que m’han donat via lliure fins que tot torni una mica a la normalitat i puguem tornar a la feina presencial. La tornada ha estat un procés feixuc amb controls i enquestes. Vam tenir la sort d’anar directes a Madrid en un vol amb moltes restriccions, no tens ningú ni a l’esquerra ni a la dreta, cada tres seients hi ha una persona... No ens han obligat a fer quarantena, però som responsables i ens hem tancat a casa sense veure la gent. D’aquí a 14 o 20 dies començarem a fer el que puguem, ens hem aplicat les normes nosaltres mateixos.

Teníem molta feina amb les gires, a més de les concentracions al centre d’alt rendiment ja programades durant tot l’any. Ara s’ha congelat tot i hem hagut de canviar la proposta d’aplicació de la metodologia. La intenció que tenim és guanyar els partits, però d’una manera determinada, i això ens donarà una essència i una identitat competitiva. Per aconseguir això tenim la nostra proposta de treball i perquè el jugador arribi el punt que volem hi ha d’haver un procés de treball, d’assimilació de continguts i de pràctica.

Tot això té tres fases. La primera fase és de coneixement, en la qual donem a conèixer al jugador què volem proposar, millorar i entrenar; després hi ha una fase de convenciment, en la qual mirem que interpretin tot això com una proposta competitiva, i al final hi ha la fase de desig, en què el jugador no només està convençut amb la idea sinó que desitja dur-la a terme, s’hi sent identificat i creu que la selecció de Mèxic pot competir així contra els millors del món. Hem aprofitat el període de congelació per treballar sobretot la primera fase de coneixement. Ho fem a diari a través de videotrucades amb tots els cossos tècnics, doctors, preparadors físics, coordinadors, entrenadors i directors esportius. Les altres dues fases s’aconsegueixen damunt del camp a través de les pràctiques i els partits. La resposta està sent molt bona.

Hi ha risc de lesió al 100% a conseqüència del canvi d’estil de vida. Si als jugadors ja els afecta de manera brutal el fet d’entrenar-se esporàdicament en superfícies diferents, tot i que sigui el mateix entrenament, amb un canvi radical d’estil per culpa del confinament, encara més. Diversos professionals ens estan aportant informació per aplicar una bona tornada als entrenaments i al format competitiu, setmana rere setmana; a partir del que he analitzat, tinc força clar que s’han de respectar fases. Al principi, el jugador ha de tenir una primera adaptació al fet d’entrenar-se damunt del camp, ja que passarà d’entrenar-se a casa, amb un treball aïllat, a fer-ho en espais oberts amb treballs més específics i tècnics. També s’han d’adaptar a entrenar-se així i de manera consecutiva, a més d’entrar en el procés competitiu jugant un partit de futbol, per exemple. I més endavant, cal adaptar tot això a una modalitat de calendari competint cada dissabte o quan toqui.

Al final, els preparadors físics som experts per identificar certes situacions, millorar aspectes de rendiment del futbolista, i el primer objectiu és que no es lesioni i el segon, que rendeixi.

Tant la meva dona com jo ens considerem uns privilegiats de poder conèixer altres cultures, menjars, tradicions… és una vida divertida i agradable. Per sort, som una xarxa de professionals i ens ajudem entre nosaltres, i, quan em vaig quedar sense feina després del Kairat, un amic em va posar en contacte amb l’Atlas i ara, a la federació. Volem tornar a casa algun dia, però ara estem contents.

Treballar amb el Tata Martino, anteriorment a l’Atlas amb Rafa Márquez i, al Kairat, tractar amb Andrei Arxavin és una experiència única. He tingut la sort d’estar amb persones a nivell futbolístic màxim i és una sort tenir-hi contacte. Són únics al món i tenen dons especials. Aprenc molt, el meu despatx està paret amb paret amb el del Tata i és una meravellosa persona, molt humà i a nivell de coneixements és un savi, és espectacular el que sap de futbol.

Escriure els llibres m’ajuda a ordenar les idees que tinc al cap. Tinc pensat escriure dos llibres més juntament amb dos companys de feina, un de motricitat i coordinació en els nens petits i l’altre, sobre com preparar l’esportista al llarg de la seva trajectòria, des de petit fins a professional. A part, estic amb la tesi doctoral i amb un projecte de compartir coneixements amb tota la gent del món a través d’una aplicació. Soc pare d’una nena de 10 mesos i n’espero un altre, estic molt entretingut.