El Sabadell va sumar un punt a última hora, apel·lant a la seva pròpia desesperació, que, casualment, li va donar la lluïdesa que li havia faltat durant tot el partit. Juan Ibiza, posant amb el cap la pilota al fons de la xarxa, va atorgar un empat al conjunt arlequinat en un partit que demanava molt més del que va oferir. Tot i que el punt va ser celebrat com un premi perquè l’equip tenia el partit perdut, l’entitat del rival i la posició en la classificació feien obligatòria una victòria que no va arribar i que ni tan sols va ser a prop.

En la roda de premsa posterior al matx, Hidalgo va reconèixer que havia estat el pitjor partit des que ell és entrenador del Sabadell. I en gran part va ser per uns primers minuts desastrosos en què l’Alcorcón va tenir tres ocasions de gol que no va saber materialitzar. L’ordre defensiu dels arlequinats va ser inexistent, igual que l’aportació ofensiva. Almenys, l’equip va demostrar empenta i ganes de millorar perquè en la faceta defensiva es va saber reactivar i va impedir que en 35 minuts es veiés cap ocasió de l’Alcorcón. El problema per als vallesans és que la seva pròpia qualitat futbolística també va deixar en blanc el capítol de les seves pròpies oportunitats fins als primers minuts del segon temps, en què Rubio i Querol van tenir dos tímids xuts.

Una errada defensiva va significar el penal que va permetre a l’equip d’Anquela avançar-se, i a partir d’aquí es va inaugurar un capítol mai vist abans en el partit en què el Sabadell va atacar amb voluntat i criteri i va arribar fins al final, amb la diana de Juan Ibiza en el temps afegit.