El Real Madrid va tancar el 2020 deixant-se dos punts al Martínez Valero, en un partit que va veure guanyat amb l’avantatge parcial en el descans però que se li va acabar complicant en la represa, víctima d’un penal de poca traça de Carvajal i incapaç de reaccionar en un tram final en què Édgar Badia li va negar el gol fins en dues ocasions, exhibint la seva agilitat sota els pals.

Més enllà d’una primera pressió esmolada, l’Elx es va conformar assentant el seu bloc a prop d’Édgar Badia, obligant el Madrid a viure molts minuts a camp contrari i a donar velocitat a la pilota per intentar erosionar el seu entrellat defensiu. I encara que no va ser el partit més fluid de l’equip de Zinedine Zidane, incapaç d’imprimir un ritme massa frenètic a la pilota, en va fer prou amb una acció aïllada per posar fil a l’agulla del partit en la primera meitat, amb un xut d’Asensio que, després de picar violentament al travesser, va reblar Modric amb el cap, superant un Édgar Badia que tot just s’estava refent del primer intent per repel·lir el xut de l’extrem mallorquí.

Però quan semblava que el Madrid tenia la nit ben enfocada i estava ja aplicant anestesia al partit, amb circulacions més lentes encara i previsibles, una agafada maldestra de Carvajal dins de l’àrea sobre Barragán va emprendre Figueroa Vázquez, en el primer partit que xiulava al conjunt blanc, a assenyalar una pena màxima que va convertir amb solvència Fidel, que va enviar l’equip de Zidane novament a la casella de sortida i a haver d’atacar amb paciència però amb ritme. En ple intent de reconnectar-se al partit, a més, Lucas Boyé, amb un gran revers, va enviar una pilota a la fusta, accentuant la inseguretat del Madrid quan semblava que la tenia garantida.

A la desesperada, amb Zidane enviant a la gespa Hazard i Vinicius, el conjunt de Chamartín va tenir dificultats per sotmetre un rival ben organitzat. I quan va fer-ho va topar amb un Édgar Badia que va reivindicar la seva condició de porter felí, molt ràpid, en dues accions clau per deixar sec el Madrid.