JAVI MORENO
ENTRENADOR DEL BADALONA I EXJUGADOR DE L’ALAVÉS
“No havia vist la final contra el Liverpool fins que ens van confinar”
Il·lustre exfutbolista d’un Alavés que aquest vespre trepitja el Camp Nou, el davanter de Silla repassa amb L’Esportiu les seves memòries
Des de fa poc entrenador del Badalona, Moreno espera treure tot el suc del conjunt badaloní, amb el qual ha començat bé
No m’assemblo a ningú entrenant, però els tècnics que més em van marcar van ser Paco Jémez i Luis Aragonés
De la Peña era impressionant, a vegades només m’havia de posar a córrer i la pilota em queia al peu
El futbol de Javi Moreno (Silla, 1974) va arribar un dia a expressar-se sota el focus d’estadis llegendaris, com San Siro o el Calderón, allà on va arribar impulsat sobretot per un pas per l’Alavés memorable, condensat en una final de la copa de la UEFA inoblidable contra el Liverpool (2001), en què, tot i acabar caient en la pròrroga (5-4), va eternitzar els noms d’un equip orgullós. Avui tècnic del Badalona, on ha aconseguit guanyar 4 dels 6 punts des de la seva arribada, l’exdavanter atén L’Esportiu.
Quan un ha arribat tan amunt com a futbolista, costa començar de zero a les banquetes i tornar a aquests estadis?
La veritat és que no; al final nosaltres hem sortit d’aquests camps. Fins i tot diria que hem jugat en pitjors condicions, en terrenys de joc en pitjor estat i amb pilotes que eren un drama. Aquí hi estic molt content, agraït al Badalona per l’oportunitat, i crec que tenim un equip amb potencial per fer les coses amb criteri.
A qui s’assembla el Javi Moreno entrenador?
A ningú. He passat per les mans de molts entrenadors i de tots he anat adquirint coses, si bé és cert que els que més em van marcar van ser Luis Aragonés i Paco Jémez.
Com era Aragonés?
Frontal com poques persones. Un entrenador que et deia les coses tal com les pensava, tant si t’agradaven com si no. En el fons és una virtut, i el futbolista sempre ho acaba agraint.
Vostè, com a jugador de l’Alavés, va desmitificar allò que del subcampió no se’n recorda ningú...
És una de les coses que m’enduc per sempre de la meva etapa com a futbolista, que encara avui quan vaig per Espanya o fins i tot per Europa em trobo gent que recorda aquella final de la copa de la UEFA contra el Liverpool. També la sensació que aleshores tot un país volia que guanyés l’Alavés, que era un equip humil, que no era favorit, que érem jugadors valents i que no teníem por de ningú.
Quan evoca la final, què és el primer que recorda?
Quan em van substituir. Havia marcat dos gols i al cap de pocs minuts em van canviar; és un record que tindré per sempre perquè justament era quan millor estava sobre la gespa, quan millor em trobava i veia que teníem possibilitats reals de guanyar.
Li ha retret el canvi, a Mané, en alguna ocasió?
No, mai. Perquè com a entrenador potser hauria fet el mateix. Va voler reforçar el mig del camp altres davanters que hi havia sobre el terreny de joc, Iván Alonso i Magno, havien entrat des de la banqueta. A mi em va donar coratge perquè em sentia fort, em trobava molt bé, però el futbol és així
Com va ser el retorn a Vitòria?
Com si fóssim campions, allà a la plaça de la Virgen Blanca, hi havia un munt de gent esperant-nos, al nivell de quan vam pujar de segona a primera. Vitòria sempre recordarà aquell equip.
Ha tornat a veure la final?
El partit sencer el vaig veure durant el confinament, però havia passat quasi vint anys sense voler mirar-la. N’havia vist resums, però el partit sencer no, i un amic meu em va avisar que el feien i em vaig animar. Em van venir molts records d’un dia molt especial i d’un grup que era increïble. Érem un equip, en majúscules, 23 futbolistes que anàvem a totes, que sortíem a sopar i al que fes falta. Encara avui tenim un grup de Whatsapp.
El pas per aquell Alavés li va permetre firmar pel Milan. Va passar a tenir companys com Maldini, Xevtxenko, Pirlo...
El primer moment és un xoc. Jo venia d’un lloc on ens posaven una caixa i tu t’agafaves els pantalons, les mitges i la samarreta i et canviaves. De sobte en el Milan et trobaves la teva taquilla, amb tota la roba ben plegada, les botes impecables... Són detalls que al principi impacten i que et fan sentir que estàs al costat de futbolistes molt especials.
Intimida o es disfruta?
Intimidar no, però sí que em va costar el fet de no jugar, partir des de la banqueta. Venia de l’Alavés, de jugar-ho tot, i era complicat. Hi havia Xevtxenko, Inzaghi, Rui Costa, Bierhoff, Marco Simone, José Mari... Hi havia set davanters per només dues places. A vegades només una. Però més enllà d’això, la veritat és que en el club es van portar amb mi de manera excel·lent. Més enllà de la grandesa com a club, en aquell vestidor s’hi respirava un ambient força familiar.
Vostè va passar set anys a la Masia. Els va disfrutar?
Et diria que van ser els millors anys de la meva vida. En l’aspecte personal i futbolístic.
Més que en l’Alavés?
A veure, a Vitòria és on va eclosionar el meu joc, hi vaig fer molts gols i em vaig donar a conèixer, però el que vaig gaudir a la Masia no ho he disfrutat enlloc. Veure el meu pare que em venia a veure cada cap de setmana, guanyàvem, jo feia gols... Celades, Roger, Juan Carlos Moreno, De la Peña, Velamazán, Arnau, Genís, García Pimienta, Arpón... Teníem un equipàs i vivíem amb molts a la Masia. Vaig fer grans amics a Barcelona.
Com era per a un davanter jugar amb De la Peña?
Un escàndol, tenia una qualitat diferent. A vegades quan ell tenia la pilota jo em posava a córrer com un boig i sabia que en algun moment la pilota em cauria a davant. I no fallava.
Com veu la crisi del Barça actual?
És un moment de transició, complicat, en què els nois del planter han de respondre i en què caldria fitxar jugadors per revertir la tendència, però no és fàcil per la situació econòmica. Crec que encara trigarà tres o quatre anys a canviar la dinàmica.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Publicat a
Notícies
Dimecres,24 abril 2024