Més futbol

NATÀLIA ARROYO

ENTRENADORA DE LA REAL SOCIEDAD FEMENINA

“Encara em queden coses molt boniques per fer”

“Classificar-nos per a la Champions no passa cada dia”

“Tant de bo la professionalització ens doni el producte que mereixem. S’han de consolidar coses molt bàsiques”

El Barça afrontarà la final amb un punt de tensió i atenció que li permetrà potenciar les seves virtuts. Es farà seu el partit

Una entrenadora catalana ha fet història. Natàlia Arroyo ha aconseguit classificar la Real Sociedad per a la Champions per primera vegada en la seva història. Ho ha fet en la segona temporada al club, refent-se davant les baixes de jugadores importants i amb una idea de joc molt clara. Només un equip ho ha fet millor que elles a la lliga espanyola: el Barça.

Segona posició i bitllet per a la Champions. Heu assimilat el que heu aconseguit o simplement esteu gaudint?
Les dues coses. Hem tingut temps d’anar-ho assaborint. Hem d’entendre que això no passa cada dia. És històric i és conseqüència de la feina que hem fet. És a les nostres mans repetir-ho o no, però crec que han de passar uns anys per ser conscients del que implica tot plegat. Estem escrivint les primeres pàgines.
Què us vau plantejar quan va començar la temporada?
El repte principal era ser capaces de continuar jugant bé a futbol, tenint la pilota i sent agressives en defensa. Volíem tornar a ser un equip al màxim de competitiu, donar continuïtat a la feina feta l’any anterior i ser una barreja de noms propis quan toqués, però també un equip conjuntat en els moments determinants de l’any. I això ho hem aconseguit de sobres.
En acabar la temporada passada van marxar moltes jugadores importants. Vas veure trontollar el projecte?
Vam tenir temps d’assimilar que hi hauria jugadores que no seguirien i vam preparar un pla B. El bagatge i la bona campanya passada ens van permetre triar jugadores molt completes que ens feien falta: Manu, Gaby, Iris, etc. A la porteria va marxar un referent com Quiñones, però hem acabat amb Elene com a Zamora. Sabíem que Amaiur és una jugadora amb capacitat per fer gol i que Nerea podia continuar sent una futbolista clau. Les que es quedaven havien de tenir la participació que els havia faltat abans. Des de fora podia semblar que tot trontollava, però no havíem de començar de zero, sinó fer rebrotar altres coses i complementar-les.
El fet que jugadores com Nerea o Amaiur renovin i demostrin que creuen en la feina ajuda al projecte?
Absolutament. Els projectes es defensen amb incorporacions de nivell i retenint les bones jugadores que tens. El pas convençut que fan Amaiur, amb un contracte llarg, i Nerea, en un moment delicat i marcant-se l’objectiu d’Europa, fa més fàcil que la resta de jugadores vulguin sentir-s’hi implicades. Si volen quedar-se significa que el projecte és bo.
Fa la sensació que sou una família. És així? És una de les claus de l’èxit?
Sí. És important que el sentiment de proximitat entre les jugadores existeixi. Som un grup que s’ha sabut dir les coses, tant les boniques com les més incòmodes. Això ha generat confiança i complicitat. Hi ha partits que s’han tirat endavant pel coratge i la consistència com a grup i això ha anat lligat a la feina del cos tècnic. I sobretot de l’Edurne Munarriz, la psicòloga. Tenim una generació jove amb jugadores amb ganes d’aprendre, amb una energia que les ha empès a anar endavant, i les veteranes han sabut portar-les molt bé.
Èxits al primer equip femení, al masculí, ascens del filial a segona l’any passat. Quina manera de treballar té la Real perquè les coses surtin tan bé?
Té un bon equilibri entre tradició i innovació. Es treballa i mima el producte de casa des de fa anys. Aquesta convicció en la manera de fer dona confiança al jugador. Metodològicament té les idees molt clares i està a sobre del procés d’entrenament. La ciutat de Sant Sebastià està connectada amb el club, s’hi identifica i se’n sent orgullosa.
Què és el que més et va convèncer des del principi?
Em trobo amb la trucada perfecta. Tinc ganes de fer el salt a primera Iberdrola i es donen unes condicions que són ideals: una plantilla capacitada per fer el futbol que vull i un club confiat en la seva idea i en la meva. Tenia la sensació que podia consolidar una cosa i fer-la créixer. I això, amb la meva personalitat i en el moment en què em va agafar la trucada, era molt estimulant perquè podia aprendre i ensenyar. M’hi sento molt còmoda. El club em deixa treballar i em segueix enriquint. Encara queden coses per fer que poden ser molt boniques. És el còctel ideal. A més, Sant Sebastià i el País Basc encaixen amb la meva manera de viure.
Toca consolidar la Real com un equip ‘top’ de l’Estat espanyol?
És el repte. L’any passat vam acabar cinquenes. Això vol dir estar a l’altura del Barça, el Madrid, l’Atlético, etc. És on s’ha de consolidar l’equip. Si el que volem és créixer, retenir les bones jugadores i ser un reclam per a les de fora, hem d’estar a Europa amb regularitat. Benvingut repte! Hem fet una temporada fantàstica, amb uns números que ningú més ha fet, a part del Barça.
El futbol femení trenca barreres constantment. És el moment per aprofitar-ho?
Nosaltres estem vivint aquesta embranzida perquè l’equip connecta amb la gent. Això ho tenen altres clubs com el Barça. Potser no està generalitzat. El Real Madrid encara necessita grans èxits per acabar d’arrossegar la ciutat. L’Eurocopa de l’estiu és una oportunitat. Si tot això s’escampa, tindrem motius. Hem d’anar de bracet amb els mitjans i les organitzacions. Tenim ganes de viure el canvi que suposarà la lliga professional i d’acabar de fer aquest clic. S’han d’unificar esforços. Llavors, el bombardeig serà tan gran que serà impossible no quedar alertat amb el creixement que estem tenint.
Ets optimista amb la professionalització de la lliga?
Sí, però... Crec que hem de seguir avançant des d’una professionalització entesa amb una mirada amateur. Professionalitzar no són grans xifres, sinó resoldre les petites coses que no funcionen. S’haurà de consolidar el producte, les infraestructures i els clubs perquè no hi hagi cap pas enrere. Tinc ganes de veure qui és la cara visible i la responsable de la competició. L’animo que tingui idees clares i que sigui ambiciosa. Tant de bo el lideratge que tinguem generi el producte que demanem i mereixem. Tinc ganes de veure què passarà, però tampoc m’imagino una revolució i crec que no seria bona. S’han de consolidar coses molt bàsiques.
Demà hi ha la final de la Champions entre el Barça i el Lió. Veus un equip favorit?
Veig un Barça amb més recursos, però el Lió pot ser suficientment poderós per complicar-li les coses. En els darrers partits contra el Wolfsburg o amb la lliga guanyada, el Barça ha hagut de posar-hi els cinc sentits per tirar-los endavant. Aquest aprenentatge l’ajudarà a afrontar la final amb un punt de tensió i atenció més alt que permetrà potenciar les seves virtuts. M’espero una final en què el Barça l’agafarà de ple i la farà seva. Tant de bo sigui un partit que ens tingui enganxats fins al final. Són dues grans plantilles i espero que el Barça sigui capaç de jugar amb valentia i el Lió no li tingui més por del que toca.
Vas coincidir amb el Jonatan Giráldez a la selecció sub 16. Què en destacaries com a entrenador?
La seva exigència, cap a ell i cap al grup. Sap tenir un equilibri entre collar-lo i entendre’l. Té un alt nivell de comprensió amb la jugadora, és directe. Busca la diversió, que ajuda en la convivència, i crec que ha sabut continuar exigint a un equip que vorejava la perfecció, i ho ha fet tenint el grup molt centrat i amb protagonisme repartit. Això té molt a veure amb com és ell. En una plantilla amb grans noms propis, moltes victòries s’expliquen des del col·lectiu.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)