Tot va començar fa gairebé un any. Després de dues temporades lluitant per l'ascens, un Premià minvat econòmicament per l'adéu del seu principal patrocinador, Ricoh, es va veure abocat a lluitar per la salvació fins al darrer moment. L'alegria de la permanència es va transformar en tristor pels descensos compensats, que van enviar el Premià a la primera catalana. l'Horitzó, però, va tornar a canviar al mes de juliol, quan el Cassà va renunciar a la seva plaça, una decisió que va ascendir un altre cop el Premià. Des del primer moment, però, ja s'intuïa que els maresmencs haurien d'afrontar un curs força complicat. En primer lloc, perquè la planificació esportiva s'havia fet pensant en una altra categoria. Després, perquè l'economia no permetia gaires alegries. Els mals resultats inicials i l'adéu del president José Antonio Alonso, que feia temps que buscava una sortida, va obrir una capsa de Pandora sense solució. De Jordi Costa es va passar a José Luis García i de l'extècnic del Terrassa a Jaume Creixell, que també va marxar. Canvis acompanyats d'altes i baixes constants en la plantilla fins arribar als 48 jugadors diferents, unes variacions que no van estar acompanyades de bons resultats. El futur del Premià, certificat diumenge passat, feia temps que estava anunciat.