“Vull continuar fent història al Llagostera”

Sí, ha estat fàcil, hi havia quatre o cinc jugadors amb qui ja havia coincidit en altres equips. A més, els que seguien del curs passat i tot el cos tècnic ja ens coneixem i això ha fet que l'adaptació hagi estat més fàcil que en qualsevol altre equip. El més important per mi era agafar la forma després d'una aturada d'un mes a l'hivern, un fet al qual no estava gens habituat.

Fa dues o tres setmanes que m'entreno amb la forma agafada i amb el ritme de competició. Ja torno estar del tot a punt.

Aquest any ha canviat una mica l'estil de joc habitual del Llagostera. Potser no fem tant joc directe, excepte l'altre dia contra l'Alcoià, que era un rival que ho requeria. És un sistema amb més toc, però ja el coneixia de l'època del Barça, per tant, per mi és fàcil adaptar-m'hi.

L'anterior estil era un tipus de joc que al Llagostera li va donar molt bons resultats, i és que vam aconseguir un ascens a segona A i mantenir-nos en la categoria. Enguany, pel tipus de futbolistes que s'han fitxat, fem un estil de futbol diferent. Tots els sistemes són bons i són els jugadors els que els fan millors.

Els seguia des de l'Índia, perquè tenia temps per fer-ho. No entenia com amb la plantilla que s'havia construït s'estigués lluitant no baixar. Ara, des de dins, tampoc ho entenc, però el futbol són dinàmiques. Els entrenaments són competitius i tothom dona el cent per cent. Hi ha un bon grup, l'equip està unit i, aquest any, no hi ha pomes podrides al vestidor. Tot això fa que no acabi d'entendre la situació, però hem de seguir treballant. Si ho fem, anirem cap amunt i no patirem.

Potser sí. Abans de dir que es vol tornar a pujar s'ha de tocar de peus a terra. La segona B és una categoria molt complicada i hi ha equips històrics que han trigat anys i panys a tornar a pujar. Ningú et regala res. Segur que al començament l'acoblament entre tants jugadors nous va costar. Jo també ara estic coneixent els companys, els moviments que fan, els que faig jo, etc.

Vam esperar a l'última setmana per fer patir la gent [riu]. Tenia altres propostes sobre la taula, però el que més volia era tornar a casa, estar amb la família i el meu nen després de mig any a fora. Ens vam asseure amb l'Oriol, vam parlar i les dues parts vam estar d'acord en tot.

L'estabilitat és el que volíem a casa després de l'experiència a l'Índia. Estic molt content d'estar en aquest club. Aquí hem fet història i encara tinc ganes de seguir-ne fent.

Això mai se sap. El futbol fa moltes voltes. Després de baixar de categoria, amb una setmana es va firmar tot amb el Pune City i, un mes enrere, ningú hauria imaginat que aniria a l'Índia. Ara tinc un any i mig de contracte aquí. Si surt una altra proposta ho haurem de parlar. Ara estic centrat en el Llagostera.

És tot molt diferent. En la superlliga índia el més important és l'espectacle. La gent va a passar-ho bé, celebra els gols dels dos equips, etc. És veritat que la competició és dura, perquè jugues cada tres dies, hi ha molta humitat i l'exigència física és molt alta. Si no estàs a un bon nivell, tot és molt complicat.

Com a viatge de plaer no hi tornaria. Es veuen coses al carrer que prefereixo que la meva família no vegi. Hi ha molta diferència entre els rics i els pobres. Cada vegada que sortíem al carrer veia gent de l'edat del meu fill vivint al carrer, sense recursos, etc. M'ha servit per veure el món d'una altra manera i enriquir-me en l'aspecte personal. Com a feina? Ja ho veurem, si les condicions són com les d'aquest any passat, potser sí.