“Jo ara mateix només penso en el play-off. Si ens hi classifiquem serem un dels equips amb menys coses a perdre, perquè n'hi ha molts amb renom i grans pressupostos que estan obligats a pujar. En aquest aspecte, nosaltres estem més alliberats. Tenir al davant tot aquest panorama fa que juguem amb una marxa més, perquè no sabem quan tornarem a tenir una oportunitat així. Fins i tot, potser no la tornarem a tenir mai més. És per això que pensem: «I si passa? I si enguany som nosaltres els qui ho aconseguim?» Tal com està organitzat el futbol, per a la gent que estem a segona B, pujar un esglaó és molt complicat. O vas a l'estranger, a primeres lligues però amb un nivell competitiu més baix i marxant de casa. O fas una temporada d'ensomni i et ve a buscar un equip de segona A, cosa que no passa quasi mai. O bé fas com el Reus l'any passat, puges i, de bracet de l'equip, tastes el futbol professional. Jo de petit somiava a jugar a primera, però soc realista i ara el meu somni és la segona divisió. El camí més proper per complir-lo és pujar enguany amb l'equip. I així estem, intentant aprofitar la situació. Primer hem de classificar-nos per al play-off, ara que ens hem guanyat el dret a pensar-hi. Tot el que vingui després ja es veurà. A veure si la sort ens somriu.” Qui fa aquesta reflexió és el sempre serè Sergio Maestre, un dels pilars del Badalona. I és impossible resumir millor quin és l'estat anímic que es viu al vestidor ara mateix.

La seva manera d'afrontar aquesta oportunitat –l'equip és quart i té el cinquè 5 punts per sota, a deu jornades del final– és molt similar a la de la majoria de companys, que o bé són picapedrers del futbol o bé són joves que estan despuntant i volen fer-la grossa. Una de les claus del context il·lusionant en què es troba el Badalona és el grup que s'ha fet. Un factor que, segons Maestre, et dona un avantatge intangible: “Enguany hi ha un vestidor excepcional i aquest aspecte és molt important, sobretot en els moments difícils, ja que quan t'encalles o vas a remolc, el plus que et permet tirar els partits endavant és el de rendir pel bé comú, pensant a no fallar a la resta.”

Sergio Maestre, que és bàsic en els plans de Manolo González gràcies a la seva solvència, regularitat i polivalència, viu ara mateix en un núvol. Acostumat a temporades més tedioses, en què s'arribava a la primavera sense al·licients, o a campanyes en què vivia al límit, amb el seu equip batallant per no baixar a tercera, afrontar el tram final pensant en el play-off és un regal. “Aquest és dels primers anys en què estic gaudint de veritat del futbol, perquè estic disfrutant i estic tranquil·líssim”, diu el futbolista nascut a l'Hospitalet de Llobregat fa 26 anys, que rememora temporades complicades com les que va viure al Cornellà o al Saragossa B: “Lluitar per no baixar és el pitjor que hi ha en el futbol, perquè tens al cap tota la setmana l'ansietat de no caure al pou.”