Futbol
Copa
No hi ha res escrit
El Lleida s’aferra al record contra la Real Sociedad per intentar aixecar la llebre contra el totpoderós Atlético, en l’anada dels vuitens de final de copa
Simeone s’ha endut jugadors titulars i també les noves incorporacions: Diego Costa i Vitolo, que podrien tenir els primers minuts
Fa bé el Lleida de celebrar que avui omplirà el Camp d’Esports i que el panorama futbolístic estatal el tornarà a situar al mapa. Això significa diners, i els diners, en la segona B, no donen la felicitat però t’allunyen de la caiguda al buit. Però tot i els flaixos, la samarreta que hi haurà al davant o l’ambient inusual que es respirarà a les grades, hi haurà un moment en què l’àrbitre xiularà, i aleshores la resta deixarà d’importar. Seran onze contra onze, amb una pilota pel mig. I en el futbol no hi ha res escrit.
El precedent més fort al qual es pot agafar el Lleida és que a Anoeta, fa tres setmanes, es va transformar. L’equip a qui li costava perforar porteries a l’infern de l’herba sintètica, també conegut com a grup 3 de la segona B, va passar a ser una màquina perfecta capaç de remuntar tres gols en 45 minuts a un equip de la primera divisió. Per això, i malgrat que els poderosos s’han encarregat que en la copa el marge de sorpresa sigui mínim, al contrari que arreu d’Europa, els 180 minuts conserven una certa esperança per als blaus. “El lema d’aquesta eliminatòria és i per què no? Al final això és futbol, som dos equips cara a cara i nosaltres competirem fins al final”, explica el tècnic Gerard Albadalejo, que repetirà els mateixos objectius que en l’eliminatòria contra la Real: quatre partits de 45 minuts, amb petites consecucions que provoquin que l’equip vagi creixent en motivació a la vegada que els va complint.
Inici intens
De fet, tal com va reconèixer el tècnic, el seu equip intentarà sortir a mossegar el primer quart d’hora per intentar avançar-se en el marcador i poder gestionar l’avantatge. “Ens agradaria acabar el partit amb un marcador ajustat per anar a Madrid amb possibilitats. Però el resultat ideal és una victòria nostra sense que ells marquin”, admet l’entrenador.
Al davant hi haurà un autèntic monstre, perquè l’Atlético ha fet una convocatòria amb diversos jugadors importants en els quals hi ha els dos nous fitxatges: Vitolo i Diego Costa. “La tensió i la concentració et permeten marcar diferències, si disminueixen apareix la debilitat”, va explicar Diego Simeone, que va analitzar el rival: “Contra la Real, el Lleida va fer dos grans partits. És un equip clàssic de segona B, intenta ser correcte a les dues àrees.”
Per al partit, el Camp d’Esports registrarà una entrada històrica, ja que només queden unes 500 localitats per vendre del total de la capacitat (13.500).
Nierga, convalescent
El Lleida donarà avui la convocatòria definitiva, abans del partit, tot i que és segur que no podrà comptar amb Noel, lesionat de llarga durada des de principi de temporada, ni tampoc amb el seu davanter de referència, Marc Nierga, encara convalescent d’un accident de trànsit del qual va sortir il·lès. “Si s’hi veu amb cor, li hem demanat que vingui amb nosaltres per tal d’acompanyar-nos en el partit”, va explicar Albadalejo.
LES REACCIONS
L’Atlético i el Camp d’Esports
o.jL’Atlético ha visitat el Camp d’Esports de Lleida tres vegades. La primera va ser el 1950, a primera. L’Atlético, entrenat per Helenio Herrera, va tenir molts problemes per guanyar al camp de la revelació d’aquell curs: el Lleida guanyava 3-1 quan faltaven 20 minuts, però l’Atlético va acabar remuntant (3-4). La segona ocasió va ser el curs 1993/94, a primera divisió, amb derrota blava (0-1) que els condemnava al descens. I l’última vegada que l’Atlético va jugar a Lleida va ser la temporada 2000/01, a segona divisió (1-1). Un partit que va perjudicar molt l’Atlético, ja que el Lleida no s’hi jugava res però va fer minvar les possibilitats d’ascens del seu rival.
El Lleida i els vuitens de copa
o.jLa d’enguany és la setena vegada que el Lleida juga els vuitens de final de la copa. La primera vegada va ser la temporada 1985/86, quan va caure eliminat pel Barça, després d’un 0-1 a Lleida i d’un empat a zero al Camp Nou. El segon cop va ser en la 1992/93, quan es va enfrontar a la Real Sociedad de Toshack. La tercera va ser la 1994/95, en què va caure eliminat pel Deportivo, i hi va tornar a arribar la 1996/97, en què el Celta el va privar dels quarts de final. La 1999/2000 hi va arribar novament, eliminat pel Rayo, i l’últim cop va ser la temporada 2004/05, eliminat per la Grama després d’haver deixat enrere el València, vigent campió de la lliga i de la UEFA.
Publicat a
Notícies
Divendres,19 abril 2024