Als peus de l'hospital i amagat entre un camp de rugbi i l'estadi de l'equip de referència de la ciutat, la Unificació Bellvitge es prepara per al partit més important, probablement, de la seva història. Un dels accessos al municipal de la Feixa Llarga, a través del bar del camp, fa certa flaire de futbol de barri; per allà entraran els jugadors del Barça (Feixa Llarga, 18 h), molts d'ells internacionals, que han ocupat portades de diaris i amb una infraestructura al darrere que fa por. Bellvitge, un motor del futbol humil hospitalenc, se situa al mapa de l'elit.

Des que el 1986 la Peña Bética i el Bellvitge Nord es van unir, al barri no s'ha jugat mai un partit que generi tanta fal·lera com el que disputarà avui la Unificació. “És un moment històric per a nosaltres, contra el Barça amb tota la seva potència”, admet el president, Ángel Moya. L'èxit esportiu d'aquest equip és secundari atès el vessant social que té l'entitat, que possibilita jugar als nois del barri de Bellvitge tot i l'ombra que projecta l'Hospitalet. “Nosaltres som un equip familiar. Bellvitge té una població de 25.000 o 30.000 persones i és d'aquí on vénen els nostres jugadors”, hi afegeix el màxim mandatari. “Això fa que ens coneguem tots, que el president conegui tots els seus jugadors i que ens asseguem al bar i fem un cafè. Tot molt proper i amb molta naturalitat”, insisteix.

Per això, aconseguir arribar a la divisió d'honor juvenil per primera vegada en la història del club té un punt romàntic: és l'únic equip català de la categoria en què el seu primer equip està per sota de la tercera divisió [a segona catalana]. “Jo crec que aquell èxit va venir perquè hem mantingut els entrenadors des de fa molts anys. L'entrenador de l'ascens [Raúl Paje] va passar per l'infantil, pel cadet, va estar onze anys a l'entitat i, al final, aquesta confiança dóna fruits”, explica Moya. Però l'ascens ha provocat alguns canvis perquè l'objectiu serà la permanència –“quedar cinquens per la cua per a nosaltres serà com guanyar la lliga”, diu el president–. Paje va marxar al Viladecans i molts jugadors del juvenil no són del barri. “Si volíem competir havíem de fitxar, tot i que dels 20 de la plantilla uns deu o dotze són nois de Bellvitge”, reconeix Moya, que l'estiu passat va signar un acord de filiació amb el Cornellà.