Girona
JANDRO CASTRO
“Sempre vull que el Girona guanyi, jugui contra qui jugui”
Amb 37 anys, l'asturià s'entrena amb l'Olímpic de Xàtiva i podria fitxar per aquest equip en els pròxims dies
“Tenia un any més al Cadis, però em van fer fora de sobte, per carta”
Veig el Girona més protagonista amb la pilota que el Cadis. Em sorprèn, però, que els dos equips hagin encaixat tants gols
El meu últim any al Girona, crec que va ser més un problema de confiança que de sistema. M'hauria agradat un altre final
Jandro Castro (Mieres, Astúries, 27 de febrer del 1979) ha posat punt i seguit a Cadis a una impecable trajectòria que va tenir com a punt àlgid el sostre del futbol, la Champions. Perquè amb 37 anys encara té el cuc de calçar-se les botes, i ho farà aviat. Diumenge s'enfrontaran dos dels seus exequips (el Girona visita el Carranza). Amb el club de Montilivi, l'asturià es va enfilar fins als 168 partits (rere Migue és el jugador amb més duels a segona A amb la samarreta del Girona). I amb el club gadità, tot i ser protagonista del retorn del Cadis a plata, el final no ha estat el més desitjat.
Vostè va ser acomiadat pel Cadis, tot i que tenia contracte fins al 2017. Què va passar?
Al gener vaig signar fins a final de la temporada passada, amb clàusula de renovació automàtica en cas d'ascens. I vam pujar. Però van entrar uns altres amos [Quique Pina i Juan Carlos Cordero] a gestionar el club i el tema esportiu. Van fitxar molts jugadors i en van fer fora també molts. I em va tocar. El president em volia, però decidien ells. Em van acomiadar, de sobte i per carta. Ni em van pagar. Estem pendents de judici.
Va ser una sorpresa?
Em podia imaginar quan van entrar Pina i Cordero que no em volguessin, però mai que m'acomiadessin d'aquesta manera.
Ha penjat definitivament les botes o encara el veurem jugant amb algun equip?
M'estic entrenant per seguir mantenint la forma amb l'Olímpic de Xàtiva [líder del grup valencià de tercera divisió], i cada setmana m'insisteixen que firmi. Potser ho faré. Puc anar a segona B, però no vull moure'm de València. L'Olímpic és un bon equip i hi tinc amics. Al futbol ja he fet tot el que havia de fer. Ara vull jugar i divertir-me.
Van ser 168 partits amb el Girona i només 14 amb el Cadis. El seu cor diumenge és blanc-i-vermell?
Jo, contra l'equip que jugui el Girona, sigui el Cadis o qualsevol altre, vull que guanyi el Girona. Aquí vaig passar cinc anys molt bons, segurament els més bons des del punt de vista personal. I és on més a gust he estat. I això que vaig arribar amb els 30 ja fets i després d'una mala experiència a Elx. El Girona, sobretot Raül Agné, va apostar per mi en un mal moment meu i resulta que tot va anar rodat. Estic content i agraït.
El Girona s'ha refet amb dos triomfs, però no va arrencar gaire bé. El veu com un candidat?
De candidat ho és. És un equip que està fet per jugar com a mínim el play-off. Però a segona A tenir una gran plantilla i un pressupost alt no és sinònim de res. Hi ha equips que eren grans candidats i se l'han fotut molt forta. Aquest, però, no serà el cas del Girona.
Han estat tres ‘play-offs' en quatre anys. Diuen que el que costa més és tenir regularitat.
Estar tants anys seguits a dalt i no pujar és un desgast gran, però s'ha de valorar molt el que està fent el Girona. La segona A, d'igualada que és, és duríssima. I també llarguíssima. No hi ha partits fàcils. Ni que juguis contra el desè o contra el cuer.
El Cadis ha sumat set dels seus vuit punts al Carranza. És allà on és realment fort?
És un camp especial. L'ambient que s'hi respira és difícil trobar-lo fins i tot a primera. Però té dues cares. Quan l'equip va bé, la gent l'omple i anima. Quan no va bé, també s'omple, però et critiquen i et xiulen. Els equips amb grans aficions tenen això. El València n'és un altre. Crec que aquest diumenge el Cadis pot tenir ja una certa pressió de la graderia.
Són dos dels equips que encaixen més gols (11). La clau serà l'atac o la defensa?
M'ha sorprès que hagin encaixat tants gols, perquè un dels senyals d'identitat tant del Girona de Machín com del Cadis de Cervera ha estat la solidesa. Però aquest diumenge veig un partit bastant tancat. I crec que el Girona tindrà més protagonisme amb la pilota. El Cadis la cedirà i intentarà sorprendre al contraatac.
Sandaza, Cristian Herrera, Longo i Felipe. Li falta alguna cosa al Girona a dalt o és suficient?
No falta res. Són quatre dels millors davanters de segona. Però també hi ha Borja, Portu, Àlex, Eloi... La plantilla és competitiva i molt equilibrada. Jugui qui jugui, l'equip no se'n ressent.
Què el va perjudicar més, el 3-5-2 o que Machín no li sabés trobar encaix?
No ho sé. És veritat que el sistema no era el millor per a mi, però Borja, que és molt semblant a mi, està jugant. I ho hauria de fer sempre perquè és un tros de jugador. Jo crec que més que un problema de sistema va ser un problema de confiança. El primer any [Machín] va confiar en mi i el segon no tant. I els resultats diuen que li va sortir bé, que la va encertar...
Per haver jugat cinc anys a Montilivi, creu que el seu final hauria d'haver estat un altre?
M'hauria agradat un altre final. O tan sols poder-me acomiadar. No remeno xarxes socials i no vaig poder expressar públicament el que he sentit aquí, a Girona, ni agrair el que vaig viure. Encara noto l'estima de la gent.
Com enfoca el seu futur?
Em trauré el títol de director esportiu i també el d'entrenador. M'agrada més la gestió que la banqueta, però mai no se sap. És clar que continuaré relacionat amb el futbol.
Es veu un altre cop al Girona?
M'agradaria molt. A banda que és el club on millor he estat i que el gir que ha fet ha estat espectacular, la meva família està molt contenta amb la ciutat i la gent. I la meva filla em pregunta cada dia quan tornarem a anar-hi a viure.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Publicat a
Notícies
Dissabte,20 abril 2024