En plena expansió
En auge. El futbol femení està immers en un procés de creixement que queda reflectit en el nombre de jugadores: a Catalunya hi ha gairebé el triple de federades ara que fa quinze anys
Veure nenes jugant a futbol cada cap de setmana ha deixat de ser una cosa rara. També està començant a deixar de ser estrany que hi hagi bones assistències en partits de futbol femení. Per exemple, el mes de març passat, més de 8.000 persones es van aplegar al Miniestadi un dimecres per veure un Barça-PSG. Unes xifres que fan palès l'interès creixent que hi ha pel futbol femení des del punt de vista social, mediàtic i esportiu.
L'indicador que reflecteix de forma més gràfica fins a quin punt ha fet eclosió el futbol femení és el nombre de federades a Catalunya, que gairebé s'ha triplicat en quinze anys (de 2.769 a 7.617). La xifra en categories de formació és encara més exagerada. S'ha passat de 495 nenes i noies l'any 2000 a 5.068 la temporada passada. Vaja, que en qüestió de quinze anys el nombre de llicències s'ha multiplicat per deu. Val a dir, això sí, que hi continua havent un sedàs molt gran. És el pas de les categories de base a les amateurs. Aquí s'hi manté un fre i el creixement fora del futbol formatiu ha estat molt més moderat. En quinze anys ha crescut un 12%.
“Aquesta xifra no és casualitat. Al darrere hi ha molts esforços per part d'escoles, de clubs, i assessorament per part de tothom qui fa temps que està en el futbol femení.” Qui ho afirma és la directora esportiva de l'Espanyol femení, Titi Camúñez, que ha fet gairebé tots els rols dins el futbol. Va ser jugadora als anys setanta i també va ser la primera entrenadora titulada a tot l'Estat a principis dels vuitanta. Des d'aquells inicis, fa 40 anys, fins ara, el futbol femení ha crescut de bracet amb la societat, explica Camúñez: “Tot ha evolucionat, ara els clubs es prenen més seriosament el futbol femení. Abans, el més carallot entrenava les nenes, i ara tothom està més preparat.” D'altra banda, en un esport dominat pels homes, la normalització del femení avança a pas ferm, si bé encara hi ha actituds enquistades. Titi Camúñez explica que cada cop hi ha menys tics masclistes, però es continua trobant amb alguns casos: “Més enllà dels típics comentaris que es poden sentir a la grada, perquè de personatges n'hi ha a tot arreu, m'he trobat amb algun cas de pares que no volen pagar perquè la seva filla jugui a futbol, però que ho fan encantats en el cas del fill. Ho veuen com una inversió.”
Lluny dels capdavanters
El futbol femení a Catalunya s'ha normalitzat, però tot i això té molt camí a recórrer si es vol equiparar amb les grans potències. I és que, a diferència dels països nòrdics, germànics i anglosaxons, on ja està del tot consolidat, al Mediterrani es va un pas endarrere. Hi ha una xifra que ho exemplifica a meravella: el 2014 hi havia 7.400 federades a Catalunya, mentre que a Noruega i Dinamarca, dos països que tenen menys habitants, n'hi havia 106.700 i 72.900, respectivament.
“La societat és cada cop més madura i la situació del futbol femení s'està normalitzant”, explica el responsable de futbol femení de la FCF, Albert Montull, que posa Catalunya en un marc intermedi entre l'Estat i Europa: “El futbol femení català és un referent a Espanya, però encara estem lluny de les potències europees.” Montull, de fet, explica que des del punt de vista organitzatiu, establir un marc de competició idoni per al femení és força complicat: “Com que està en creixement hi ha més incertesa a l'hora d'estructurar-ho tot, però ens hem d'adaptar als temps que vivim perquè totes les nenes que vulguin jugar puguin fer-ho.”
De fet, l'eclosió del futbol femení ha fet que alguns dels clubs amb més trajectòria facin curt a l'hora de configurar equips. És el cas del Llevant-les Planes. “Som una entitat de barri, però el fet d'haver competit a un bon nivell amb el primer equip ens ha donat un prestigi que d'altra manera no tindríem i hi ha nenes que vénen de lluny perquè volen jugar aquí”, explica el president del club, Sebastián Cañas, una situació que també viu Titi Camúñez a l'Espanyol: “Tenim jugadores que volen venir i ens falta espai i camps a la ciutat esportiva; si no, faríem més equips.”
LES FRASES
Aposta per la professionalització
La primera divisió espanyola està encara lluny de les lligues femenines més potents, però a poc a poc s'està professionalitzant. La majoria d'equips depenen del mecenatge o de les aportacions del club matriu –a l'Espanyol, per exemple, el fet que hagi arribat Chen ha estat un autèntic bàlsam–, però cada cop hi ha més recursos. L'any passat el Barça va decidir professionalitzar l'equip femení i, enguany, la LFP, amb un patrocinador fort com Iberdrola, ha subvencionat tothom. “Ens han donat diners, però no per fitxar, sinó per professionalitzar i modernitzar estructures”, explica Camúñez, que sospita que tot i això algun club s'ha reforçat amb aquests calés.
Notícies
Divendres,26 abril 2024