Sí, en l'aspecte personal i professional ha estat un any molt bo. Vaig arribar amb l'equip a la part alta, però faltava el més difícil, que és l'ascens, que també va arribar. Aquesta temporada, a més, tot està sortint rodó, en l'aspecte personal i col·lectiu.

Ha estat molt bona, perquè no és fàcil fer una primera volta així en un equip que debuta en la categoria i té molts jugadors que no hi havien jugat mai. Les claus són la feina diària, el fet que ens coneixem molts de l'any passat i també que els nous es van adaptar bé. Ara ve el més complicat: a segona A les segones voltes es compliquen. Això sí, tenim l'avantatge d'haver aconseguit un bon coixí de punts respecte als equips de sota.

Jo sabia que eren jugadors vàlids, però, tot i això, és cert que el rendiment del grup ha estat una sorpresa grata. En tot cas, quan coneixes els companys i veus l'experiència dels futbolistes que van arribar a l'estiu, tampoc no t'estranya tant.

El que tenim tots al cap és amarrar els 50 punts al més aviat possible i assegurar la permanència. Després, veure fins on podem arribar. Entre les coses a millorar, estem treballant aspectes ofensius que ens permetin generar situacions de gol. Defensem molt bé en totes les línies, també gràcies al desgast dels davanters, però en atac, tot i crear perill, ens està faltant materialitzar.

Quan un equip puja, la institució també fa un pas endavant, perquè és el que requereix el futbol professional. Per exemple, en el dia a dia, el club fa més esforços perquè ens entrenem en més bones condicions, els desplaçaments estan molt ben organitzats, anem a bons hotels... S'ha fet un pas de gegant i ho estem notant.

És un molt bon futbolista, és intel·ligent, és mou molt bé, sap trobar espais on rebre i llegeix molt bé el joc. Per circumstàncies havia jugat en categories més baixes, però enguany ha estat a l'aparador i ha tingut l'oportunitat de demostrar el nivell que té. Està fent una primera volta sensacional, ha cridat l'atenció de molta gent i de molts clubs, i el meu consell és que mantingui el nivell. Per ell i per l'equip, perquè si vol fer grans coses al futbol, hi està capacitat.

Els casos de jugadors com Edgar Badia, Alberto Benito, Ángel, Fran Carbia i David Haro són similars. Tots ells venen de categories més baixes i han trobat el seu lloc al Reus. Han trobat una forma de jugar que coneixen bé, un entrenador que confia en ells, un grup que els valora i, tot i que el salt a segona A es nota, les seves condicions s'adapten bé a la categoria. Tots ells tenien la segona B superada, era el moment de fer el pas i vam tenir l'encert de pujar, perquè sense l'ascens segurament alguns d'ells no estarien a segona A. En tot cas, ja han demostrat que tenen nivell per estar en aquesta categoria i, fins i tot, més amunt.

La meva intenció sempre que sigui feliç en un lloc és continuar. Mentre el club no em digui res, jo m'entrenaré de valent; després, quan em comuniqui qualsevol decisió, sigui la que sigui, ja que soc un professional i l'acceptaré.

Jo em veig competint a un bon nivell. Si és al Reus, doncs millor, perquè aquí soc feliç, em sento valorat i m'agradaria quedar-me. Això, però, no depèn de mi. Jo el que faig és tot el possible perquè el club estigui content amb mi.

En el meu cas, amb 36 anys, el que em manté al peu del canó és la il·lusió que tinc i el fet que el futbol m'ha agradat de tota la vida. Després es tracta d'entrenar-te i esforçar-te sempre. Amb els anys perds algunes condicions, però tens molta més experiència, et saps dosificar i et situes millor. Al final, el que guanyes per un lloc el perds per l'altre, però tot està al cap. Mentre que el cos i la ment remin junts, no hi ha cap problema.