El Nàstic havia acabat la primera meitat perdut, dominat pel Numància, i l'afició l'havia xiulat quan anava cap als vestidors. El partit feia mala pinta i l'atmosfera de negativisme del Nou Estadi presagiava una altra ensopegada del cuer. Però, en la primera acció de la segona meitat, Lobato va enviar una centrada al cor de l'àrea, on Cordero, venint des del darrere, va rematar la pilota de cap, lluny de l'abast del porter visitant (47'). El gol, per inesperat, va reactivar els grana i va desorientar el Numància, que quan va reaccionar es va trobar un Nàstic seriós en defensa que li va deixar poques oportunitats de gol i que va sentenciar al final gràcies a Tejera (89'). Els grana no van fer un bon partit, especialment en la primera meitat, però van saber aprofitar les oportunitats que se'ls van presentar i van sobreviure per aconseguir tres punts d'or amb elevat valor anímic i, al mateix temps, quantitatiu: li permeten deixar l'últim lloc i situar-se, passi el que passi en els partits d'avui, a dos punts de la zona de permanència.

Juan Merino sempre sorprèn, d'alguna manera o altra, amb les alineacions. Ahir, la principal novetat va ser la situació de Luismi a l'eix de la defensa, entre Suzuki i Bouzón, amb els quals va formar una rereguarda de només tres futbolistes. Lobato i Mossa, a les bandes, tenien més vocació ofensiva que defensiva. Al mig del camp, el tècnic andalús hi va situar un triple pivot, amb Madinda, Cordero i Tejera, i Delgado i Emana eren els jugadors més avançats. Un inici intens dels grana va semblar que avalava l'aposta i Emana, en una gran acció individual, en què es va desfer amb potència i habilitat de dos defenses i va xutar massa creuat, va tenir el gol a tocar. Però de mica en mica, el Nàstic es va anar perdent per l'excés de futbol directe i perquè, quan intentava combinar, hi havia pocs moviments per possibilitar-ho. A més, el Numància va començar a controlar la pilota, amb Julio Álvarez marcant el ritme. Algunes errades dels grana i un forat que no es tapava a la banda esquerra de l'atac li donaven aire. Així, la primera part va acabar amb la pilota sovintejant l'àrea de Reina i amb el visitant Valcarce protagonitzant tres bones ocasions de gol.

El Numància va passar pels vestidors confiat per haver trobat el camí i el Nàstic, ofuscat per la manca d'idees. El futbol, però, té aquests girs de guió imprevisibles que el fan atractiu, i en la primera acció del segon temps tot va canviar. El gol de Cordero va convertir els xiulets de l'afició en ànims cap a un equip que, de cop i volta, va veure a prop el cinquè triomf. L'ordre defensiu i la falta de profunditat d'un Numància al qual va costar digerir un gol que no s'esperava van permetre al Nàstic no patir en excés per conservar l'avantatge fins que Tejera va entrar a l'àrea dels visitants, es va plantar davant del porter Aitor Fernández i el va batre per sota.