El Mallorca, molt millor

Era de lògica que Machín no se la jugaria amb dos puntes. Primer, perquè el Girona se sent especialment a gust amb Borja García i Portu fent d'enllaç amb el davanter. Però sobretot perquè ahir calia més que mai compensar la baixa al mig del camp del gran motor d'aquest equip, Pere Pons. Machín hi va situar Rubén Alcaraz, però no va ser el mateix. No pas perquè el barceloní no estigués a l'altura, sinó perquè el de Sant Martí Vell és poc més que indispensable. I perquè el Mallorca també jugava. I els balears, sòlids i alhora ambiciosos com pocs equips que han trepitjat Montilivi, van agafar sense manies el timó del partit i van tenir el control absolut.

Ofensivament, el Girona no va existir. Ni Borja García ni Portu van entrar en joc. Tampoc Sandaza, que a la mitja hora es va guanyar una targeta per haver protestat, més per desesperació que per cap altra cosa. Coris va fer un parell d'eslàloms marca de la casa i Aday, alguna internada per l'esquerra. Però això va ser tot el bagatge en atac dels locals, molt i molt lluny de ser aquell equip dominador i demolidor.

I el Mallorca, que d'urgències en tenia un grapat –l'equip de Javier Olaizola no aconsegueix sortir de les brases–, va anar per feina i no va sorprendre el Girona de miracle. Abans del minut 10 ja havia tingut dues grans ocasions (la de Juan Domínguez, clamorosa). Els visitants van omplir molt millor el camp, van mossegar cada vegada que el Girona intentava fer arribar la pilota als seus mitjapuntes i no van perdre mai de vista la porteria de René. Si els locals van estar espessos en atac en part també va ser perquè des de darrere van jugar ben poques pilotes: tips de veure el rival massa a prop de l'àrea de René, els de Machín van abusar dels rebutjos i del joc directe, la majoria de vegades sense sentit ni direcció. El Mallorca va continuar insistint i col·leccionant oportunitats. El 0-0 en el descans era la millor notícia per al Girona, que hi hauria pogut arribar amb un 0-1 o un 0-2.

El bloqueig i l'estratègia

Era difícil que el Girona no millorés. Havia generat poc i concedit molt en els primers 45 minuts. El pas endavant hi va ser, però només en l'aspecte de contenció: els de Machín van equilibrar el partit a la zona ampla i, almenys, van evitar que el Mallorca fes i desfés com en el primer acte. Els balears ja no van trobar el camí de l'àrea rival amb tanta facilitat com en la primera part, malgrat que Olaizola sempre va mirar endavant amb els canvis: primer Brandon i després Lekic.

En atac, el Girona no va millorar, però Machín va tardar més d'una hora a moure la banqueta. Potser fins i tot massa després de veure que ni Borja García ni Portu tenien precisament el seu millor dia. Els canvis no van capgirar el partit, però van donar més consistència al Girona. El tècnic va sacrificar els dos mitjapuntes per fer entrar un davanter (Longo) i un migcampista (Eloi). I entremig va fer un canvi que tampoc no hauria passat res si l'hagués fet 20 minuts abans (Mojica va sortir per Coris i Aday va passar a la dreta). El Girona va acabar inclinant el camp, però molt lleugerament.

El bloqueig es va solucionar amb l'estratègia. El passet endavant que van fer els locals amb els canvis va generar accions a pilota parada. Quan no hi ha lucidesa en l'atac estàtic, les faltes i els córners poden ser un bon desbrossador. I així va ser. L'esquerra de Granell i el cap de Juanpe van ser decisius. No pas a la primera (Cabrero es va lluir en la rematada del central, 84'). Però sí a la segona (el porter va recollir de les xarxes el segon cop de cap del canari, imperial per alt, 88'). Feia pocs minuts que el Mallorca jugava amb deu perquè a Culio se li va parar el comptador i va veure la segona groga.

Amb l'1-0 i Montilivi encès, era el moment que no passés res. I el Girona va tirar d'ofici, liderat per un Eloi que va fer uns minuts impagables tot i que també es va jugar l'expulsió. I malgrat que l'àrbitre va allargar fins al minut 95, els locals van gestionar molt bé un gol que va donar tres puntassos que acosten més l'equip al gran objectiu.