Girona

Richy Álvarez

CAPITÀ DEL GIRONA FC

“Treballo molt per notar una petita millora”

El defensa admet que la recuperació va més lenta del compte i que no té les sensacions que desitjaria

Confia que l'equip assoleixi un ascens que, sense jugar, no sentiria tan seu

Vull pujar i l'ascens m'alegraria, però una mica menys que en anys anteriors. Sincerament, no me'n sento tan partícip
Faig bona cara als entrenaments i intento ajudar els companys, però hi ha dies que no tinc forces per fer-ho
Tenim l'ascens directe a l'abast, lluitem per assolir-lo i és hora de ser ambiciosos. És un èxit que mereixem
Si no jugo, no em sento important. La gent em diu que sí, però jo no em sento com si estigués amb els companys
M'he plantejat llançar la tovallola. Són moltes coses, però deixar el que has somiat sempre és complicat
Si la recuperació no ha fet un tomb d'aquí a un o dos mesos i no puc estar al cent per cent, no em penso arrossegar

Richy Álvarez no competeix des del curs passat. Viu la solitud del lesionat, amb l'agreujant que no acaba de veure la llum al final del túnel. El capità del Girona, de 32 anys, veu que el genoll no evoluciona com li agradaria i, si no hi ha una acceleració en la recuperació, es plantejarà si ha de penjar les botes.

Després de passar per la sala d'operacions el 23 d'agost, el comunicat deia que el període de recuperació seria d'entre quatre i sis mesos. Avui ja en fa set i encara no se'l veu integrat al grup. Hi ha problemes?
Un cop em van operar, em van dir un temps estimat de baixa, però al final es va allargar més del compte. La recuperació va segons les meves sensacions, i el fet és que he de treballar molt per notar una petita millora. És la ràbia que em fa, la impotència que em genera, estar cada dia aquí treballant per notar una petita millora. Però bé, s'ha de continuar treballant. Tant de bo d'aquí al final, abans que acabi la temporada, em pugui entrenar una mica amb els companys.
No té data de retorn a la rutina de l'equip?
No, no. Tothom em pregunta quan torno. M'encantaria dir una data, però no. Els metges no es poden mullar sobre quan tornaré. És una lesió de les més fotudes que hi ha i la recuperació està sent dura. S'ha de continuar treballant fins a notar millores i intentar estar al cent per cent.
Ha superat el mig any. Sembla més greu que una operació d'encreuats.
Sí. La meva lesió ha estat de desgast de cartílag i, vulguis o no, és més complicat que un lligament encreuat, perquè el cartílag no es regenera i la fricció que hi ha amb la ròtula i el fèmur fa que el genoll s'inflami. Gràcies a Déu el genoll no s'inflama, amb el treball que faig, però per les sensacions que tinc, encara em queda molt per millorar. He de guanyar força. Faig exercicis amb pilota al camp, però encara hi ha moviments que són molt importants en el futbol que no puc fer.
És un calvari? En un esport col·lectiu, no veure's al costat dels companys deu ser dur.
Per mi, de les sis temporades que fa que soc aquí, aquesta és la pitjor. Individualment. És la més fotuda, la més complicada. S'ha de ser molt dur mentalment. No menteixo si dic que ho he passat malament. Hi ha dies que no em ve de gust sortir de casa. Però bé, això ho té l'ofici. M'ha tocat una altra operació, ja n'acumulo tres a Girona, i tinc l'esperança de poder sortir-ne. Treballo per a això, per somiar que puc continuar treballant d'això meu, que és l'única cosa que vull. És complicat. M'aixeco intentant tenir bona cara per a tothom, però ja puc dir que no és fàcil conviure amb aquesta lesió. Per sort, estic en un grup en què els companys m'ajuden molt. El que estan aconseguint ells, això sí, no considero que jo en sigui partícip al cent per cent.
Què l'ajuda a superar el calvari?
La família i els amics. I tinc una persona, en Lluís Sala, que em fa els entrenaments i està al meu costat cada dia. Sort en tinc, de tots ells. Si no fos per ells, hauria llançat la tovallola fa uns mesos. No em queda cap altre remei que continuar, perquè des de petit he somiat treballar del que estic fent, soc un privilegiat i intentaré continuar dedicant-m'hi.
S'ho ha plantejat de debò, deixar-ho estar?
Ja sabeu com soc; mai menteixo. I sí, sí que m'ho he plantejat. Perquè veus que tens una edat, que el futbol s'acaba, que se t'acaba el contracte... Són moltes coses que al final, vulguis o no, influeixen en les decisions que has de prendre. Però llançar la tovallola i deixar el que t'agrada des de petit i que has fet sempre, és molt complicat. Deixar de jugar a futbol? Buf. Si arriba el moment de prendre la decisió, ho passaré molt malament. Però també s'ha de tenir sang freda, i si no estic al cent per cent, no penso estar arrossegant-me pels camps. Prendré la decisió d'aquí a uns mesos, en funció de com evolucioni la recuperació. Tant de bo que faci un tomb.
Com a capità, un dels més veterans i home lliure a la defensa, era un dels líders de l'equip. Sense jugar, es pot continuar fent de líder?
Si no jugo, no em sento important. I més estant lesionat. Quan no era habitual a l'onze, ja deia que no em sento important en un equip en què no jugo. I ara, estant lesionat, tampoc. Sí que ajudaré els companys en tot el que pugui, si em demanen consell o ajuda. Però d'aquí a sentir-me important com un que juga, ja dic que no. La gent em diu que sí, que continuo sent important, però no. Soc gallec, soc cabezón, i les coses com son, no em sento tan important com si estigués amb ells.
El curs passat, va jugar la fase decisiva. Hi ha temps per veure-s'hi també aquest any?
M'agradaria veure això, m'agradaria recuperar-me com més aviat millor, poder-me integrar a l'equip i participar en un partit oficial. És el que vull i desitjo, perquè per mi és el més important que hi ha si vull continuar en això. Tant de bo la recuperació faci un tomb i pugui millorar bastant d'aquí a unes setmanes, un mes o dos, i pugui ajudar l'equip a culminar el que tots volem.
Costa motivar els companys en una situació així?
Sincerament, hi ha partits que ho faig més que altres. Perquè a mi em fot no jugar; em molesta no poder ser-hi. Hi ha dies que tens més força que altres. Em podeu dir egoista o el que vulgueu, però jo soc així. Faig bona cara en els entrenaments, estic sempre rient, però quan arriba l'hora de la veritat, hi ha partits que em costa fer el pas. De tota manera, saben que si em venen a parlar, sempre els ajudaré. Els animo i els aconsello que estiguin tranquils. Que podria fer alguna cosa més? Sí. Però anímicament moltes vegades no em trobo amb forces per fer-ho.
Es mira els partits amb molta tensió?
La gent que veu els partits amb mi comprova que pateixo. Soc molt nerviós i semblo un aficionat més, saltant quan marquem. A Reus ho vaig viure amb l'afició i vaig saltar com un més amb el primer i el segon gol. Els companys em fan vibrar, i allò que és bo per al col·lectiu ho és per a mi també. Per tant, és normal que pateixi.
Si es puja aquest any, se n'alegrarà una mica menys que altres vegades en què era protagonista?
Digueu-me egoista però, sincerament, sí. Me n'alegraria una mica menys. Òbviament, me n'alegraria pel fet que un club que m'ha volgut durant sis anys estigui on s'ha merescut. Però no em sento tan partícip com en els anys anteriors. De tota manera, l'alegria hi serà igualment. Una mica menys, però hi serà igualment. El Girona és el meu club. Un club, una ciutat i una afició que sempre m'ha estimat.
Ha parlat amb el tècnic durant aquesta travessia pel desert?
Durant vuit mesos, i sabent que la lesió és llarga, tampoc hi ha gaire per parlar. Ell no em pot utilitzar, m'ha preguntat un parell de cops com estava i m'anima. És el que ell pot fer. Ha d'estar pels companys que poden jugar i poden rendir al camp.
Sap que és un dels jugadors del Girona amb més partits (128) a segona A? Com a mínim ha deixat empremta.
Si deixo empremta, és d'agrair. M'agrada, és clar, però sincerament aquest és el meu últim any de contracte i abandonar el club d'aquesta manera és el que menys m'agradaria. Són coses que passen. No decideixes quan et lesiones, i s'ha d'assimilar. Em fot que aquesta última temporada sigui així, però què hi farem; la vida continua.
On es veu la temporada que ve?
Sincerament, no ho sé. Segons el genoll. A veure com avança l'evolució de la recuperació. No em marco un temps, però s'ha de veure com evoluciona durant un o com a màxim dos mesos més. I després prendre decisions. No m'agrada arrossegar-me pels camps i si no estic al cent per cent hauré de prendre la decisió que mai vols prendre.
Li diuen si arribarà aquest gir que espera en la recuperació?
El doctor que em va operar em diu que està bé, que em continuï entrenant, però no em diu que hi haurà un canvi brusc. Si no m'ho diu ell, els fisioterapeutes i el recuperador tampoc m'ho diran. L'únic que poden fer és ajudar-me en la meva feina. Queda treballar, que el genoll respongui positivament i, si va bé, perfecte. I si no, s'haurà de prendre alguna decisió.
Com viu l'evolució de l'equip des de fora?
La imatge que està oferint l'equip aquesta temporada és molt bona. Tots hauríem firmat estar en la situació actual. Hem fet partits molt bons, tant a casa com a fora, i l'afició que ha atret l'equip és un bon senyal. No vam tenir el resultat que esperàvem contra el Cadis, però la imatge va ser bona. Els equips ja ens tenen por, i s'ha de continuar el mateix camí. Tenim vuit punts d'avantatge respecte al tercer, i a qualsevol li agradaria estar en la nostra posició.
Com ha vist l'equip després de la derrota contra el Cadis? Ha detectat nervis per si el marge es veu reduït, tenint en compte l'exigent visita a Oviedo?
Després de perdre, jo estava fotut no per haver perdut ni per haver vist retallat l'avantatge a vuit punts, sinó per haver perdut una oportunitat molt bona. Hauria pogut ser un cop d'autoritat molt bo. Però tenim vuit punts i potser d'aquí a tres setmanes en tindrem dos. S'hi ha de saber conviure. El futbol és això, és pressió. Un dia ets a baix i l'altre, a dalt. S'hi ha de saber treballar. Ja ens hem fotut cops prou importants anys enrere. El mister també ho ha viscut i sabrà com motivar la gent. I crec que l'equip continua treballant bé i a Oviedo tornarem a lluitar.
Què és el que més li agrada de l'equip?
L'entrega que posa en tots els partits. Que lluita fins al final, que ara per sort no estem tan per sota del marcador i no hem d'anar a remolc, que lluitem totes les pilotes, que sabem a què juguem i que als rivals els costa fer-nos gols.
Les garrotades dels últims anys els poden ajudar, però també hi ha el risc que els creï una síndrome?
Vulguis o no, a vegades ho comentem en to de broma, si serem el pupas. És inevitable comentar el que ens ha passat anys enrere. Però se n'ha d'aprendre, dels cops que reps a la vida. I crec que n'hem après. Són coses que ens fan millorar per jugar un partit de futbol a final de temporada. Contra el Lugo, ens va passar que no vam saber jugar. Treballem per millorar quan arribin aquest tipus de cites. Tant pels que hi érem com pels que han arribat, hem millorat en maduresa. Al final arribaran partits complicats i arribaran nervis, però és on es veurà la classe d'equip que som.
El club té poca cosa a veure amb quan va arribar.
Tothom ho ha vist. Al principi hi havia altres amos, que crec que no en sabien tant del mon del futbol. Ara ha entrat gent que en sap. Han fet una injecció econòmica important, que s'ha vist en estructura, en treball, en tot. És important per un club i pels jugadors tenir aquesta seguretat. És una millora molt important per al Girona.
L'ascens, que podia ser un somni les primeres vegades, és ja gairebé una obligació, tenint en compte també l'avantatge que han assolit?
Jo no sé si és obligació o no. La gent que ha vingut al club, els amos, crec que han vingut amb la idea de pujar. Que fos l'any passat o sigui aquest, no ho sé. Els dos últims anys gairebé ho fem, i no va poder ser. Ara ho tenim més fàcil? Tant de bo ho haguéssim aconseguit fa cinc anys. O en fa dos. O un. Com que no va poder ser, tant de bo sigui aquest el bo. Que ja són molts cops. Ja ens ho mereixem.
I que sigui ascens directe?
Directe, i tant! No vull parlar de play-off ni veure'l. Tenim l'ascens directe al nostre abast, lluitarem per aconseguir-lo i ja és hora de ser ambiciosos i forts i lluitar per un èxit que mereixem.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)