Girona

JANDRO CASTRO

EXJUGADOR DEL GIRONA

“Ara, tothom pateix molt”

Estem al final de curs i ara tothom pateix molt per guanyar, perquè tots els equips s'hi juguen molt, per dalt i per baix. I el Girona no és cap excepció. A més, té la pressió afegida de veure's molt a prop d'un gran objectiu com és l'ascens, que assolirà sense cap dubte perquè cap perseguidor és millor que el Girona ni guanyarà tres partits més que ell.

El cap i les cames

El Girona mira de trobar la solució a una frenada que no té un diagnòstic clar sobre si és deguda a una qüestió més mental que física
Els jugadors no creuen que el cansament en sigui la causa
X. Masachs / J. Danés

Després del 0 de 9, pel vestidor del Girona hi va aparèixer el coach esportiu i exentrenador del Barça d'handbol Xesco Espar per intentar fer entendre a la plantilla que estava capacitada per tornar a rendir tan bé com ho havia fet fins aleshores. Respecte a la presència a Montilivi del psicòleg esportiu, Machín va dir: “Tots els entrenadors tenim les nostres tècniques i eines de treball per motivar la plantilla i no caure en la monotonia. A mi m'agrada fer activitats diferents el dia de menys càrrega, que fomentin la unió del grup i ens facin reflexionar. Ho hem fet en aquesta línia, i ho continuarem fent.”

El Girona va capgirar la tendència precisament a partir d'aquella setmana amb dos desplaçaments molt productius, a Sòria i a Tenerife (4 punts de 6). Fins que dissabte l'UCAM Múrcia va tornar a instal·lar l'equip en els dubtes i els interrogants: és el cap allò que bloqueja les cames o són les cames que s'han quedat sense energia?

El vestidor s'inclina per dir que és un problema més mental que no pas de gasolina: “Jo no veig que sigui un problema físic. Penso que és més l'ansietat de veure l'objectiu tan a prop que fa que ens precipitem i no encertem amb la tecla per canviar aquesta dinàmica”, va comentar el davanter Fran Sandaza. Miguel Ángel Cifuentes, tot i que ha hagut de veure els últims partits des de la banqueta, també és del mateix parer que el seu company. “No crec que l'equip estigui cansat. El que passa és que s'ha ajuntat una mala ratxa de resultats amb la falta d'una mica de sort i amb el fet que tots els equips s'hi juguen molt i donen el màxim de si mateixos. I quan els resultats no acompanyen, t'entren els dubtes i una certa ansietat.” El carriler, servint-se del manual d'Espar, afirma que els mals estan més que detectats i la solució, a l'abast. “Sabem quins són els nostres orígens i hem de tornar al camí que ens ha dut fins aquí, que és el de la solidesa i l'efectivitat.”

Arguments per a tot

Malgrat que la plantilla es decanta més per un tema de cap, a ningú se li escapa que en el 4 de 18 (fins i tot en el triomf a Sòria contra un equip molt minvat d'efectius i en l'empat a Tenerife després de tenir un 0-2 a favor) hi ha indicadors que poden fer pensar que l'equip ha perdut una gran part d'aquella frescor que el va convertir en un rival que deixava KO els adversaris amb un altíssim ritme de partit i una pressió angoixant. A l'Heliodoro Rodríguez va patir el que no està escrit en la segona part i en els dos últims partits a casa no va fer patir en els darrers minuts ni el Rayo Vallecano ni l'UCAM. Especialment greu va ser el duel de dissabte, en què els de Machín ho tenien tot a favor després de les ensopegades prèvies del Getafe, l'Oviedo i el Cadis i d'haver marcat l'1-0 en els primers compassos del partit. Els murcians no només van remuntar, sinó que el Girona ni tan sols va aconseguir inclinar el terreny de joc en l'últim quart d'hora de partit. Ni amb el joc ni tampoc amb el cor.

L'aspecte més positiu per al Girona és que els perseguidors tampoc ho han aprofitat. I que probablement tots estiguin més pendents del setè classificat que no pas del segon. De fet, el tercer i el quart (Tenerife i Getafe) tenen el Girona set punts per sobre (i el goal average perdut amb els blanc-i-vermells) i els ulls clavats en l'Osca, que ara està fora dels llocs de play-off, però només tres punts per sota de canaris i madrilenys. L'altre tema que cal tenir molt en compte és que, quan falten només set jornades per al final de la lliga, si algú dels de sota vol atrapar els de Machín han de guanyar tres partits més que el Girona, que són molts.

PROTAGONISTES

Vull pensar que només és una mala ratxa. Personalment, jugo amb la mateixa pressió de sempre, però potser ara estem més precipitats

FÍSIC

4
Ni fallant els rivals directes
Les ensopegades de l'Oviedo, el Cadis i el Getafe abans de l'inici del Girona-UCAM haurien hagut de ser una càrrega d'adrenalina i de moral per als de Machín, però a l'equip se'l va veure poc fresc des de l'inici i ni un altre aspecte molt positiu com l'1-0 en el minut 11 el va reactivar. 4
Voler i no poder
L'equip no va trobar resposta després de l'1-2 i, malgrat disposar de 22 minuts i l'afegit per intentar almenys salvar un punt, el Girona no va ser capaç ni tan sols de tancar l'UCAM a la seva àrea, i encara menys de generar perill. 4
Ja no atropellen els rivals
Fins fa poques setmanes, el Girona sotmetia els rivals a un ritme altíssim. “Ens han cansat molt”, va arribar a manifestar el tècnic del Mirandés després dels dos gols del Girona en el tram final. Ara ja no només no sotmeten els rivals a la dictadura física, sinó que també fa la sensació que els partits es fan massa llargs.

MENTAL

4
Mal d'altura
Veure's tan amunt amb un bon avantatge i l'ascens cada vegada més a prop és d'entrada un senyal molt positiu, però es pot convertir en contraproduent si no se sap gestionar. La pressió de defensar un objectiu que tens ben encarrilat s'ha de saber assumir. 4
Molt neguit a Montilivi
L'equip s'ha mostrat especialment espès d'idees en els dos últims partits a casa. Tenallat, neguitós, ha ofert una imatge trista i vulnerable que no té res a veure amb el que havia exhibit durant molts mesos a Montilivi. Ha passat d'enllaçar vuit victòries a un preocupant 0 de 9. 4
Els precedents terribles
Ningú hi vol pensar, però quan les coses es compliquen deu ser molt difícil abstreure's del passat viscut a Montilivi quan l'equip lluitava pel mateix objectiu. Els cruels desenllaços de les dues darreres temporades van ser de molt mal digerir i sembla que persegueixin l'equip.
S'han ajuntat coses que ens han arribat a generar una certa ansietat, però sabem quins són els nostres orígens i el camí que ens ha dut fins aquí
Miguel Ángel Cifu
La temporada és llarga i dura, però no hi veig un problema físic. Mental, potser sí, però per les ganes de voler pujar al més aviat possible
Fran Sandaza
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)