Molt bé, sobretot pel que fa a moral i confiança. Pel que fa a joc, fem les coses d'una manera similar des que vaig arribar, i ara ens estan acompanyant els resultats. La seguretat defensiva de l'equip ens ha permès encadenar quatre o cinc victòries, que era un dels objectius i és clau en un equip amb ambicions.

Sí, arriba en el moment oportú. Hem estat oscil·lant a prop de la part alta durant moltes setmanes, però sempre hem dit que l'important és estar entre els quatre primers en l'última jornada. Ara tant de bo hi donem continuïtat fins al final.

Entenem que l'afició estigui eufòrica veient que el play-off és a prop, però de portes cap endins convertim aquesta eufòria en confiança, responsabilitat i concentració. No volem deixar que l'objectiu marcat des del principi ens sobrepassi en aquests partits que ara venen.

Això de les dinàmiques és una de les coses que els tècnics no estudiem en el curset d'entrenadors i que, fins que no et passen, no te les creus. Existeixen i si són positives van bé, perquè el futbolista s'atreveix a fer més coses.

I tant! I tot i que ho pugui semblar, no depenem del tot de nosaltres mateixos, ja que un triple empat amb el Vilafranca i el Sant Andreu ens deixaria fora.

Sí, durant bona part de la temporada feia la sensació que érem uns quants que lluitaríem amb l'Ascó per la quarta posició, però la cosa ha canviat i som tres equips amb dos llocs per adjudicar. Així és millor per a nosaltres, perquè hem passat de tenir una posició a l'abast a tenir-ne dues.

Això de no jugar-s'hi res té sempre una doble lectura, perquè molts futbolistes estan més alliberats i juguen millor. A més a més, tothom vol acabar bé la temporada, sabent que el rendiment que tinguin ara pot marcar el seu futur.

En el nostre cas concret, s'ha de tenir en compte la diferència de dimensions entre jugar a casa i jugar a fora. A més a més, el que és ideal per a un entrenador és haver treballat alguns aspectes tàctics des del principi, i jo no vaig poder fer la pretemporada. Calia una mica de marge per fer la nostra feina i ha costat, però ara n'hem recollit els fruits.

Aquí vaig jugar segurament les meves millors cinc temporades com a futbolista, així que el fet que el Terrassa pensés en mi va ser una gran alegria. És un club que fa anys que té urgències per recuperar una certa categoria des del punt de vista esportiu, però també és cert que, des del punt de vista econòmic, aquest no és el Terrassa de fa deu anys. Hi ha una diferència abismal quant al pressupost. Això s'ha de fer entendre a tothom, perquè no és fàcil de gestionar. En tot cas, la gent que hi ha ara treballa molt bé i ha estabilitzat l'entitat a tots els nivells.

Sí, no ajuden. Quan hi ha una pressió absoluta, en què el mínim error genera dubtes i nervis, les coses es compliquen. Ara hi ha més estabilitat al club, i això és el que fa que les coses vagin sortint bé. Això no t'assegura pujar enguany, que tant de bo que ho aconseguim, però treballant així l'ascens acabarà arribant tard o d'hora.

Són contextos diferents. D'entrada, els pressupostos no tenen res a veure. Al Prat tan sols fer el play-off ja era collonut i vam ser campions. A més a més, vam aconseguir un ascens històric en la primera eliminatòria. Allà no hi havia al darrere la necessitat de pujar que hi ha aquí, ja que el Terrassa és un projecte que està fet pensant en l'ascens. En aquests aspectes, doncs, no hi ha paral·lelismes. On n'hi ha és en l'aspecte esportiu. Els dos conjunts són sòlids, sobretot defensivament. Més enllà d'això, també s'assemblen pel fet de ser un bloc amb una idea clara del que es vol jugar, com s'ha de treballar amb les alternatives en funció del rival, del camp en què es juga o de l'estat físic de la gent...