La Jonquera s'havia vestit de gala per viure el que podia ser un pas de gegant cap a la permanència, ja que amb una victòria els fronterers haurien eludit definitivament el descens directe i haurien escalat a la quinzena posició, amb què haurien quedat en una situació privilegiada amb vista als descensos compensats. Al final, però, no hi va haver festa, i és que els alt-empordanesos no van poder encarrilar la tercera victòria i van empatar sense gols contra un Júpiter que també es jugava la vida i que encara va tenir menys fortuna perquè ja és equip de 1a catalana. Ara a la Jonquera només li queda guanyar diumenge que ve al camp del Santfeliuenc per eludir el descens directe, i per intentar escalar alguna posició que faci que la carambola per salvar-se dels descensos compensats sigui més factible.

La veritat és que ahir mèrits per guanyar no en van fer ni uns ni altres. La por a cometre un error i perdre es va apoderar dels dos equips, que no van trobar la manera de trencar la defensa rival. El Júpiter va ser el primer a intimidar amb un xut en el primer minut que va sortir fregant el pal, i tot i que va dur més el pes del matx, sobretot gràcies a una gran actuació de Prat, no en va treure profit.

En la segona part el guió va canviar una mica. Els dos equips van intentar fer un pas endavant i van deixar més espais, però d'ocasions, altra vegada, n'hi va haver poques. Vives va tenir la millor dels visitants, amb una canonada que va refusar Montero, però les més clares les va tenir la Jonquera en el tram final quan el partit va embogir. Feixas i Brice es van quedar sols davant el porter barceloní en dues ocasions, però ni un ni l'altre van tenir la claredat d'idees per definir i evitar l'empat sense gols.